|
Editorial
Presentació
Conservatori MMB
Presentació
CEIP
Ferran Sunyer
Especial
menjadors escolars
El
català als IES: un ús en desús
Provisionalitat
al CEIP Les Glòries
El
ximple escolar
|
|
Nyam,
nyam
Què mengen els nostres fills a lescola?
|
Diversitat
de preus, dempreses, de menús, de models de gestió
Aquesta és la realitat de lalimentació als
centres escolars públics de lEixample. Així
es desprèn de la radiografia que ens han proporcionat
les AMPA duna mostra descoles del barri.
|
En conjunt, es
pot dir que els nostres fills salimenten prou bé a lescola,
tot i que el menjar no és exactament casolà. La dita
cuina de làvia sembla que ja no sigui possible: la figura
duna cuinera o cuiner que comprava els aliments al barri, es
feia els menús al seu aire i els cuinava cada dia ha passat
a la història. Només els CEIP Joan Miró i el
Tabor mantenen aquesta opció, i per cert amb molts bons resultats
i a un preu perfectament competitiu: 76,5 euros al mes en el primer
cas.
La resta de centres, la majoria a través de lAMPA i en
alguns casos des de la mateixa direcció de lescola, han
optat des de ja fa anys per subcontractar el servei a empreses que
sencarreguen de confeccionar els menús, de proporcionar
els aliments i de contractar el personal de cuina, el qual, això
sí, treballa a lescola. Entre els instituts el normal
és el càtering, que normalment presenta més problemes
de qualitat i, paradoxalment, un encariment del preu. A les escoles
amb cuina pròpia, les diferències estan en la quantitat
de plats precuinats que se serveixen quants menys, millor- i
en el tipus doferta. Lopció per la varietat en
els primers plats evitar la solució fàcil de la
pasta-, per fer recular els fregits en els segons i per potenciar
la fruita als postres sembla la més adequada.
Lassumpte dels menús especials també està
a lordre del dia. En general satén la demanda diferencial
per motius religiosos i també hi ha menús de règim
i, tret dalguna excepció, els menús vegetarians
no han acabat de quallar. Sigui perquè loferta és
prou bona o pel tipus de vida que portem els pares, a les escoles
públiques de lEixample són una majoria àmplia
els qui es queden a dinar, opció que inclou el servei de monitoratge
posterior (en aquesta panoràmica només ens hem centrat
en les qüestions alimentàries). Hi ha escoles on més
del 90% dels alumnes usen regularment el servei de menjador.
La gestió del menjador ha estat assumida majoritàriament
per les AMPA, tot i que no hauria de ser necessàriament així.
De fet, lacte dalimentar-se, amb tot el que comporta,
també forma part duna educació integral i els
mestres hi tenen molt a dir. Per això la direcció dels
centres, encara que no en controli la gestió, té lúltima
paraula sobre el funcionament dels menjadors escolars i del tipus
desmorzar que ha de portar la canalla, un altre aspecte en què
a vegades els pares ens mostrem massa permissius amb els capricis
infantils.
Lalimentació sempre ha estat important com a element
educatiu, però ara encara més a causa de lexistència
duna pressió publicitària molt forta sobre els
nois i noies, encaminada cap a un consum fast food poc adequat, tal
com també expliquem en aquestes pàgines. A banda daquest
apunt sobre els mals hàbits publicitaris que porten a una alimentació
deficient, i a més de lexemple de diferents escoles,
també hem inclòs un article del prestigiós cuiner
Quim Marquès, pare de lescola Carlit, que opina sobre
lalimentació infantil, així com un comentari sobre
les diverses funcions que assumeix el menjador escolar i la necessària
implicació de les famílies en els hàbits alimentaris
a casa. Esperem que tot plegat ens ajudi a dotar-nos de criteris i
informació per avançar cap a una millor alimentació
dels nostres fills.
Ignasi
Aragay
|
CEIP
Ferran Sunyer
Lequip directiu gestiona el servei
de menjador
Lescola
només fa quatre anys que va entrar en funcionament i
actualment disposa de dues línies escolars, entre P3
i 3r curs de primària. Aquest curs el menjador té
210 alumnes que fan ús daquest servei de forma
fixa i 5 desporàdics. El menjador es compartit
pels alumnes dinfantil i primària, i aquest any
shan hagut dinstaurar dos torns per manca despai
(un dinfantil i un de primària).
