Editorial
La provisionalitat al CEIP Les Glòries
Escola Mallorca
Tutories: l'estat de la qüestió
L'organització de la tutoria
Els tutors i els estudis de música
Tutories, un error semàntic
El Bosc Antròpic
Principis d'educació sexual
Breus
El Ximple Escolar

Tutories: l’estat de la qüestió d’una funció controvertida.

La funció tutorial és un tema espinós. Els docents reclamen més suport dels pares-mares per desenvolupar-la i aquests demanen més informació i difusió dels objectius, continguts i implementació als centres dels Plans d’Acció Tutorial.

Aquest article intenta posar una mica més de llum sobre una tasca de gran importància e influència en el tarannà personal i acadèmic dels alumnes, especialment a les etapes de Secundària i Batxillerat.

Una funció que, encara que sotmesa a uns paràmetres poc flexibles, pot suposar un valor afegit per als centres públics d’ensenyament i la seva comunitat escolar.

La primera sensació que es deriva de les consultes realitzades a alguns pares i mares, en un sondeig d’urgència, és l’escasa informació detallada que tenim sobre l’acció tutorial, com està organitzada i quins són els objectius i continguts.

Però, què entenem per tutoria dins l’àmbit escolar?

Una definició podria ser: “la reunió entre el docent i un o diversos dels seus alumnes amb la finalitat de posar en comú informació, analitzar, orientar o valorar un problema o projecte, debatre un tema, etc, ùtil per al desenvolupament acadèmic i personal de l’alumne”.

Contràriament al que pensem molts pares i mares, la funció del tutor o tutora, no implica únicament l’entrevista periòdica amb la família: al darrere hi ha una feina complexa, poc reconeguda -també des de un punt de vista econòmic-, amb escasa formació especialitzada i amb un caire absolutament vocacional.

Normativa dispersa
Segons les conclusions d’una trobada que va organitzar al novembre del 2004 la FAPAC amb Associacions de Pares i Mares per tractar el tema de les tutories, les funcions del tutor i la normativa del pla d’acció tutorial es troba dispersa per diferents lleis orgàniques, reglaments i decrets.

La LOGSE assenyala que la tutoria ha de ser una acció de tot el professorat coordinada pel tutor. Per la seva banda, la LOCE no incideix massa sobre les normes anteriors.

El que si està consensuat és l’inclusió del Pla d’Acció Tutorial dins del Pla Anual dels centres i la necessitat de presentar-lo per escrit al començament del curs.

2 hores setmanals
La normativa vigent aquest curs, contrastada amb alguns Instituts del Districte és l’existència, per a l’etapa de Secundària i Batxillerat, de dues hores de tutoria: una hora setmanal per a un Crèdit, programat en l’horari escolar però no avaluable, i una hora més per a l’atenció personalitzada del alumnat.

El concepte d’assemblea de classe, un recurs més utilitzat a la primària, ha donat pas, a les etapes més avançades, a una planificació de funcions i a l’establiment d’uns objectius concrets en la funció tutorial.

Tutors de matèries instrumentals
Encara que la funció tutorial està recolzada pal claustre, és preceptiu que siguin tutors o tutores els professors o professores de les assignatures instrumentals; és a dir, aquells que passen més temps en contacte amb els alumnes. Això té una lectura positiva, de entrada, però no és garantia de qualitat de la funció, perquè les tutories no deixen d’ésser funcions restringides a determinats docents.

Tampoc els tutors-tutores estan massa incentivats econòmicament. Des de fa només dos cursos cobren un complement. Si hi ha una tutoria compartida (pocs casos) el complement només el cobra un dels dos tutors.

Si a més a més hi afegim les tasques administratives (informes, reunions) i els contactes amb les famílies, la funció tutorial es converteix en un autèntic “marró” per al docent.

Els Instituts tenen un tutor per curs, recolzat per un coordinador de cicle. Normalment, els equips de tutors es reuneixen una vegada a la setmana per posar en comú la informació que també arriba des de la resta de components del claustre. Es fa un seguiment dels programes i problemàtiques i, quan és necessari, estan recolzats pel Departament d’Orien-tació Psicopedagògica, no previst a la normativa però existent als Instituts i format per especialistes en psicopedagogia. Aquesta funció no s’ha de confondre amb la participació dels psicopedagogs de l’EAP.

La evolució i els continguts de l’acció tutorial
El Pla d’acció tutorial no és el mateix per a totes les etapes. A Secundària, sobretot, existeixen plans per cicles. Encara que la reglamentació és la mateixa, s’observa un canvi: en el primer cicle, l’atenció a les famílies ocupa una gran part de l’acció tutorial. Al segón cicle, sobretot a quart d’ESO, la tutoria es dedica força a l’orientació de l’alumnat de cara a les següents etapes acadèmiques.

Com exemple de contingut d’un Pla d’Acció Tutorial reproduim el corresponent a 4at d’ESO de l’IES Jaume Balmes del curs actual, integrat en el Pla general d’Acció Tutorial per cursos.

