|
Editorial
La
música i el batxillerat musical
La
conducta agressiva en el nen de 0 a tres anys
La sisena
hora a debat
Reciclar
o no reciclar? Aquesta és la questió
Activitatts
extraescolars a l'IES Jaume Balmes
Breus
El
Ximple Escolar
|
|
RECICLAR O
NO RECICLAR? AQUESTA ÉS LA QUESTIÓ...
– Són
176 euros. T’hem fet un 15% de descompte –fa la dependenta,
vella amiga, mentre entafora amablement els set llibres a la bossa.
– ¿…?
– Ah, me n’oblidava! Et regalem l’agenda!
– Encara bo! –faig resignat, mentre estampo la signatura
en el rebut de la tarja de crèdit, que sol·lícita,
m’estén la noia.
Som el matí d’un 8 de setembre, cinc dies abans de començar
el nou curs escolar. A la tarda vaig a recollir els llibres de la
filla petita, però aquest cop, a la seva escola. L’AMPA
organitza el repartiment.
– Per donar-te els llibres hauries d’haver ingressat l’import
al compte de l’AMPA.
Despistat de mena, m’excuso:
– I són...?
– 12,4 euros per tots els llibres. Només et cobrem el
d’exercicis d’anglès i l’agenda.
La diferència abismal entre les dues xifres té un nom:
reciclatge. A l’escola on va la filla fa dos cursos que van iniciar
aquesta aventura. A l’institut del fill, aquest curs tot just
s’ho plantegen. El debat està al carrer i a les aules.
El reciclatge: una quimera?
El setembre, els mitjans de comunicació n’anaven plens.
La consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya,
Marta Cid, i les quatre associacions de pares i mares catalanes (CCAPAC,
FAPAC, FAPAES, FAPE) signaven un conveni de títol prou explícit:
“Programa cooperatiu per al foment de la reutilització
de llibres de text i material didàctic complementari”.
L’objectiu és meridià: es pretén reduir
en un 85% el cost que suposen els llibres de text durant els deu anys
que dura l’escolarització obligatòria al nostre
país (dels 6 a 16 anys). Un cost estimat en uns 1.700 euros
per família i que es pretén rebaixar fins a 250 euros.
Molts ja no ho veurem i d’altres voldrien que fos zero.
Així doncs, el conveni preveu aplicar de forma gradual el reciclatge
a totes les escoles públiques i concertades catalanes. Primer,
de forma experimental durant els dos propers cursos. En un principi
afectarà a 360 centres, 300 de primària i 60 de ESO,
que imparteixen classes a uns 82.000 alumnes. El cost previst és
d’1,2 milions d’euros. El curs 2006-07 el programa s’incrementaria
amb un pressupost d’1,7 milions d’euros més, s’ampliaria
a 504 centres i atendrà 114.000 alumnes. Les xifres maregen,
però el que està clar és que això val
diners i algú els haurà de posar.
En una segona etapa, a partir del curs 2007-08, quan es preveu que
ja seran vigents els nous currículums derivats del desplegament
de la nova Llei orgànica de l’educació (la LOE),
el programa tindrà caràcter general i sistemàtic.
Això és, tots a una i sense excuses. Començarà
pels primers cursos i d’aquí cap amunt, que fa pujada.
El Departament d’Educació, mitjançant un concurs
públic, oferirà ajuts genèrics que, en el cas
de l’Educació Primària serà de 1.875 euros
per cada línia autoritzada i de 3.000 en la ESO, també
per cada línia. Per assolir aquestes xifres caldrà que
el Ministeri d’Educació espanyol també doni un
cop de mà i es rasqui la butxaca. O així s’espera.
Però atenció! Per acollir-se a aquest programa els centres
hauran de fer deures. Caldrà que presentin, abans de l’inici
del nou curs, un projecte de reutilització de llibres. En el
conveni signat, els llibres de text hauran de tenir una vigència
d’un mínim de tres cursos en primària i de quatre
a l’ESO. Això vol dir que els mestres i editorials no
ens faran canviar els llibres cada nou curs! I que els germans que
no es portin més de tres anys, podran, per fi, heretar els
llibres. Però no serà directament dels seus germans
sinó d’algun company del seu germà o germana. Si
no sabeu per on començar a redactar aquest projecte, algunes
escoles ja s’han avançat i fins i tot el tenen penjat
a internet (per exemple, el CEIP Montcau, de Terrassa; o el CEIP La
Sedeta, de Barcelona).