Els preus oscil·len entre els 90-100 euros mensuals,
en funció dels dies laborables de cada mes. Quan es fa
servir de forma esporàdica el preu és de 6,50
euros. La gestió del menjador (cuina i monitors) recau
de forma exclusiva en lequip directiu del centre. També
hi participa la comissió de menjador del nostre Consell
Escolar, de la qual formen part dos membres de lequip
directiu i un representant dels pares. Des de lAMPA es
va promoure la redacció del reglament intern de funcionament
del menjador, es va presentar a la comissió de menjador
del Consell Escolar i va ser aprovat.
Lescola disposa de cuina pròpia i tots els menjars
selaboren directament al centre. El servei de cuina, ofert
per lempresa Àpats, disposa duna cuinera
i dos ajudants. Els menús són dissenyats per la
cuinera i sofereix la possibilitat de menús diferenciats
per motius religiosos i/o de salut. Cada mes els pares reben
un full que especifica els menús diaris. El servei de
monitors correspon a lempresa Diverjoc, que cada mes també
fa arribar a les famílies un full amb una programació
de les activitats lúdico/educatives que es duen a terme
a cadascun dels grups dedat.
Els informes sobre com han menjat els nens són diaris
per als alumnes de P3, setmanals per als de P4 i P5 (amb un
informe trimestral) i mensuals per a la resta dalumnes,
amb el compromís de si es dóna alguna incidència
es comunica als pares immediatament. El fet que el servei de
menjador sigui gestionat per lequip directiu suposa que
lAMPA no pot participar directament en la presa de decisions.
Per exemple, actualment una de les demandes de la nostra AMPA
és que sigui la mateixa empresa la que gestioni els monitors
del menjador i les actitivitats extraescolars. Pensem que aquesta
unificació permetria millorar el coneixement mutu dalumnes
i monitors, i establir una línia pedagògica i
dactuació més coherent que abraci tot el
temps no lectiu dels nens.
Respecte al menús, segueixen una pauta setmanal en la
qual estan representats els principals grups daliments
(pasta, llegums, verdura i arròs per als primers, i pollastre,
altres carns i peix per als segons). Per postres, quatres dies
a la setmana es menja fruita i laltre iogurt o, un cop
al mes, galetes i formatge. Encara que sobre el paper són
menús dietèticament correctes, es troba a faltar
més variació en la preparació dels plats
(¿per què larròs sempre va amb tomàquet?),
certa escassetat de peix (en tot el mes de febrer només
hi apareix tres vegades, i una delles en forma de varetes),
i una presència elevada daliments preparats, com
croquetes, varetes de peix, hamburgueses, mandonguilles i salsitxes
(amb un promig de dos cops per setmana).
Mercè López i Fina Martínez
|
|
CEIP
Auró
Cinc varietats de menús cada dia
Lescola Auró compta amb servei de menjador de cuina
pròpia gestionat pel Consell Escolar. Anualment es contracta
una empresa de restauració que sencarrega de dur
a terme tot el que comporta un servei de menjador: elaboració
de menús, manteniment dinstal·lacions, neteja,
proveïdors, controls sanitaris, contractació de
personal, substitucions, cobrament de rebuts, assegurances...
Hi ha una comissió de seguiment del Consell Escolar i
reunions setmanals entre escola i empresa.
Els menús són elaborats per lescola i lempresa
en cinc setmanes rotatives per al menú destiu i
el mateix per al menú dhivern, i són menús
equilibrats, variats i on es controla des del gramatge fins
a la varietat per tal dassegurar una bona dieta equilibrada
i un valor afegit educatiu pel que fa referència a aprendre
a menjar de tot. Aquests menús són supervisats
per la nostra dietista, per la de lempresa i per làrea
de Salut Pública.
Lescola respecta la diversitat i ofereix cinc varietats
de menús: el normal, lhipocalòric,
el musulmà, el vegetarià, el de règim,
a més el menú específic per a qualsevol
tipus de dieta especial per qüestions dal·lèrgies.
Enguany estem treballant més a fons lesmorzar dels
alumnes a casa i a lhora del pati per tal de reconduir
hàbits poc saludables (enquestes, xerrades, informació
a les famílies...)
