Editorial
Presentació
Conservatori MMB
Presentació CEIP
Ferran Sunyer
Especial
menjadors escolars
El català als IES: un ús en desús
Provisionalitat al CEIP Les Glòries
El ximple escolar

 

Nyam, nyam…
Què mengen els nostres fills a l’escola?

Diversitat de preus, d’empreses, de menús, de models de gestió… Aquesta és la realitat de l’alimentació als centres escolars públics de l’Eixample. Així es desprèn de la radiografia que ens han proporcionat les AMPA d’una mostra d’escoles del barri.

En conjunt, es pot dir que els nostres fills s’alimenten prou bé a l’escola, tot i que el menjar no és exactament casolà. La dita cuina de l’àvia sembla que ja no sigui possible: la figura d’una cuinera o cuiner que comprava els aliments al barri, es feia els menús al seu aire i els cuinava cada dia ha passat a la història. Només els CEIP Joan Miró i el Tabor mantenen aquesta opció, i per cert amb molts bons resultats i a un preu perfectament competitiu: 76,5 euros al mes en el primer cas.

La resta de centres, la majoria a través de l’AMPA i en alguns casos des de la mateixa direcció de l’escola, han optat des de ja fa anys per subcontractar el servei a empreses que s’encarreguen de confeccionar els menús, de proporcionar els aliments i de contractar el personal de cuina, el qual, això sí, treballa a l’escola. Entre els instituts el normal és el càtering, que normalment presenta més problemes de qualitat i, paradoxalment, un encariment del preu. A les escoles amb cuina pròpia, les diferències estan en la quantitat de plats precuinats que se serveixen –quants menys, millor- i en el tipus d’oferta. L’opció per la varietat en els primers plats –evitar la solució fàcil de la pasta-, per fer recular els fregits en els segons i per potenciar la fruita als postres sembla la més adequada.

L’assumpte dels menús especials també està a l’ordre del dia. En general s’atén la demanda diferencial per motius religiosos i també hi ha menús de règim i, tret d’alguna excepció, els menús vegetarians no han acabat de quallar. Sigui perquè l’oferta és prou bona o pel tipus de vida que portem els pares, a les escoles públiques de l’Eixample són una majoria àmplia els qui es queden a dinar, opció que inclou el servei de monitoratge posterior (en aquesta panoràmica només ens hem centrat en les qüestions alimentàries). Hi ha escoles on més del 90% dels alumnes usen regularment el servei de menjador.

La gestió del menjador ha estat assumida majoritàriament per les AMPA, tot i que no hauria de ser necessàriament així. De fet, l’acte d’alimentar-se, amb tot el que comporta, també forma part d’una educació integral i els mestres hi tenen molt a dir. Per això la direcció dels centres, encara que no en controli la gestió, té l’última paraula sobre el funcionament dels menjadors escolars i del tipus d’esmorzar que ha de portar la canalla, un altre aspecte en què a vegades els pares ens mostrem massa permissius amb els capricis infantils.

L’alimentació sempre ha estat important com a element educatiu, però ara encara més a causa de l’existència d’una pressió publicitària molt forta sobre els nois i noies, encaminada cap a un consum fast food poc adequat, tal com també expliquem en aquestes pàgines. A banda d’aquest apunt sobre els mals hàbits publicitaris que porten a una alimentació deficient, i a més de l’exemple de diferents escoles, també hem inclòs un article del prestigiós cuiner Quim Marquès, pare de l’escola Carlit, que opina sobre l’alimentació infantil, així com un comentari sobre les diverses funcions que assumeix el menjador escolar i la necessària implicació de les famílies en els hàbits alimentaris a casa. Esperem que tot plegat ens ajudi a dotar-nos de criteris i informació per avançar cap a una millor alimentació dels nostres fills.

Ignasi Aragay

 

CEIP Ferran Sunyer
– L’equip directiu gestiona el servei de menjador

L’escola només fa quatre anys que va entrar en funcionament i actualment disposa de dues línies escolars, entre P3 i 3r curs de primària. Aquest curs el menjador té 210 alumnes que fan ús d’aquest servei de forma fixa i 5 d’esporàdics. El menjador es compartit pels alumnes d’infantil i primària, i aquest any s’han hagut d’instaurar dos torns per manca d’espai (un d’infantil i un de primària).

Els preus oscil·len entre els 90-100 euros mensuals, en funció dels dies laborables de cada mes. Quan es fa servir de forma esporàdica el preu és de 6,50 euros. La gestió del menjador (cuina i monitors) recau de forma exclusiva en l’equip directiu del centre. També hi participa la comissió de menjador del nostre Consell Escolar, de la qual formen part dos membres de l’equip directiu i un representant dels pares. Des de l’AMPA es va promoure la redacció del reglament intern de funcionament del menjador, es va presentar a la comissió de menjador del Consell Escolar i va ser aprovat.

