ESCOLA MALLORCA: APARCATS EN ZONA PROHIBIDA

La nena fa tres anys aviat. Els pares de la nena han fet la sol·licitud per matricular-la a l’escola pública. Creuen en l’escola pública. A l’escola pública més propera hi ha 50 places i 112 sol·licituds. Comptabilitzats els punts de cada nen, 23 hi entren directament, però la nena empata amb 89 nens. Cal fer la rifa. La rifa es fa amb una bossa de roba amb paperets a dins. O és amb boles? Feta la rifa, entre els 27 altres nens que hi entren no hi ha la nena. Els pares de la nena s’angoixen. De moment. Encara els queden altres oportunitats. En segon lloc van sol·licitar matriculació a l’escola pública Mallorca. CEIP Mallorca. El dia acordat, els pares de la nena van cap a l’escola Mallorca. Han de comprovar si la nena ha estat acceptada. Pugen Casanova amunt fins a Mallorca, giren a mà dreta i travessen Muntaner, Aribau, Granados i Balmes. Ens hem passat diu el pare, aquí és el 229, i l’escola és el 219. Doncs jo no he vist cap escola, confirma la mare. Els pares de la nena giren cua i tornen a travessar Balmes. Ha de ser per aquí. Troben l’edifici. Hi ha un cartell, sí. CEIP Mallorca. Però és un edifici d’oficines. Mentre els pares de la nena baden senten una botzina amenaçadora. I és clar, al costat de la porta d’entrada a l’edifici hi ha l’entrada d’un pàrquing. Confusos, s’enretiren. Es miren la porta des d’una altra banda. És una porta de vidre, petita, com totes les portes dels edificis d’oficines. Potser un xic menys. Però el cartell hi és. Deu ser això. Una altra botzina. I és clar, a l’altra banda de la porta hi ha l’altra sortida del pàrquing. Es decideixen. Piquen un botó del porter automàtic: Direcció. La porta s’obre. Un vestíbul petit. Un ascensor tronat. Bústies. Segur que és aquí? Pugem per l’escala, diuen. És fosca i estreta. Penombra mal il·luminada. Primer pis: una perruqueria. Segon pis: una empresa i una altra empresa. Vols dir que no ens hem equivocat? diu la mare. Dona, diu el pare, hi ha el cartell, ens han obert. No acaben d’imaginar-se la nena pujant per aquella escala. Se’ls acreix el sentiment paterno-matern. Tercer pis: Per fi. Anem bé. Quart pis. El director els acull amablement i els diu que la qualitat educativa és bona, que l’equip docent és bo. S’excusa per les condicions de l’edifici: és provisional, diu. Ens han promès que es farà un edifici nou. (D’això fa quinze anys, pensa, però no té estómac per dir-ho als pares de la nena).

La nena fa uns mesos que va a l’escola pública Mallorca. Els pares de la nena han confirmat tot allò que els va explicar el director. L’equip docent és excel·lent i l’ambient educatiu és magnífic. Fins i tot l’associació de Pares i Mares d’Alumnes és molt activa i supleixen algunes mancances amb bona voluntat. Han aconseguit comprar uns ordinadors de segona mà per a una aula d’informàtica. És important, Això de la informàtica. Uns altres pares han deixat un teclat per a l’aula de música, que té docent però molt pocs instruments. Algun altre ha donat un cop de mà en feines de lampisteria, perquè el de manteniment de l’ajuntament no hi ha manera que vingui.

I l’escola nova? Els pares de la nena s’assabenten que l’APA s’ha reactivat des que fa uns anys als pàrvuls de P3 els va caure el sostre al cap (!). Bé, no els va caure perquè es va desplomar a quarts de nou i encara no hi havien entrat. Això no era a l’escola pública Mallorca sinó a un altre local, perquè aquell any no hi cabien, a l’escola pública Mallorca. D’aleshores ençà que l’APA va a moltes reunions amb les administracions. Se’ls va dir que ja hi havia un local. Ara, tres anys després, resulta que no, que no hi ha cap local i que l’escola nova, vés a saber quan. Disposats a reclamar fermament l’escola nova, els pares de la nena i els altres pares de l’APA decideixen manifestar-se al carrer. En demanen l’autorització a la Delegació del Govern i els la denega sense justificació. L’Ajuntament no els fa cas. La Generalitat no els fa cas. Tindran un veritable problema per saber a qui votar en les properes eleccions. Els pares de la nena i els altres pares de l’APA de l’escola pública Mallorca ja no saben què fer, perquè veuen que a l’Eixample calen més escoles públiques i no n’hi ha. Però com que creuen en l’Escola Pública, amb majúscules, acceptaran els consells que els pugui donar que sàpiga què fer, i els en dóna les gràcies per avançat.

Els pares de la nena