Santi
Puig
|
Els
menjadors escolars,
una forma sana deducar
La
formació integral de la persona és el principal objectiu
encomanat a tots els agents que intervenen en leducació.
Tradicionalment hi ha hagut una gran claredat en els aspectes formatius
que corresponien a cadascún dels tres agents principals: família,
entorn social i escola. Però, les coses han canviat molt a
la nostra societat: la manca de temps és un problema cada vegada
més greu; gran part de la càrrega pedagògica
que abans corresponia a la família, està sent delegada
en lescola, que en molts casos sestà convertint
en gairebé lúnic agent capaç dimpartir
una formació sistemàtica als nois i noies.
Els professionals de lensenyament sadonen que quan la
societat detecta mancances al món de ladult, com són
laugment dels problemes de salut (obesitat, càries dental,
drogodependències...), problemàtiques mediambientals,
increment daccidents de trànsit, intolerància,
hàbits de consum inadequat, etc., hi ha una tendència
recurrent per part dels poders públics a pensar en lescola
com a institució miraculosa capaç daplicar programes
educatius correctors. I el menjador no és aliè a aquesta
demanda. Moltes vegades és al menjador escolar on shan
densenyar els hàbits que els alumnes ja haurien dhaver
assolit de casa.
La veritat és que ja sestà fent molt a les escoles:
seguretat vial, higiene bucal i alimentària, prevenció
de drogodependències, promoció de solidaritats diverses,
respecte al medi ambient i moltes coses més. Molt sovint hem
de lluitar també des de lescola contra els mitjans de
comunicació, moderns molins de vent controladors de pensaments
i desitjos.
Però, què es fa especialment als menjadors escolars?
Des de la primigènia atenció a les necessitats alimentàries
dels infants, els menjadors escolars shan convertit en uns espais
educatius més de lescola, en coherència amb cada
projecte de centre. Un menjador tipus sencarrega de:
·Donar una alimentació
sana, equilibrada i suficient, amb menús controlats per experts
oficials en nutrició.
·Acostumar els nens i nenes a menjar tot tipus daliments.
Els menjadors escolars són un dels refugis més eficaços
de la nostra rica cuina tradicional mediterrània: ensenyen
a molts nens a descobrir que, per exemple, els cigrons i les bledes
es mengen i no són elements decoratius dels prestatges del
supermercat.
·Ensenyar els nens i nenes a menjar correctament i a comportar-se
de manera adequada a taula i en les seves relacions.
·Practicar el respecte a la diversitat, fent menús
adaptats a les diferents característiques i problemes de
lalumnat: vegetarians, musulmans, intoleràncies dalimentació,
malalties, inapetència, trastorns del comportament, etc.
A més a més, la família hauria densenyar
els seus fills a seguir els criteris dalimentació que
normalment suggereix el professorat: fer un bon esmorzar abans danar
a lescola, menjar entrepà a mig matí i no pastisseria
industrial, etc.
Hi ha famílies que creuen que el temps del migdia hauria de
servir per continuar fent més activitats escolars, a part de
la jornada del matí, però això impediria el necessari
descans, amb perjudici del rendiment de la tarda. És un període
molt important de temps relativament lliure que facilita el desenvolupament
de les relacions de grup, base de la socialització dels infants.
Sí que és convenient que els alumnes més grans
disposin dun temps després de dinar per acabar feines
endarrerides, repassar controls, col·laborar en les tasques
de decoració de lescola quan hi ha festes, etc., però
tot sense la pressió de lobligatorietat.
En definitiva, el menjador escolar, tot i ser important en leducació
dels hàbits dels nois i noies, només aconseguirà
els seus objectius educatius amb la base que dóna la pròpia
família. Tots hem danar en el mateix sentit si volem
bons resultats. La família ha dacostumar als fills a
acceptar una alimentació equilibrada i variada a casa i lescola
ha de mantenir els mateixos criteris. Tot això anirà
en benefici duna bona salut i també dun bon rendiment
escolar.
Laia Balasch
|
CEIP
Joan Miró
Sense empresa subcontractada
A lescola Joan Miró, lAdela és la
persona a qui lAMPA, que és qui gestiona la mitja
pensió, confia tot el que té a veure amb el menjador.