L’escola disposa de cuina pròpia i tots els menjars s’elaboren directament al centre. El servei de cuina, ofert per l’empresa Àpats, disposa d’una cuinera i dos ajudants. Els menús són dissenyats per la cuinera i s’ofereix la possibilitat de menús diferenciats per motius religiosos i/o de salut. Cada mes els pares reben un full que especifica els menús diaris. El servei de monitors correspon a l’empresa Diverjoc, que cada mes també fa arribar a les famílies un full amb una programació de les activitats lúdico/educatives que es duen a terme a cadascun dels grups d’edat.

Els informes sobre com han menjat els nens són diaris per als alumnes de P3, setmanals per als de P4 i P5 (amb un informe trimestral) i mensuals per a la resta d’alumnes, amb el compromís de si es dóna alguna incidència es comunica als pares immediatament. El fet que el servei de menjador sigui gestionat per l’equip directiu suposa que l’AMPA no pot participar directament en la presa de decisions. Per exemple, actualment una de les demandes de la nostra AMPA és que sigui la mateixa empresa la que gestioni els monitors del menjador i les actitivitats extraescolars. Pensem que aquesta unificació permetria millorar el coneixement mutu d’alumnes i monitors, i establir una línia pedagògica i d’actuació més coherent que abraci tot el temps no lectiu dels nens.

Respecte al menús, segueixen una pauta setmanal en la qual estan representats els principals grups d’aliments (pasta, llegums, verdura i arròs per als primers, i pollastre, altres carns i peix per als segons). Per postres, quatres dies a la setmana es menja fruita i l’altre iogurt o, un cop al mes, galetes i formatge. Encara que sobre el paper són menús dietèticament correctes, es troba a faltar més variació en la preparació dels plats (¿per què l’arròs sempre va amb tomàquet?), certa escassetat de peix (en tot el mes de febrer només hi apareix tres vegades, i una d’elles en forma de varetes), i una presència elevada d’aliments preparats, com croquetes, varetes de peix, hamburgueses, mandonguilles i salsitxes (amb un promig de dos cops per setmana).


Mercè López i Fina Martínez

CEIP Auró
– Cinc varietats de menús cada dia


L’escola Auró compta amb servei de menjador de cuina pròpia gestionat pel Consell Escolar. Anualment es contracta una empresa de restauració que s’encarrega de dur a terme tot el que comporta un servei de menjador: elaboració de menús, manteniment d’instal·lacions, neteja, proveïdors, controls sanitaris, contractació de personal, substitucions, cobrament de rebuts, assegurances... Hi ha una comissió de seguiment del Consell Escolar i reunions setmanals entre escola i empresa.
Els menús són elaborats per l’escola i l’empresa en cinc setmanes rotatives per al menú d’estiu i el mateix per al menú d’hivern, i són menús equilibrats, variats i on es controla des del gramatge fins a la varietat per tal d’assegurar una bona dieta equilibrada i un valor afegit educatiu pel que fa referència a aprendre a menjar de tot. Aquests menús són supervisats per la nostra dietista, per la de l’empresa i per l’àrea de Salut Pública.
L’escola respecta la diversitat i ofereix cinc varietats de menús: el “normal”, l’hipocalòric, el musulmà, el vegetarià, el de règim, a més el menú específic per a qualsevol tipus de dieta especial per qüestions d’al·lèrgies. Enguany estem treballant més a fons l’esmorzar dels alumnes a casa i a l’hora del pati per tal de reconduir hàbits poc saludables (enquestes, xerrades, informació a les famílies...)

Santi Puig

 

Els menjadors escolars,
una forma sana d’educar

La formació integral de la persona és el principal objectiu encomanat a tots els agents que intervenen en l’educació. Tradicionalment hi ha hagut una gran claredat en els aspectes formatius que corresponien a cadascún dels tres agents principals: família, entorn social i escola. Però, les coses han canviat molt a la nostra societat: la manca de temps és un problema cada vegada més greu; gran part de la càrrega pedagògica que abans corresponia a la família, està sent delegada en l’escola, que en molts casos s’està convertint en gairebé l’únic agent capaç d’impartir una formació sistemàtica als nois i noies.

Els professionals de l’ensenyament s’adonen que quan la societat detecta mancances al món de l’adult, com són l’augment dels problemes de salut (obesitat, càries dental, drogodependències...), problemàtiques mediambientals, increment d’accidents de trànsit, intolerància, hàbits de consum inadequat, etc., hi ha una tendència recurrent per part dels poders públics a pensar en l’escola com a institució miraculosa capaç d’aplicar programes educatius correctors. I el menjador no és aliè a aquesta demanda. Moltes vegades és al menjador escolar on s’han d’ensenyar els hàbits que els alumnes ja haurien d’haver assolit de casa.

