EL CEIP LA CONCEPCIÓ, UNA NOTA DE MÚSICA ENMIG DE L'EIXAMPLE

El passat dissabte 5 juny, el col·lectiu de mestres, alumnes, pares i mares del La Concepció estàvem de festa. El motiu bé s’ho valia. Uns setmanes abans s’havien acabat definitivament les obres de reforma de l’edifici que allotja l’escola, iniciades a finals del 1997. Amb l’edifici ampliat, l’escola ha guanyat una planta més, i per tant, molt més espai per gaudir de serveis que abans s’encabien fent jocs malabars. Ara disposem d’un gimnàs i d’un menjador comme il faut , a més de biblioteca, un nou pati al terrat, sala de professors i naturalment, noves aules i més àmplies. Amb les obres, vam poder incorporar la classe de P-3 i disposar d’una línia completa fins a primer cicle de primària, tal com demana la Reforma. La festa suposava la culminació d’una etapa però no la fi d’un projecte. Però ara, qui se’n recorda de les molèsties, pols i sorolls viscuts durant aquells llargs mesos?

La nostra escola ja havia guanyat un premi FAD de disseny, allà a mitjans dels vuitanta. I encara de tant en tant, truca a la porta algun estudiant d’arquitectura despistat per donar-hi un cop d’ull. Ja se sap que la divinitat és més pròpia dels arquitectes que dels docents. Situats a tocar d’un dels carrers més transitats de la ciutat i en una de les mançanes amb més densitat d’equipaments públics del Districte (s’hi troben a més de l’escola, el Consell de Districte, un mercat municipal i el Conservatori), tenim en la música, si se’ns permet dir-ho així, la nostra carta d’identitat.

I és que si alguna cosa singularitza el CEIP La Concepció sobre el conjunt de les escoles públiques de la ciutat és que incorpora l’ensenyament de la música i d’un instrument com una assignatura troncal dins els seu projecte educatiu. Tant és així, que ja des de P-3 els nens tenen classe de música i dansa i és a partir de tercer curs de primària que els nens i nenes han de començar a tocar un instrument entre una àmplia oferta (piano, flauta travessera, violí, saxo, guitarra, trompeta, arpa, violoncel,…), que no deixaran fins al final del cicle. Cada any es fa un concert amb els alumnes i és norma que els més grans facin audicions entre els més menuts al llarg del curs. Fins i tot, el logotip de l’escola, que apareix en papers, bates i xandalls, és la clàssica clau de fa.

No es tracta de crear virtuosos de la música. Per això sembla que ja hi ha una altra escola a la ciutat, inaugurada l’any 1998 però amb un esperit, si se’ns permet, més «classista» que el que inspira el CEIP La Concepció i del qui n’és hereva directa. Ens referim a l’Escola Oriol Martorell, al Districte d’Horta-Guinardó. Amb tot, són força els alumnes que passen a iniciar els estudis superiors de música en el veí Conservatori Municipal.

Precisament, la posada en marxa d’aquell centre va fer pensar molts pares i mares que el Projecte de Música que ens singularitza deixaria de tenir el suport indispensable de l’Administració (tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya). Ara per ara no ha estat així i, tot i que no ha estat fàcil, esperem que no se’n desdiguin. Amb tot, l’assumpció de l’ampliació de l’escola per part de l’Ajuntament, va comportar –i alguns pensem que com a moneda de canvi–, el compromís d’allotjar en el mateix edifici l’Escola de Nens; això és, una de les escoles municipals de música que té la ciutat. Això ens obliga a compartir en certes hores un espai limitat per donar cabuda tant als alumnes de la Concepció com als de l’Escola.

L’AMPA i la seva Junta treballen de valent per tirar endavant amb el projecte d’Escola Pública. I com sempre, amb el suport de molts, les crítiques d’alguns i la benevolència tàcita de la majoria. Com en la resta de centres públics, els temes del menjador i de les activitats extraescolars són les que porten més mals de cap a la Junta. La coordinació entre l’equip docent i l’AMPA és també a la base del Projecte Educatiu i en aquest camí es treballa dia a dia. Amb els lògics encontres i desencontres amb la direcció i l’equip docent, i amb la dificultat afegida de compartir un espai reduït amb els coordinadors de l’Escola dels Nens, des de l’AMPA sempre hem pensat que en el diàleg està el consens i que amb ell, el La Concepció (a qui amicalment anomenem, la Puriconxi) tirarà endavant.
No serem els més macos, ni els més grans; tampoc els més antics ni el més ben dotats, però anem tirant endavant amb les lògiques dificultats.

AMPA CEIP La Concepció