Editorial
La provisionalitat al CEIP Les Glòries
Escola Mallorca
Tutories: l'estat de la qüestió
L'organització de la tutoria
Els tutors i els estudis de música
Tutories, un error semàntic
El Bosc Antròpic
Principis d'educació sexual
Breus
El Ximple Escolar

L’organització de la tutoria amb els alumnes és diferent segons els cicles

És important la complicitat dels alumnes amb el tutor/a i sabem per experiència que sovint aconseguim, pactant, parlant, ajudant, fer canviar actituds, ajudar a ser més feliç a algú, millorar el rendiment,…

Hi ha un “marc general”, que és com entenem els mestres i intentem compartir amb les famílies, que fa referència a la manera com entenem l’Escola, un espai comú on compartim l’educació global de tots els nenes i nenes.

Amb més o menys fortuna intentem establir vincles, tant amb les famílies com amb els alumnes a nivell professional, afectiu, de col·laboració, d’intercanvi. La idea és una Escola oberta, però no un campi qui pugui, com una família molt extensiva però que no ofegui a ningú...

Les entrevistes, reunions de pares, activitats que organitza l’AMPA… són espais de trobada.

Dins la formació no curricular hi ha totes les activitats generals d’Escola que tenen l’objectiu d’educar en diferents valors: Agenda 21, Setmana Cultural, Jornada de la no violència i la pau, altres activitats amb una part relacionada amb el currículum, però també amb una part de valors i hàbits de convivència, de saber compartir… excursions, sortides, colònies. És també important en quan a formació el REMA i el material socialitzat.

L’organització de la tutoria amb els alumnes és diferent segons els cicles, a Ed. infantil es fa la rotllana per explicar vivències personals, i sempre quan hi ha un conflicte s’atura la feina i se’n parla.

A la primària, d’una manera més o menys sistemàtica, s’inicia el treball d’Educació Emocional, molt present en el Cicle Superior (té una sessió quinzenal dins l’horari). Es treballa des d’aprendre a expressar sentiments, aprendre a relacionar-se, a solucionar conflictes, a saber-se posar al lloc de l’altre… una mica sempre en funció del grup.

En tots els cursos, sempre que cal i en el moment que hi ha un conflicte, es parla amb els alumnes.

Els mestres tenen quinzenalment una sessió de tutoria sense alumnes, segons l’edat s’utilitza per fer una mica de suport, però amb els més grans serveix per parlar individualment amb els alumnes, escoltar-los, ajudar-los, orientar-los, i també quan cal “renyar-los”

És important la complicitat dels alumnes amb el tutor/a i sabem per experiència que sovint aconseguim, pactant, parlant, ajudant, fer canviar actituds, ajudar a ser més feliç a algú, millorar el rendiment,…

La situació ideal? Amb una escola amb tants alumnes, amb molta diversitat (la diversitat no la donen només els nouvinguts), parlem de diversitat en la manera de ser, en els ritmes d’aprenentatge, en diferents situacions socials i culturals (que encara que no ho sembli en tenim i força) seria bo poder comptar amb algun mestre més, per poder treballar més sovint en grups reduïts, per poder tenir més temps per pensar, planificar, debatre diferents propostes, activitats,…

Tot i que evidentment podríem millorar l’apartat de recursos humans, el Claustre del Joan Miró té d’entrada “una bona situació ideal”, compartim la gran majoria una mateixa manera de “fer Escola”, tenim il·lusió i no ens costa gaire motivar-nos uns als altres (encara que a vegades rondinem)

L’altre dia sentia a en Jaume Cela que li preguntava a en Pasqual Maragall “Què farà aquest govern per a fer entendre a tothom que l’educació no és una despesa sinó una inversió?”