Els que ja han anat per feina
“Rebot@’l”, “Recicla’m”, “Passa’m”,
“Vida als llibres”, “Aprofita’m” ... Aquests
són els noms –prou explícits– amb què
s’han batejat alguns projectes de reciclatge de llibres en alguns
centres escolars a Catalunya. En trobem exemples a Barcelona i altres
localitats catalanes: Manresa, Terrassa, Vidreres,... I és
clar, a l’Eixample barceloní. El CEIP Joan Miró
n'és el degà, ja que té un projecte de socialització
de llibres de text i material escolar des de fa més de cinc
cursos. El va seguir el CEIP La Sedeta, el curs 2000-01. El CEIP Concepció
o el CEIP Sagrada Família també fa dos cursos que s’hi
van sumar. El CEIP Tabor, el curs passat. I l’IES Maragall o
l’IES Balmes tot just comencen enguany amb prou empenta. No tots
ho han fet d’una manera homogènia ni igual. Però
en tots els casos ha estat l’AMPA respectiva qui ha mogut fitxa.
Hi ha qui ho ha fet de forma progressiva per cicles (les de més
d’una línia) o qui ho ha fet tot el centre alhora. Alguns
han establert convenis amb distribuïdores de llibres, d’altres
han assumit el cost del reciclatge com a projecte de centre. Alguns
fan pagar quotes trimestrals al llarg del curs als pares i mares,
un cost que es va reduint amb els anys. D’altres fan abonar una
quantitat fixa per cicle al principi de curs. En totes, però,
l’adscripció és voluntària. I en totes,
el percentatge de famílies que s’hi apunta ha anat creixent
curs rera curs; fins el 95% en alguns casos.
El paper de les famílies i els mestres
En el rerafons de tots aquestes iniciatives, doncs, sempre hi ha una
AMPA decidida i voluntariosa. Perquè reutilitzar llibres vol
dir esmerçar temps en explicar el projecte, preveure la seva
recollida a final de curs, restaurar o netejar els que ho requereixin,
folrar-los, posar-los etiqueta i/o numerar-los, reposar els defectuosos
i organitzar el lliurament el curs següent. Una tasca on, encara
que es tingui el suport del Claustre de l’escola (que es té),
suposa forçosament hores i esforços de pares i mares
voluntaris. I és que els mestres poden ajudar molt en fer quallar
la filosofia del reciclatge entre els escolars, recomanant i vigilant
que no es maltractin, guixin o embrutin de forma irremeiable. I els
nens i nenes, si se’ls explica bé a casa i a l’aula,
s’adonen que els objectius pels quals se’ls implica en el
projecte, s’acompleixen any rera any.
Els valors del reciclatge
Pares, mestres i alumnes, doncs. Els objectius educatius de reciclar
els llibres són clars. Un, el més evident, és
l’estalvi que el projecte suposa en l’economia familiar.
I que no és poc! Però n’hi ha d’altres, prou
o més importants, com el fet que els alumnes constaten tres
valors essencials en l’educació. Primer, la responsabilitat
i cooperació (en tenir cura del material que un company heretarà);
després, la solidaritat i la cohesió social (no importa
de qui vingui el llibre ni qui l’hereti després) i, finalment,
la mateixa constatació de la sostenibilitat del reciclatge
(els nens i nenes veuen com el llibre és un recurs reaprofitable
que passa de mà en mà).
I què en diuen els afectats?
Tots els projectes coneguts a l’Eixample són lliures i
voluntaris. Algú hi veu inconvenients? Doncs per estrany que
sembli, sembla que sí. Per algun motiu o altre (més
de caràcter personal que alguna altra cosa), alguns pares no
s’acullen a aquesta iniciativa. Caldrà fer-ho obligatòria?