A la cuina de lescola hi treballen quatre persones: dues
cuineres, una ajudant de cuina i una auxiliar (fregar plats,
etc...). És personal qualificat i estable, amb bones
relacions laborals. Els menús els confecciona aquest
equip i després són supervisats per Sanitat i
per la direcció de lescola. El criteri que segueixen
és la varietat, que cada setmana els nens i les nenes
mengin aliments de tots els grups nutricionals.
El menjar el compren a diferents proveïdors majoristes,
tret de la carn i la fruita, servides per minoristes de confiança.
LAdela insisteix que a lhora de comprar, no miren
els preus, sinó la qualitat. Lescola ofereix menús
especials per a aquells nens o nenes que pateixen al·lèrgies,
per als celíacs, per als obesos i per als musulmans.
Des del començament, tret del primer curs, que es va
haver de contractar un servei de càtering perquè
encara no estava feta la cuina, la gestió de la mitja
pensió ha estat en mans de la pròpia escola mitjançant
lAMPA. Segons lAdela, aquesta estructura de funcionament
és molt satisfactòria i dóna lloc a un
servei de confiança, que ofereix qualitat i que resulta
econòmicament sostenible, tal i com demostra el fet que
les quotes de menjador són comparativament baixes (76,5
euros al mes 10 mesos lany) i no cal apujar-les cada any.
Un altre motiu de gran satisfacció per a lAdela
és que al llarg dels anys sha arribat a aconseguir
que la mitja pensió no sigui un espai on simplement es
menja i es juga al pati, sinó un espai dactivitats
i continguts que està veritablement integrat dins el
projecte educatiu del centre. De fet, els pares i les mares
podem donar fe de la presència de la mitja pensió
a les reunions de classe, on sinforma dels objectius educatius
del menjador per a cada nivell. El menjador participa en les
celebracions de festivitats preparant dinars especials i el
curs passat, coincidint amb uns dies que tot el centre dedicava
a lestudi de la Xina, es va organitzar un dinar xinès.
De fet, no era la primera vegada: fa un parell de cursos es
van celebrar unes jornades gastronòmiques en les quals
els nens i les nenes van poder tastar menjars típics
de diferents llocs del món.
Irene Yúfera
|
|
IES
Ernest Lluch
Les cremes i llegums a la picota
Una visita ràpida al menjador de lInstitut Ernest
Lluch, durant una estada dels alumnes, a la hora del dinar,
és suficient per confirmar que la solució idònia
en aquesta matèria de lalimentació escolar
es difícil de trobar. El càtering, el servei i
les condicions higièniques són força correctes.
Seviten les maioneses i altres productes casolans que
puguin transmetre malalties i Sanitat fa les seves visites periòdiques.
Els menús són equilibrats, però...Però
si parlem amb els alumnes, ràpidament queda clar que
les sopes i verdures són altament rebutjades i alguns
cops solen acabar a les escombraries. ¿Com es pot evitar
que es volatilitzi, aquest suposat 30% de la esmentada dieta?
Els nois i noies voldrien un augment de salsitxes, hamburgueses,
patates i pizzes, nuggets de pollastre, tot el tipus daliments
que els entren pels ulls a través de la publicitat i
que ells associen amb loci i amb una falsa imatge de llibertat
juvenil.
Per descomptat, els alumnes no fan cap menció del fet
que el peix només representa un un 3,5% del total de
la dieta. Ja se sap, una cosa és menjar correctament
i una altra ensenyar als nostres fills la cultura de la cuina.
De tota manera, una presentació més atractiva
dels aliments i utilitzar estris i plats adequats en comptes
de la trista safata metàl·lica, potser milloraria
una mica la situació. Tenim una assignatura pendent!
Potser es podrien organitzar unes jornades sobre alimentació
destinades als alumnes.
Joan Espinosa
|
|
CEIP
Tabor
Menjar fresc del mercat del barri
El servei de menjador de lescola Tabor, tot i tenir la
seva gestió encarregada a lempresa Servitabor,
està totalment integrat al funcionamemt del centre. Lelaboració
del menjar es fa a la cuina del centre. El personal consta de
4 cuineres i 3 ajudants de cuina, a més de 17 monitors
que sencarreguen tant del menjador, vetllant per tal que
els alumnes adquireixin uns bons hàbits alimentaris i
de comportament, com del temps de lleure.
Pel que fa a la matèria primera, una part es compra a
majoristes, la verdura i la fruita es compren al mercat de la
Sagrada Família, don som clients des de fa molt
de temps i el pa també es compra en un forn del barri.
