|
 Editorial
La
provisionalitat al CEIP Les Glòries
Escola
Mallorca
Tutories:
l'estat de la qüestió
L'organització
de la tutoria
Els
tutors i els estudis de música
Tutories,
un error semàntic
El
Bosc Antròpic
Principis
d'educació sexual
Breus
El
Ximple Escolar
|
|
El Bosc Antròpic
Quan jo vaig llegir aquest llibre no vaig poder deixar de fer l’encaix
i la similitud de recórrer tots els poemes i entrellaçar-los
fent un dibuix passatger per tota la seva obra
Aquestes lletres
podríem dir que surten una mica de la quotidianitat escolar,
però pertanyen al terreny cultural i de la lectura, a més
aquest any està catalogat Any del Llibre i la Lectura.
El que escriuré fa referència a la poesia, poesia urbana
que encara que sembli estrany té sensibilitat, tendresa, color
en parlar de parets, terrats, llambordes, parcs, estacions, etc...
El bosc Antròpic, escrit per un poeta autodidacta, Juan Albert
de la Peña, encara un poeta jove i que desperta sensacions
diferents, narracions molt directes de percepcions glopades amb força
intensitat, bells records d’antuvi com vells són els records
passatgers que l’acompanyen de camí d’entre Gavà
i la Barcelona antiga.
Quan jo vaig llegir aquest llibre no vaig poder deixar de fer l’encaix
i la similitud de recórrer tots els poemes i entrellaçar-los
fent un dibuix passatger per tota la seva obra des de les percepcions
de la seva ciutat amb les narracions acurades del seu entorn i la
seva gent i l’entorn de la meva ciutat amb unes pinzellades dels
seus nadius.
Amic J. A. de la Peña, que fa anys que ens coneixem a la mateixa
feina, permet-me que t’escapci la teva obra i la dibuixi per
aquesta revista escolar de l´Eixample que acull tot el que socialment
és culte i ens serveix per avançar en la nostra societat.
Ha plogut durant tot el dia
davant, per les balconades s’ajornen entre geranis invisibles
impúdics estenedors sense roba,
sabates bocabadades,
al petit parc ofegat entre edificis,
Aturat a la ronda,
la lluna vessa sobre Montjuïc
un raig de llum plumbosa que llisca muntanya avall,
vertebrant la llarga filera de cotxes,
descobrint el ruïnós can Tunis,
que es nega a l’oblit entre penombres.
El públic és un públic abúlic, urbà,
fet a tota extravagància.
Però ell no sembla adonar-se’n
i, amb exagerat entusiasme,
ataca les notes plomoses
d´un vell tango redimit.
Repiquen les campanes de la catedral.
A aquesta hora del matí
Tot és quietud dalt dels terrats,
des d’aquí,
des d’aquest àmbit silent de racons ingràvids,
la besllum del sol ixent a penes descobreix
la dansa ortopèdica de les antenes,
Per acabar aquest
recorregut narratiu, cal que en aquestes petites manifestacions de
l´ espectrograma urbà, El Bosc Antròpic, ens cridi
prou l’atenció per a poder exercitar els valors cívics
de respecta, solidaritat i tendresa en una societat que cada vegada
és més competitiva i poc solidària.
Pere Farriol
Conseller del CEMDE i del CEM
|