Primer trimestre
Acollida: horari, professorat, etc.
Omplir fitxa de dades personals.
Normativa del Centre (RRI): llegir i comentar.
Funcions corresponents a delegats i delegades.
Reflexions sobre la pobresa a Barcelona i col.laboració amb el Banc d’Aliments.
Elecció de delegada/at.
Preparar reunió de pares.
Viatge de fi de curs: triar lloc, programar activitats per recollir diners, treballar avantatges i inconvenients de cada un dels llocs proposats i discutir-los abans de votar.
Presentació del Crèdit de síntesi.
Treball sobre activitats complementàries del Crèdit de Síntesi: cartes de presentació, entrevista de treball, curriculum vitae.
Repartir notes i donar estadística del grup.

Segon trimestre
Reflexió sobre l’avaluació: conscienciar de la possible repetició, informar sobre acords de claustre, recuperacions de cicle.
Activitats complementàries del Crèdit de Síntesi: Currículum vital, Anàlisi d’ofertes de Treball.
Presentació oral del Crèdit de Síntesi davant un tribunal.
Taller de 8h sobre relacions abusives.
Informació sobre el batxillerats.
Participació en el programa del consum de risc d’alcohol” Les cares de l’alcohol”.
Col.laboración amb la Universitat de Barcelona responent a una enquesta sobre riscos de patir anorexia i bulimia.
Viatge de fi d’etapa.

Tercer trimestre
Tria d’opció per al curs vinent.
Documental de Canal Plus sobre la mort/Pel.licula “Barrio”.
Preparació, en grups, d’un debat sobre aquest tema.
Debat i redactat de conclusions.
Visita a l’Escola del Treball.
Visita a una escola de perruqueria.

Avaluació dels plans d’acció tutorial
Segons les conclusions de la reunió de la FAPAC, els Plans d’Acció Tutorial són objecte d’avaluació externa per la inspecció educativa, amb uns programes d’avaluació específica que van començar al 1997. Aquesta avaluació incloïa criteris de valoració de diversos aspectes de les tutories que conduïen a propostes especifiques per als centres. Hi ha un resum d’aquesta avaluació presentat a l’any 2000, on en l’àrea de gestió i organització dels centres es parla dels plans d’acció tutorial. Es fa incidència sobre com millorar la comunicació amb les famílies. Els informes de notes, obligatoris al final de cada trimestre, solen ser poc informatius. A més de quantitatius, es pretén que donin també informació qualitativa d’interès per a les famílies. Es proposa que les entrevistes amb les famílies tinguin un guió previ, i s’arribi a alguna conclusió que pugui quedar per escrit per referències posteriors. Al final de l’ESO és obligatori el consell orientador, que es recomana que sigui més qualitatiu i complet. Es destaca la conveniència de donar aquest informe final en una entrevista personal.

Al Batxillerat també es regula el paper de l’acció tutorial, que contempla la realització d’entrevistes entre el tutor i les famílies, però si a l’ESO no sempre es compleixen aquestes entrevistes preceptives, al Batxillerat encara es compleix menys, segons la percepció expresada per als participants a la reunió de la FAPAC sobre tutories.

La funció tutorial, en definitiva, representa una gran eina de col.laboració i comunicació entre el centres i les famílies. També pot convertir-se en valor afegit per els centres públics d’ensenyament i augmentar el seu prestigi social.

De moment, sembla ser que l’autonomia i la capacitat de decisió dels equips de tutors és més alta en els centres de titularitat pública que a la resta. Res estrany, per cert, però aixó només és una percepció.

Qué poden fer les AMPA dels instituts en relació al pla d’acció tutorial
A l’esmentada trobada de la FAPAC es van presentar com punts destacats els següents, en relació a aquest tema:

" Demanar estar informats al Consell Escolar sobre el Pla d’Acció Tutorial i les activitats previstes a cada curs. Aquest pla ha de contenir una planificació de les reunions de coordinació entre els equips docents de cada grup classe, entrevistes amb alumnes i famílies, programació de la classe de tutoria, etc. S’ha de presentar a l’inici de cada curs com a part del Pla Anual de Funcionament del centre.

" Estudiar mecanismes de suport a l’acció tutorial, per exemple amb la institució de pares i mares delegats de curs que actuïn com a interlocutors amb el tutor i l’equip docent.

" Demanar informació sobre els plans d’avaluació interna i externa. Les avaluacions internes s’han de fer cada curs. Pel que fa a les avaluacions externes, pràcticament tots els centres han estat avaluats al menys una vegada fins ara.

" Veure si es compleixen les entrevistes individuals i reunions col·lectives preceptives amb els alumnes i les seves famílies i exigir el seu compliment.

" Demanar informació sobre les reunions de coordinació entre els equips docents que s’estipulen al Pla d’Acció Tutorial, veure si es compleixen i exigir la seva realització.

" Demanar informació sobre les activitats desenvolupades a la classe de tutoria i els projectes específics que es desenvolupen.

" Demanar informació i exigir el compliment dels plans d’acció tutorial al Batxillerat.

Rafa Expósito, Joan Espinosa
Redacció