Dels aproximadament 450 alumnes del centre, es queden a dinar
fixos 332 i eventuals uns 8 o 10 cada dia.
Els menús mensuals selaboren per trimestres i sentreguen
a les famílies. Hi ha 4 menús diferents; al general
no hi manca ni verdura ni amanides, llegums, peix o carn i fruita
per postres quasi cada dia; hi ha el menú de règim
per a nens amb problemes de salut puntuals, un menú sense
carn de porc per als alumnes musulmans (aquest any són
uns 8 nens) i un menú vegetarià (aquest any per
a 2 nens).
El seguiment de tot el que fa referència al servei de
menjador es fa des de la Comissió de menjador.
|
|
IES
Jaume Balmes
120 alumnes de secundària usuaris
del menjador
El menjador és de càtering i està subcontractat
a lempresa Sky Chefs, que proporciona els monitors (6)
i el personal que serveix els dinars (2). No hi ha cuina pròpia.
El usuaris són 120 (1er, 2 i 3er. dESO), xifra
considerada alta per un IES. La clientela possible és
de 270 alumnes. La mateixa empresa concessionària sencarrega
de la gestió administrativa (facturació, control
dimpagats, beques, etc). Si hi ha beneficis, es reinverteixen
en el menjador.
El servei de menjador funciona 3 dies per setmana (2 tardes
no són lectives) i lAMPA ha subvencionat, amb aportacions
anuals al centre, alguna millora, com ara taules, cadires o
mobles per a motxilles.
Els menús els confeccionen els responsables de Sky Chefs
i només hi ha canvis o adaptacions al menú estàndard
per qüestions mèdiques. Les famílies reben
mensualment un full amb els menús. Sanitat fa els controls
corresponents, però la informació que generen
no arriba a les famílies.
El control del servei el fa la comissió de menjador de
lAMPA i la comissió de menjador del Consell Escolar.
La problemàtica és la de sempre: qualitat i equilibri
nutricional dels menús, considerats bons per part de
lempresa i qüestionables per part dalgunes
famílies. Tampoc hi ha consens en les percepcions
de la comissió de menjador de lAMPA i de la comissió
de menjador del Consell. Però els alumnes ho tenen clar:
és millor el Pans&Company.
Rafa Expósito
|
|
CEIP
Concepció
Seitan i tofu, rebutjats
Lescola té cuina pròpia atesa per un cuiner
i dos ajudants que, a banda del suport a cuina, són els
encarregats de servir el menjar i que són contractats
per lempresa COBISA. El menjar es cuina en la seva totalitat
a lescola. La matèria primera la proporciona també
lempresa. Es queden a dinar 195 dels 225 alumnes del centre.
El servei ha estat contractat i gestionat per lAMPA des
de fa ja 8 anys. Els 11 monitors de migdia (de 12:30 a 15:00
hores) també són de la mateixa empresa i socupen
de vetllar pels hàbits higiènics i de comportament:
rentar mans, rentar dents, dur tovallons de roba de casa, tenir
cura de lespai...
Per als més petits (cicle infantil), es fan fitxes diàries
davaluació i per als grans, notes als pares quan
es considera oportú, les quals shan de retornar
signades. El preu és de 83,00¤ mensuals per alumne
(43,00¤ pels alumnes amb beca del departament densenyament).
Totes les famílies reben el menú en paper o mail
a començaments de mes, on consten els plats amb la indicació
del nombre de proteïnes, calories i hidrats de carboni.
Els menús els confeccionen els responsables de lempresa
COBISA amb la supervisió i aprovació de la Comissió
de Menjador de lAMPA. Només hi ha canvis o adaptacions
del menú per qüestions mèdiques (prèvia
presentació de certificat mèdic que ho acrediti)
o de règim puntual (mitjançant una nota dels pares).
Durant el curs 2003/2004 es va intentar la introducció
de productes específicament vegetarians al menú
tradicional (seitan i tofu, entre altres). Després dun
període de prova van ser rebutjats per la majoria dels
pares. LAssemblea de lAMPA va acordar suprimir-los.
Tot i així el servei de menjador ofereix un menú
vegetarià, que suposa per a les famílies usuàries
un suplement de 6,00¤ mensuals.