La veritat és que ja s’està fent molt a les escoles: seguretat vial, higiene bucal i alimentària, prevenció de drogodependències, promoció de solidaritats diverses, respecte al medi ambient i moltes coses més. Molt sovint hem de lluitar també des de l’escola contra els mitjans de comunicació, moderns molins de vent controladors de pensaments i desitjos.

Però, què es fa especialment als menjadors escolars?
Des de la primigènia atenció a les necessitats alimentàries dels infants, els menjadors escolars s’han convertit en uns espais educatius més de l’escola, en coherència amb cada projecte de centre. Un menjador tipus s’encarrega de:


·Donar una alimentació sana, equilibrada i suficient, amb menús controlats per experts oficials en nutrició.

·Acostumar els nens i nenes a menjar tot tipus d’aliments. Els menjadors escolars són un dels refugis més eficaços de la nostra rica cuina tradicional mediterrània: ensenyen a molts nens a descobrir que, per exemple, els cigrons i les bledes es mengen i no són elements decoratius dels prestatges del supermercat.

·Ensenyar els nens i nenes a menjar correctament i a comportar-se de manera adequada a taula i en les seves relacions.

·Practicar el respecte a la diversitat, fent menús adaptats a les diferents característiques i problemes de l’alumnat: vegetarians, musulmans, intoleràncies d’alimentació, malalties, inapetència, trastorns del comportament, etc.


A més a més, la família hauria d’ensenyar els seus fills a seguir els criteris d’alimentació que normalment suggereix el professorat: fer un bon esmorzar abans d’anar a l’escola, menjar entrepà a mig matí i no pastisseria industrial, etc.

Hi ha famílies que creuen que el temps del migdia hauria de servir per continuar fent més activitats escolars, a part de la jornada del matí, però això impediria el necessari descans, amb perjudici del rendiment de la tarda. És un període molt important de temps relativament lliure que facilita el desenvolupament de les relacions de grup, base de la socialització dels infants. Sí que és convenient que els alumnes més grans disposin d’un temps després de dinar per acabar feines endarrerides, repassar controls, col·laborar en les tasques de decoració de l’escola quan hi ha festes, etc., però tot sense la pressió de l’obligatorietat.

En definitiva, el menjador escolar, tot i ser important en l’educació dels hàbits dels nois i noies, només aconseguirà els seus objectius educatius amb la base que dóna la pròpia família. Tots hem d’anar en el mateix sentit si volem bons resultats. La família ha d’acostumar als fills a acceptar una alimentació equilibrada i variada a casa i l’escola ha de mantenir els mateixos criteris. Tot això anirà en benefici d’una bona salut i també d’un bon rendiment escolar.


Laia Balasch

CEIP Joan Miró
– Sense empresa subcontractada


A l’escola Joan Miró, l’Adela és la persona a qui l’AMPA, que és qui gestiona la mitja pensió, confia tot el que té a veure amb el menjador. A la cuina de l’escola hi treballen quatre persones: dues cuineres, una ajudant de cuina i una auxiliar (fregar plats, etc...). És personal qualificat i estable, amb bones relacions laborals. Els menús els confecciona aquest equip i després són supervisats per Sanitat i per la direcció de l’escola. El criteri que segueixen és la varietat, que cada setmana els nens i les nenes mengin aliments de tots els grups nutricionals.

El menjar el compren a diferents proveïdors majoristes, tret de la carn i la fruita, servides per minoristes de confiança. L’Adela insisteix que a l’hora de comprar, no miren els preus, sinó la qualitat. L’escola ofereix menús especials per a aquells nens o nenes que pateixen al·lèrgies, per als celíacs, per als obesos i per als musulmans.

Des del començament, tret del primer curs, que es va haver de contractar un servei de càtering perquè encara no estava feta la cuina, la gestió de la mitja pensió ha estat en mans de la pròpia escola mitjançant l’AMPA. Segons l’Adela, aquesta estructura de funcionament és molt satisfactòria i dóna lloc a un servei de confiança, que ofereix qualitat i que resulta econòmicament sostenible, tal i com demostra el fet que les quotes de menjador són comparativament baixes (76,5 euros al mes 10 mesos l’any) i no cal apujar-les cada any. Un altre motiu de gran satisfacció per a l’Adela és que al llarg dels anys s’ha arribat a aconseguir que la mitja pensió no sigui un espai on simplement es menja i es juga al pati, sinó un espai d’activitats i continguts que està veritablement integrat dins el projecte educatiu del centre. De fet, els pares i les mares podem donar fe de la presència de la mitja pensió a les reunions de classe, on s’informa dels objectius educatius del menjador per a cada nivell. El menjador participa en les celebracions de festivitats preparant dinars especials i el curs passat, coincidint amb uns dies que tot el centre dedicava a l’estudi de la Xina, es va organitzar un dinar xinès. De fet, no era la primera vegada: fa un parell de cursos es van celebrar unes jornades gastronòmiques en les quals els nens i les nenes van poder tastar menjars típics de diferents llocs del món.


