Editorial
La música i el batxillerat musical
La conducta agressiva en el nen de 0 a tres anys
La sisena hora a debat
Reciclar o no reciclar? Aquesta és la questió
Activitatts extraescolars a l'IES Jaume Balmes
Breus
El Ximple Escolar

 

 

6a. HORA A DEBAT


Les previsions apunten que cap a mitjans de novembre es farà públic el contingut final del Pacte Nacional per a L’Educació, un document elaborat per un ampli grup d’experts, entre els quals figura el Consell Escolar de Catalunya, per encàr-rec del Departament d’Educació. Les propostes que s’hi fan són nombroses, però n’hi ha una que ha aconseguit despertar especialment l’interès de la comunitat educativa: la proposta d’ampliar una hora l’horari lectiu de les escoles públiques catalanes.

El Departament d’Educació sembla haver recollit de forma favorable aquesta proposta i la consellera Cid ja ha apuntat públicament la possibilitat que l’anomenada “sisena hora” sigui una realitat de cara al curs escolar 2005-2006.
Encara que es desconeix si aquesta mesura es portarà a terme i com es faria, són molts els col.lectius i particulars que ja s’han llençat a fer declaracions a favor i en contra. En qualsevol cas, i sigui quina sigui la decisió final de la conselleria, el debat segurament no quedarà tancat. En cas que finalment no es porti a terme, no sembla probable que la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya) renunciï de forma definitiva a una de les seves reivindicacions històriques –la igualtat d’horaris entre escola concertada i pública– ni que, en el cas que la sisena hora sigui una realitat, que famílies i professionals aplaudeixin els recursos i l’organització dictats des del departament.
El de la sisena hora és un debat complex. Hi conflueixen factors acadèmics, socials i fins i tot laborals i professionals. Però anem per parts.



Tots iguals?
En primer lloc val la pena revisar la proposta feta pel grup d’experts sobre la sisena hora. En el text que s’ha fet arribar al govern es proposa: «Iniciar el debat per a un acord amb les famílies i amb els agents socials representatius de l’escola pública per equiparar l’oferta que es fa en els centres concertats amb la dels centres públics. En aquest sentit, pren una rellevància especial l’increment d’una hora diària d’oferta educativa en l’educació primària en tots els centres públics. L’acord sobre aquest punt implicaria, també, pactar amb els centres concertats les condicions per a la gratuïtat d’aquesta hora per als seus alumnes».

 

 

Les escoles públiques i les concertades no poden fer diferents horaris


Josep Serra
Membre de la Junta de la
Federació d'Associacions de Mares
i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)

La universalització de la sisena hora ha estat una qüestió controvertida en els darrers anys. Els hàbits familiars actuals han dut els nens a quedar-se vuit hores seguides en el recinte escolar, ja que són molts els que s’hi queden a dinar. Tenim, d’altra banda, un bon nombre de pedagogs que consideren aquest horari el prou ampli com per no haver-lo d’allargar més.

Per la Fapac, allò que realment hem d’afrontar és l’adequació de l’horari i el calendari escolar amb l’horari laboral i familiar; és a dir, hem de tendir necessàriament a una flexibilització horària que permeti la conciliació de la vida familiar i escolar. D’altra banda, és clar que les escoles públiques i les concertades no poden fer diferents horaris, pel greuge comparatiu que això suposa vers la xarxa d’escoles públiques. Això si cal que quedi ben definit que la destinació de la sisena hora s’implementarà a activitats complementàries o a l’aprofundiment curricular, però que en cap cas ha de servir per a incrementar les matèries del currículum.

Aquesta és, sembla, la intenció que el Departament té pel que fa a la introducció de la sisena hora. Esperem que segueixi en aquesta línia.

 


La formulació de la proposta es fonamenta en la necessitat d’igualar l’oferta que l’escola pública i la concertada ofereixen a les famílies. No és cap secret que la majoria de les escoles concertades catalanes “ofereixen” una hora lectiva més al dia. Una hora que, com que no és directament retribuïda amb fons públics, les famílies paguen de la seva butxaca sota fórmules que sovint ratllen la il.legalitat.



Un senzill càlcul permet establir que allargar una hora diària la jornada escolar lectiva durant la primària, pràcticament equival a fer un curs més. I en aquesta diferència es basa el greuge comparatiu que des de la FAPAC es denuncia des de fa anys entre els alumnes de l’escola pública i els de les concertades sostingudes amb fons públics.
El greuge comparatiu és evident i sembla de sentit comú que les escoles pública i concertada han de tenir el mateix horari, ja sigui de cinc o de sis hores. Però a partir d’aquí ja es pot començar a valorar si a efectes reals de continguts i adquisició d’habilitats, els alumnes de l’escola concertada s’estan beneficiant d’aquesta hora suplementària. Realment surten millor preparats? Doncs si ens hem de fonamentar en els resultats obtinguts en les proves de selectivitat, un indicador llunyà en el temps respecte a la primària i que només inclou els estudiants que assoleixen amb èxit el batxillerat i que aspiren a anar a la universitat, no es pot contestar de forma clarament afirmativa. Encara que en els darrers anys les xifres mostren un cert biaix cap a la millora de les puntuacions procedents de la concertada i la privada, que en el cas de les proves del passat mes de juny va ser de 6,1 per la concertada i de 5,9 per la pública. Això sí, el percentatge de suspesos és de 7,1 per als centres privats i de 11,4 per als públics. En tot cas, sí que sembla factible que els alumnes amb més dificultats per adquirir les habilitats bàsiques, i que, per tant, queden fora de les estadístiques relatives a la selectivitat, es beneficiïn d’un reforç horari per assolir les competències bàsiques.