Josep Melero i Carles Ferrer
|
|
CEIP
Carlit
Menys plats precuinats
Els darrers anys han anat millorant els menús gràcies
a la feina conjunta de lEmpresa Scolarest, personificada
en el dietista Vicenç Sallés, de la cuinera Eloisa
Peñalva amb ella hi ha una ajudant i dues auxiliars-
i de la comissió de mares i pares que lAmpa ha
creat per fer-ne el seguiment, tot sota el vist-i-plau de la
direcció de lescola, que és la que té
lúltima paraula. Scolarest fa 16 anys que té
adjudicat el servei, sempre amb la mateixa cuinera. La cuina
rep gènere a diari (dos dies a la setmana verdura i fruita,
un dia els làctics, tres dies la carn i els pollastres,
i cada vuit dies el peix i els productes congelats). El menjar
es cuina al dia. Hi ha molts pocs plats precuinats. Lequip
de cuina està obligat a guardar mostres diàries
dels menjars durant una setmana per si hi ha problemes i cal
fer-ne anàlisis posteriors. També té lobligació
dapuntar-se a una llibreta les temperatures diàries
de les càmeres i congeladors. Per seguretat, els ous
han de ser pasteuritzats.
La idea principal és que el menú és sigui
molt variat, de manera que dels cinc dies de la setmana nhi
hagi un de pasta, un darròs, un de llegum, un de
verdura i un de sopa o crema. Amb els segons plats, el mateix:
vedella, porc, peix, pollastre (gall dindi) i lúltim
dia fregit o ou. Abans hi havia molts fregits. De postres, tres
dies de fruita, un de làctic i un de postres dolços.
Les úniques excepcions consisteixen en la supressió
del porc (o tota la carn) per a la canalla musulmana, amb lalternativa
de peix o altres carns o ou. Es va intentar crear un menú
vegetarià, però va ser descartat per qüestions
econòmiques (hauria calgut incorporar un cuiner més)
i per poca demanda.
Des daquest curs, els alumnes de 1er a 6è que ho
volen tenen la possibilitat de rentar-se les dents després
de dinar. Dels 225 alumnes del Carlit, sen queden a dinar
175 més 5 o 6 deventuals. A principis de mes tots
els alumnes reben un menú del mes editat per Scolarest.
El preu del menjador és de 102 euros al mes i 6 euros
per un dia eventual. Lempresa de monitoratge és
Taula i Oci.
Núria Morera
|
El
públic infantil es menja cada dia més
duna hora danuncis dalimentació
| Els productes
estrella a la televisió són els de conegudes
cadenes de menjar ràpid |
Segons
dades destudis realitzats per diferents entitats i publicades
als mitjans de comunicació, els fabricants de productes dalimentació
acaparen els espais publicitaris a les franges infantils. La campanya
de prevenció de lobesitat, engegada pels poder públics
té la competència, només a la televisió,
de gairebé 350 hores danuncis, segons dades de lany
2004. Això representa una hora al dia de mitjana dexposició
als missatges dels anunciants per part dels més petits (entre
4 i 12 anys).
Entre el rànquing danunciants dalimentació,
destaquen les conegudes cadenes de menjar ràpid, amb els seus
menús i regalets. De fet, el sector alimentari és líder
en inversió publicitària dirigida al públic infantil,
pel davant de les joguines.
Per categories de productes, els aliments més anunciats són
els làctics (17%), les pastes i galetes (15%), el fast-food
(14%) i les llaminadures (13%), segons dades publicades per lOCU
(Organització de Consumidors i Usuaris). Aquesta mateixa associació
assenyala que dels 25 principals anunciants a la franja infantil,
13 són empreses dalimentació. Els productes més
anunciats a la televisió són el Happy Meal de McDonalds,
el menú infantil de Pizza Hut, els xiclets Boomer i la Nocilla.
Amb tota lenrenou que ha provocat la publicació de les
dades sobre laugment de lobesitat infantil a Espanya,
per fi ara es comença a parlar de la necessitat dalgun
tipus de regulació per a la publicitat dirigida als més
petits (per cert, amb una saturació enorme) i de la necessitat
que les indústries alimentàries millorin letiquetatge
dels seus productes. Més val tard que mai.
