Editorial
75è Aniversari (1931-2006) El Ceip Ramon Llull està de celebració.
Còctel afectiu.
El Pacte Nacional per l'Educació
Tot sigui per l'esport
Lleure interactiu a les escoles
Les flautes no sonen per casualitat
Breus
La tira: l'hora d'estudiar

Les flautes
no sonen per casualitatat

Es renova per un any el conveni entre l’IMEB i el Departament d’Educació per continuar el projecte de música al CEIP Concepció.

A mitjan gener van saltar totes les alarmes. Des de l’Administració arribaven missatges anunciant canvis en la continuïtat del projecte de música a la nostra escola (que acabava el juny), especialment pel que fa al seu finançament. Un altre cop (Hi quuants en portem...?) calia tornar a mobilitzar-se per reclamar l’estabilitat d’un projecte que a totes llums ens sembla que té avantatges per tots els costats i per tots els implicats.

Pels que no sapigueu en què consisteix el projecte de música, permeteu que us en fem dues (o tres) ratlles. Des del curs 1990-91, quan es va renovar la trajectòria acadèmica de l’escola (aleshores “Puríssima” Concepció i ara, sense l’epítet escolàstic) es va pensar que, aprofitant el veïnatge del Conservatori Municipal de Música, bé es podria donar un valor afegit al projecte de centre amb la incorporació de la música –en un sentit ampli– com una assignatura curricular.

Al final del cicle de primària, cada nen i nena hauria de saber tocar un instrument i, a més, fer-ho de forma conjunta. Des d’aleshores, aquest ha estat un símbol d’identitat que ha permès revitalitzar i prestigiar l’escola en un barri on no predominen precisament els centres públics, ans al contrari. El conveni acordava que el govern autonòmic passaria anualment els diners a l’administració local, i aquesta es faria càrrec de contractar els mestres que, en horari lectiu, donarien les classes d’instrument als alumnes. La compra d’instruments anava a càrrec de cada família (tot i que en els darrers anys ja s’ha constituït un petit banc d’instruments, per a famílies amb menys recursos). Es va començar només amb piano i violí i, a poc a poc, se n’anaren introduint d’altres. Fins que es va poder formar una vertadera orquestra (no simfònica, però deu-n’hi do!). Els que la vam sentir tocar, ens emociona recordar-ho. I més ens emociona el projecte actual, engegat fa quatre cursos en un veritable tour de force, amb la creació de quatre singulars i prestigioses Big Bands, apadrinades cada una per orquestres professionals del país.

Ja fa quinze anys, que tira endavant el projecte. Si això és factible, que ho és, i funciona prou bé, que funciona, aleshores..., perquè caram hem d’estar patint cada any? Més i quan, la mateixa Administració acostuma a convidar a aquestes formacions a actes que ella promou. Serà que es tracta realment d’això: d’un projecte públic, integrador i participatiu? Deu ser que tots plegats (nens i nenes, mestres, pares i mares i administració) no ho estem fent, tan malament?

Potser hom pensa que el fet d’integrar la música en l’ensenyament reglat obligatori és un privilegi, i que el que caldria és que aquesta matèria es donés com una activitat extraescolar, a càrrec de la butxaca de les famílies. Potser sí que és un privilegi. Però el que a l’AMPA li agradaria és que fos un privilegi compartit arreu i estès a molts més centres d’ensenyament públic. I no només amb la música. Podrien haver-hi diferents especialitzats artístiques que caracteritzessin diferents centres escolars: la música, l’educació visual i plàstica, la dansa, els idiomes…

Però ara per ara, tenim el que tenim i respirem tranquils. El dia 8 de febrer, des de la Delegació Territorial se’ns informava que el Departament d’Educació i l’IMBE prorrogaven un any més el conveni. I es creava una comissió de seguiment a tres bandes: Inspecció d’Ensenyament, IMEB i CEIP, per estudiar millores al projecte i la seva continuïtat a més llarg termini. I això és prou important quan des de l’AMPA de la Concepció i de la de l’Institut Balmes –on van molts dels alumnes del centre en acabar la primària–, es parla de continuar aquest projecte en l’ensenyament secundari.

És evident que la flauta no ha sonat per casualitat. La celeritat de l’acord ha vingut per la pressió ràpida i eficient exercida per l’AMPA, per la direcció del centre i tot el Consell escolar i pels pares i mares que amb les seves gestions personals amb els mitjans de comunicació o amb accés a l’Administració han col·laborat en aconseguir la continuïtat.

Per sort, som pocs i ben avinguts.

I ara, anem per a un nou concert.

Josep Melero
CEIP Concepció