Editorial
La provisionalitat al CEIP Les Glòries
Escola Mallorca
Tutories: l'estat de la qüestió
L'organització de la tutoria
Els tutors i els estudis de música
Tutories, un error semàntic
El Bosc Antròpic
Principis d'educació sexual
Breus
El Ximple Escolar

Pobres de nosaltres. Les famílies i, sobretot, els alumnes de secundària, ens tornem, de nou, a confrontar en aquestes dates amb la irracionalitat de les anomenades Proves extraordinàries. Clar i curt, són els esfumats exàmens de repesca de setembre traslladats als darrers dies de curs, al juny.

Així, tu suspens una assignatura el 17 de juny i t’has d’examinar el 20 de juny de tota la matèria del curs. Magnífic! D’això se’n diu facilitar les coses. Natural-ment, això condemna gairebé tothom a tenir condicionat tot el curs vinent. Oblida’t de poder escollir un crèdit variable que t’agradi i carrega amb el mort deu mesos més. Així dóna gust començar el nou curs.
Sembla que les instàncies oficials i oficialistes hi estan d’acord amb l’argument que forma part d’un sistema d’avaluació contínua. Potser ens refereixen a devaluació, no ho sé.

Francament, si l’avaluació ha de ser tan contínua que els nois i noies només tinguin tres o quatre dies de marge per a recuperar, millor que ja no es facin, home, que ja porten els deu mesos anteriors avaluant!

Perquè no hem de donar al setembre una segona oportunitat als alumnes? Quin perjudici pot ocasionar? Ens pot algú explicar quin argument ens queda als pares per fer estudiar els fills que els hagi quedat matèria durant l’estiu?

Les Proves extraordinàries són una extraordinària prova que algú, i no els alumnes, es mereix un suspens. A què esperen per a recuperar!