Rafa Expósito
|
CEIP
Glòries
No té cuina pròpia ni edifici
A lescola es menja força equilibrat, dins de les
limitacions que suposa tenir càtering, ja que el centre
no té cuina pròpia ni, de fet, edifici! Lempresa
que té el servei adjudicat és Endermar i nestem
contents. Hi ha una comissió de lAMPA que vetlla
per la qualitat dels menús i en proposa alguna rectificació.
De totes maneres, el càtering comporta moltes limitacions,
com la impossibilitat de servir aliments a la planxa. Tot ha
de ser fregit o guisat.
Ateses aquestes limitacions cal que des de casa fem un esforç
per equilibrar lalimentació dels nostres fills
i filles per tal daportar a la dieta global allò
que el càtering no pot oferir.
Saül Dalmau
|
|
CEIP
Llorers
Un sol menú per a tothom
Lescola
té un cuiner propi de lempresa Sky Chef, que elabora
els menús i que és lempresa proveïdora.
Hi ha una Comissió de Menjador del Consell Escolar, amb
representants de lAMPA, el director i dos mestres. Més
de la meitat dels 600 alumnes del centre es queden a dinar.
Els problemes més greus són les exigències
inacceptables per part dalguns pares que reclamen menús
especials per motius religiosos, ideològics o de preferències
gastronòmiques. Aquestes individualitats no són
ateses ja que cap ideologia, fe religiosa o preferència
gastronòmica minoritària és exigible davant
una majoria que pensa o actua diferent. El menjador és
un lloc que ha de ser per la convivència. Menjar és
un acte social i educatiu. Un pas en la integració. La
nostra eina per integrar és el nostre respecte per fomentar
el laïcisme, el lliurepensament i el comportament democràtic.
Cal un tracte igual, no discriminatori per a ningú. Cal
tenir en compte els interessos generals per damunt dels individuals.
Gerard Alcázar
|
Una
herència per als fills
Cada
vegada tenim més informació de limportant que
és la nostra alimentació i crec que hi hauríem
de parar més atenció. D´un temps cap aquí
és veritat que la gent sen preocupa una mica més,
sigui per lexcés dinformació que rebem o
per les noves malalties. I ben segur que val la pena invertir una
mica de temps a lassumpte, per nosaltres mateixos i pels nostres
fills, que són com esponges i aprenen imitant els grans, també
a lhora de menjar, dacceptar nous menús o de fer
fàstics a certs productes. Els pares som el seu model culinari
i som nosaltres els que més podem contrarestar determinada
publicitat banalitzadora del fet de menjar.
Val la pena dedicar una mica de temps, arrencant-lo don sigui,
per superar la moda de menjar de qualsevol manera i a qualsevol lloc.
El nostre organisme s´habitua a quasi tot, però quan,
després duna època de desordre nutricional fem
bondat i intentem menjar equilibradament, es produeix un equilibri
que fa que ens sentim millor. Una pràctica molt interessant,
educativa i divertida és dedicar dues hores setmanals a anar
al mercat, si pot ser en família millor. És un espai
ple de colors, olors i formes molt atractiu. Proveu-ho, aprendreu
a menjar millor i tindreu sempre una nevera plena de productes frescos
i sans. Fins allí on el pressupost us ho permeti, val la pena
comprar verdures fresques, peixos frescos també nhi
ha de barats-, carns sanes i variades, diferents tipus d´aus
i no oblidar els llegums. Tot això ens permetrà no abusar
tant de la pasta i, quan la fem, anar una mica més enllà
dels macar-rons amb tomàquet de pot. D´enciams bons n´hi
ha tot l´any, els iogurts ecològics són fàcils
de trobar, el pa de forner és una delícia... En fi,
proveu danar al mercat amb els vostres fills, entusiasmeu-los,
cultiveu-los el gust i les ganes: sho passaran pipa.
I després caldrà invertir una mica de temps, tampoc
tant, a la cuina, sense complicar-nos massa la vida però posant-hi
un xic de carinyo, i un pessic de sal i una mica de pebre, si cal.
D´aquesta manera estarem sans i equilibrats, amb els ulls vius,
la pell brillant i un humor i vitalitat nous. Els nostres fills sabran
menjar i aquesta serà una herència que no oblidaran
mai. El luxe de la vida podria començar per aquí, i
després ja vindrà la resta. A menjar bé i a gaudir
de la vida!
Quim Marquès,
cuiner i pare del Carlit
|