|
LA NOSTRA ESCOLA
"RAMON LLULL"
L’arquitecte
JOSEP GODAY i CASALS va donar les seves primeres passes professionals
amb la influència de Puig i Cadafalch, també havia nascut
a Mataró i va treballar al seu taller com a delineant.
Afincat a la Dreta de l’Eixample, va ser un home compromès
en l’aventura de la reconstrucció nacional, militant de
la Lliga i republicà, culte i amic de poetes i artistes.
Va restaurar la Casa de l’Ardiaca i el Pati Maning, va ampliar
la casa de Maternitat, va projectar la Casa de Correus, el Pavelló
de la Ciutat, la Casa Conill, etc. Però la seva gran tasca
la va desenvolupar en el terreny escolar.
Quan a l’any 1916 es va crear la Comissió de Cultura de
l’Ajuntament, va se nomenat assessor tècnic. En la seva
qualitat d’arquitecte municipal es va lliurar a la tasca de construir
nous equipaments escolars.
Així doncs, juntament amb Manuel Ainaud, van projectar els
següents grups escolars:
• Baixeras (Via Laietana, 11) • La Farigola (Sant Camil,
31)
• Ramon Llull (Diagonal, 275) • Milà i Fontanals
(Carme, 46)
• Lluís Vives (Canalejas, 107) • Pere Vila (Lluís
Companys, 18)
• Escola del Mar (Barceloneta) enderrocada per un bombardeig
durant la guerra.
L’estil de totes aquestes obres és fàcil de reconèixer,
gràcies a la incorporació dels esgrafiats de Francesc
Canyelles. I també en la generositat i humanitat que demostrava
a l’hora de projectar aquests espais, pensava en els nois i noies
de cases humils. Algú li va criticar l’excessiva amplitud
d’aquells edificis, però Goday creia que la formació
d’aquells futurs ciutadans guanyaria en amplitud i en la lluminositat.
La Comissió de Cultura estudià un solar anomenat «Convent
dels gossos» que hi havia entre els carrers Consell de Cent-Sardenya-Marina-Aragó;
el solar reunia alguns avantatges, com ara la gran superfície
i al estar situat a prop d’un extens barri fabril al qual a més
de com a escola d’ensenyament primari, li podia servir com a
escola professional de primer grau, biblioteca, etc.
El dia 19 de novembre de 1919 l’Ajuntament aprovà els
plànols i pressupostos presentats per la Comissió de
Cultura per a la construcció de les «ESCOLES GRADUADES
RAMON LLULL». L’edifici era noble i lluminós, com
corresponia a la idea de l’«Escola bella», en oposició
a l’anacrònica escola estatal. El formaven dos cossos
simètrics amb l’entrada comuna, destinats un a l’escola
de noies i l’altre a la de nois, amb una cabuda total per a 1.200
alumnes.
L’Escola Ramon Llull s’inaugurà el 29 de març
de 1931, poc abans de la proclamació de la República,
i realment fou un símbol de l’escola nova.
APA Ramon Llull
|
