Editorial
La música i el batxillerat musical
La conducta agressiva en el nen de 0 a tres anys
La sisena hora a debat
Reciclar o no reciclar? Aquesta és la questió
Activitatts extraescolars a l'IES Jaume Balmes
Breus
El Ximple Escolar

LA CONDUCTA AGRESSIVA EN EL NEN DE 0 A TRES ANYS

Primer de tot i, per tranquilitzar els pares, hauríem de dir que a la infància són normals les mostres d’agressivitat. L’impuls agressiu del nen és normal, el problema és com controlar-lo. Així doncs, una de les grans dificultats dels pares és saber com tractar la conducta agressiva dels seus fills.

El comportament agressiu és relativament comú, i apareix, aproximadament, a l’edat d’un any. Quan el nadó neix ja presenta tant impulsos amorosos com agressius. Amb el temps i amb la cura dels seus pares començarà a construir vincles afectius i a desenvolupar les relacions interpersonals.

Un dels factors més importants que influeixen en la conducta agressiva és el factor sociocultural de l’individu, i dins d’aquest, el més important és la família. Aquesta és important, no només pels models que ofereix al nen, sinó també pel tipus de disciplina que se’ls dóna. Tant pot fomentar una conducta agressiva en el nen una actitud dels pares massa permissiva com una actitud massa hostil i austera.

Els factors orgànics també poden influir en l’aparició de comportament agressiu. Així, factors de tipus hormonals, cerebrals, estats de mala nutrició, problemes de salut ens poden afavorir l’aparició de més o menys agressivitat en el nen.

La part agressiva de la conducta humana està influenciada tant pels trets innats de la personalitat com per l’entorn de la persona. El tipus d’estímuls que rebi el nen durant els primers anys de vida son bàsics per a la configuració de la seva personalitat.

El nen es nodreix de tot el que se li ofereix, i tot va fent impacte en el petit.

Els tres primers anys de vida el nen viurà depenent dels pares i del seu entorn familiar una sèrie de experiències emocionals que, si tenen caràcter agressiu, es quedaran en forma de petjada més o menys intensa en la personalitat del nen. De totes maneres, el nen té una certa capacitat de modular i dirigir en una o altra direcció els tractes rebuts. Observant el joc del nen, veiem quin tipus de reaccions presenta.

Mitjançant la violència, el petit ens està transmetent un patiment intern, com a mínim, un conflicte que no sap com resoldre, sinó és en forma de violència descarregada en algun objecte o en algú. Els grans li hem d’oferir els mitjans o bé els recursos per sortir d’aquests conflictes, posant límits, contenint i buscant solucions per al nen i, molt important, amb el nen.

Normalment, quan un nen emet una conducta agressiva és perquè reacciona davant d’un conflicte. Aquest conflicte pot resultar de:

1-problemes de relació social amb altres nens o amb els adults, respecte a satisfer els desitjos del propi nen.
2-problemes sorgits amb els adults per no voler complir les ordres que aquests li imposen.
3-problemes amb els adults quan aquests li posen límits al seu comportament inadequat amb ells o amb un altre nen quan aquest l’agredeix.
Sigui quin sigui el conflicte provoca en el nen un cert sentiment de frustració i emoció negativa que el farà reaccionar.
La forma que tindrà de reaccionar dependrà de la seva experiència prèvia particular. Quan els pares castiguen mitjançant violència física o verbal, es converteixen per al nen en models de conducta agressiva.
Els nens, per tant, necessiten límits. Però, per l’aplicació d’aquests límits hem de tenir en compte una sèrie de consells bàsics:

1-Siguem objectius. Els nens necessiten uns límits o ordres concrets.
Per exemple: ”dóna’m la mà que hem de creuar el carrer. Si concretem i objectivem el nen se sent més segur.
2-Oferim opcionalitat. Fem els nens partícips de l’ordre o límit.
Per exemple:”has de berenar, què vols pera o poma?”
3-Siguem ferms. De tant en tant els límits s’han d’aplicar amb fermesa i de manera contundent, sense crits però amb veu segura i amb mirada seriosa; amb una actitud ni molt lleugera ni molt autoritària.
4-Positivitzem l’acció. Exemple: ”parla fluix i sentirem el que diuen...”
5-Expliquem el perquè de l’ordre o regla. Si els expliquem el perquè de tal ordre, els fem partícips i obtindrem més èxit a l’hora d’obeir-la.
6- Siguem constants en l’ordre o el límit imposat.
7-Si alguna acció no ha estat correcta, desaprovem l’acció i no pas el nen.
8-Sapiguem controlar les nostres emocions. Comptem fins a 10 ó 100 o més per evitar agredir-los verbalment o fins i tot físicament.

Finalment hauríem de tenir en compte que les conductes irrespectuoses i insultants apareixen en les nens quan comencen a relacionar-se amb altres nens.
Els especialistes recomanen que el nen ha de saber que els pares i la societat no toleren aquests tipus de conductes. No només hem d’evitar que el nen agredeixi a l’hora de resoldre conflictes sinó que també no ha d’insultar ni ferir els sentiments dels altres nens.
Prou conegut és el problema del “bullying” a les escoles de primària i secundària, problema que, sens dubte, es pot evitar o minvar, si es fa prevenció a les escoles bressol i a l’educació infantil en una tasca conjunta família-escola.

Dra. Laura García Ollé
Pediatra EAP Dreta de l’Eixample.
Projecte Alerta.