O serà encertada la crítica d’aquell catedràtic
d’institut (AVUI, 29.9.2005) que veu del tot desencertada la
gratuïtat universal del llibres de text pel fet de la manca de
valor que donem a les coses gratuïtes. Com en tot, hi ha opinions
per a tots els gustos.
Aquí, els únics que poden arronsar el nas de debò
són les editorials, especialment les especialitzades en llibres
de text; unes trenta-cinc a Espanya, algunes amb llarga tradició
a Catalunya. La part del pastís que aquest sector s’enduu
no és gens menyspreable: a Catalunya, la facturació
dels llibres de text no universitari suposa uns 202 milions d’euros
anuals, sobre un total de 1.585 (un 12,7% doncs, segons dades del
Gremi de Llibreters de 2003). El 62,2% de les vendes del llibre de
text es fa en llibreries, i un 16% en empreses i institucions. És
cert que tots tenim la percepció que els llibres de text són
cars, però no és menys cert que en els darrers anys
el preu dels llibres han pujat un 3,2%, un percentatge un pèl
per sota de l’IPC. Els editors veuen “discriminatori i injust”
que l’Administració doni diners als centres escolars o
a les AMPA perquè ells comprin els llibres. Prefereixen els
sistema “xecs per llibres”: ajuts directes als progenitors
perquè aquests adquireixin el material escolar. Tot depèn,
doncs, del cantó per on es miri el mirall. Però sempre
hi haurà llibres de text per redactar, il·lustrar, editar
i vendre, i el sector editorial, per força, s’haurà
d’adequar als nous temps.
I què passa fora de Catalunya?
A fora, hi ha qui ja ens porta prou avantatge. Castella-La Manxa és
l’única comunitat autònoma espanyola que ha implantat
la gratuïtat total en els llibres de Primària i Secundària,
de forma progressiva, ja des del curs 2000-01. Els professors decideixen
els llibres a comprar (que duraran quatre cursos) i les escoles lliuren
a les famílies vals a bescanviar a les llibreries, les quals
els facturaran després a les escoles, que al seu torn reben
els diners de la Conselleria i tanquen, així, el cicle. La
Junta de Andalusia ha proposat la gratuïtat només per
al cicle de Primària a partir del curs vinent i ha dotat de
pressupost directe als centres per comprar els llibres. A Aragó,
Galícia i La Rioja s’ofereix un finançament públic
parcial, que encara no arriba a tots els cicles. Extremadura ofereix
llibres gratis a algunes escoles i diners en efectiu a les famílies
més desfavorides; cosa que també fan la resta de CCAA,
com Catalunya. Si girem la mirada a la Unió Europea, hi trobem
de tot, però majoritàriament, els governs centrals o
municipals financen els llibres escolars (Noruega, Islàndia,
Dinamarca, Regne Unit, França o Grècia).
Un vella idea que, no oblidem, els components del tripartit incloïen
en el seu programa electoral: ERC i IC-V així ho deien explícitament,
mentre el PSC apostava per una reducció del cost dels llibres
i del material escolar. Són els governants, doncs, els que
han de fer possible allò que molts pares i mares encara somnien
veure acomplert algun dia: el famós article de la Constitució
(el 27.4) que resa “l’ensenyament bàsic serà
obligatori i gratuït per a tots els ciutadans”. De gratuït,
l’ensenyament, no ho és pas encara. Però almenys
els llibres, ho podran ser més aviat? si bé no seran
nous de trinca, més tard o més d’hora, els nostres
fills i filles podran tenir els llibres a cost zero.
Cloenda
El setembre vinent, potser, potser, tornaré sol·lícit
a la mateixa llibreria a buscar llibres pels fills. I potser, potser,
m’atendrà la mateixa dependenta amiga.
– Ja està? Només això?
– Sí, enguany només et compro els de lectura.
– Doncs només et puc fer un 5% de descompte.
– D’acord. Però... no t’oblidis de regalar-me
almenys l’agenda!
Josep Melero
CEIP Concepció
|