Resultats sobre sospita
Però el debat de la sisena hora també arriba en un moment en què els resultats acadèmics globals dels nostres estudiants són objecte d’especial atenció mediàtica pels seus magres resultats. Des que es va donar a conèixer la darrera edició del famós Informe Pisa i altres estudis més puntuals sobre les habilitats lectores, comprensives, de raonament i càlcul, entre d’altres, la capacitat del nostre sistema educatiu està sota sospita. En aquest context, la addició d’una hora lectiva és ben valorada per bona part dels pares, que pensen que permetrà assolir uns resultats acadèmics acceptables a un major nombre d’alumnes.


Però també hi ha seriosos dubtes sobre la manera en què aquest augment de la jornada lectiva es portaria a terme. Sembla prou evident que els mestres que conformen actualment les plantilles dels centres no incrementaran la seva jornada. Per tant, per convertir aquesta hora en una hora lectiva efectiva, caldrà fer canvis profunds en l’organització dels centres i amb uns recursos humans que, no cal ser visionari per preveure-ho, seran insuficients. No podem oblidar que la insuficiència de recursos és un mal endèmic des de fa molts anys en el nostre sistema educatiu.
Les xifres demostren que per ser finlandesos no n’hi ha prou amb desitjar-ho; s’han de dedicar força més diners a l’educació i als seus professionals. Actualment Catalunya destina a educació un 2,3 del PIB, dues dècimes per sota del que es dedica a la resta d’Espanya i menys de la meitat de la mitjana de la Unió Europea, que se situa al voltant del 5%.
I les famílies

Deixant de banda ja els aspectes acadèmics, la proposta d’ampliació de l’hora escolar també ha estat acollida de forma positiva en molts sectors perquè es considera que és una forma més d’ajudar a conciliar els horaris laborals i familiars. I ja que molts nens han de ser obligatòriament «col.locats» durant una bona estona –no ens enganyem–, on estaran millor que a l’escola i amb professors? Sense oblidar que, òbviament, resultarà gratuït per a totes les famílies i potser permetrà “estalviar-se” alguna activitat extraescolar.

 

L’escola i les necessitats horàries i de serveis de les famílies

Posicionament de la Unió Sindical de Treballadors
de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STES)
Pel que fa a la sisena hora, el Pacte Nacional es pregunta si s’hauria de generalitzar «la sisena hora complementària a l’escola pública, tal com es fa a l’escola concertada», quan tothom sap que a Catalunya, a l’escola concertada, la sisena hora no té res de complementària. Durant la sisena hora s’imparteixen continguts nous i, per tant, és de pagament obligatori per a les famílies, a diferència d’altres comunitats de l’Estat, on sí que la sisena hora té caràcter complementari i, per tant, és de pagament voluntari per part de les famílies. Com a mínim, a les Illes, València i Madrid l’horari de la pública i la concertada és el mateix, de cinc hores.

No és gens adequat que el debat de la sisena hora es plantegi en el marc del confusionisme que representen conceptes com hores curriculars, activitats extraescolars, activitats complementàries i activitats de reforç. Tal com reconeix el document, «el currículum en cap cas s’ha d’incrementar», que «l’anàlisi comparativa dels horaris i calendaris escolars demostra que a l’ensenyament primari el nombre de dies i hores lectives per curs no és diferent del de la majoria dels països europeus». ·El document també senyala que «el total de vacances escolars a Catalunya no és diferent del que tenen els altres països europeus». Per tant, si el currículum ja és prou extens, si els nostres calendaris es mouen entorn la mitjana europea, sembla que de la mateixa manera que es fa en els països del nord d’Europa, no es tractaria d’ampliar l’horari lectiu, perquè creiem que ja és suficient, sinó de reclamar un mateix horari per a tots els centres educatius i que es faci realitat una oferta pública i gratuïta d’activitats que ajudin a la consecució d’una veritable conciliació.



No es pot obviar que també hi ha moltes famílies que es manifesten clarament contràries a l’increment de l’horari escolar. Avui dia, la immensa majoria d’alumnes dels centres públics fan ús del servei de menjador, i això suposa estar-se entre 7,5 i 8 hores diàries ininterrumpudes dintre del recinte escolar. La sisena hora òbviament allarga més una jornada que sovint ja es veu sobrecarregada amb l’ús dels serveis d’acollida matinal, la pràctica d’activitats extraescolars i, en el cas dels més grans, amb deures que s’han de fer a casa. Com es pot encaixar tot això? És possible que la sisena hora suposi una sobrecàrrega excessiva per als infants que tiri per terra el suposat aprofitament acadèmic?
Queden més incògnites que el globus sonda de la conselleria ha deixat sobre la taula. Per exemple, on es col.locarà aquesta sisena hora? Podran triar els centres o els nous horaris vindran imposats des d’Ensenyament? Si es fa més curt l’intèrval de temps del migdia, això suposa que els alumnes que van a dinar a casa disposaran de menys temps i, fins i tot, es pot donar el cas que en molts casos els ho impedeixi, amb un sobrecost econòmic per a aquestes famílies. Per contra, aquesta mateixa mesura hauria de suposar un petit estalvi per a les famílies –majoria– que fan ús del servei de menjador, ja que s’escurça el temps que els alumnes han d’estar sota la tutela dels monitors.


I encara més.
Què passarà amb els centres educatius, per exemple els de titularitat municipal, que fan horari de matí? I si la jornada s’allarga a la tarda, obligarà a endarrerir les activitats extraescolars fins al punt que molts nens arribaran a casa just per fer un tast i ficar-se al llit…

La conciliació d’interessos no és fàcil. Ara li toca moure fitxa a l’Administra-ció, però ben segur que el resultat, un cop més, no serà de l’agrat de tothom.

Mercè López
AMPA Ferran Sunyer