Irene Yúfera

IES Ernest Lluch
– Les cremes i llegums a la picota


Una visita ràpida al menjador de l’Institut Ernest Lluch, durant una estada dels alumnes, a la hora del dinar, és suficient per confirmar que la solució idònia en aquesta matèria de l’alimentació escolar es difícil de trobar. El càtering, el servei i les condicions higièniques són força correctes. S’eviten les maioneses i altres productes casolans que puguin transmetre malalties i Sanitat fa les seves visites periòdiques. Els menús són equilibrats, però...Però si parlem amb els alumnes, ràpidament queda clar que les sopes i verdures són altament rebutjades i alguns cops solen acabar a les escombraries. ¿Com es pot evitar que es volatilitzi, aquest suposat 30% de la esmentada dieta? Els nois i noies voldrien un augment de salsitxes, hamburgueses, patates i pizzes, nuggets de pollastre, tot el tipus d’aliments que els entren pels ulls a través de la publicitat i que ells associen amb l’oci i amb una falsa imatge de llibertat juvenil.
Per descomptat, els alumnes no fan cap menció del fet que el peix només representa un un 3,5% del total de la dieta. Ja se sap, una cosa és menjar correctament i una altra ensenyar als nostres fills la cultura de la cuina. De tota manera, una presentació més atractiva dels aliments i utilitzar estris i plats adequats en comptes de la trista safata metàl·lica, potser milloraria una mica la situació. Tenim una assignatura pendent! Potser es podrien organitzar unes jornades sobre alimentació destinades als alumnes.


Joan Espinosa

CEIP Tabor
– Menjar fresc del mercat del barri


El servei de menjador de l’escola Tabor, tot i tenir la seva gestió encarregada a l’empresa Servitabor, està totalment integrat al funcionamemt del centre. L’elaboració del menjar es fa a la cuina del centre. El personal consta de 4 cuineres i 3 ajudants de cuina, a més de 17 monitors que s’encarreguen tant del menjador, vetllant per tal que els alumnes adquireixin uns bons hàbits alimentaris i de comportament, com del temps de lleure.
Pel que fa a la matèria primera, una part es compra a majoristes, la verdura i la fruita es compren al mercat de la Sagrada Família, d’on som clients des de fa molt de temps i el pa també es compra en un forn del barri.
Dels aproximadament 450 alumnes del centre, es queden a dinar fixos 332 i eventuals uns 8 o 10 cada dia.
Els menús mensuals s’elaboren per trimestres i s’entreguen a les famílies. Hi ha 4 menús diferents; al general no hi manca ni verdura ni amanides, llegums, peix o carn i fruita per postres quasi cada dia; hi ha el menú de règim per a nens amb problemes de salut puntuals, un menú sense carn de porc per als alumnes musulmans (aquest any són uns 8 nens) i un menú vegetarià (aquest any per a 2 nens).
El seguiment de tot el que fa referència al servei de menjador es fa des de la Comissió de menjador.

IES Jaume Balmes
– 120 alumnes de secundària usuaris del menjador


El menjador és de càtering i està subcontractat a l’empresa Sky Chefs, que proporciona els monitors (6) i el personal que serveix els dinars (2). No hi ha cuina pròpia. El usuaris són 120 (1er, 2 i 3er. d’ESO), xifra considerada alta per un IES. La clientela possible és de 270 alumnes. La mateixa empresa concessionària s’encarrega de la gestió administrativa (facturació, control d’impagats, beques, etc). Si hi ha beneficis, es reinverteixen en el menjador.
El servei de menjador funciona 3 dies per setmana (2 tardes no són lectives) i l’AMPA ha subvencionat, amb aportacions anuals al centre, alguna millora, com ara taules, cadires o mobles per a motxilles.
Els menús els confeccionen els responsables de Sky Chefs i només hi ha canvis o adaptacions al menú estàndard per qüestions mèdiques. Les famílies reben mensualment un full amb els menús. Sanitat fa els controls corresponents, però la informació que generen no arriba a les famílies.
El control del servei el fa la comissió de menjador de l’AMPA i la comissió de menjador del Consell Escolar. La problemàtica és la de sempre: qualitat i equilibri nutricional dels menús, considerats bons per part de l’empresa i qüestionables per part d’algunes famílies. Tampoc hi ha “consens” en les percepcions de la comissió de menjador de l’AMPA i de la comissió de menjador del Consell. Però els alumnes ho tenen clar: és millor el Pans&Company.


Rafa Expósito

CEIP Concepció
– Seitan i tofu, rebutjats


L’escola té cuina pròpia atesa per un cuiner i dos ajudants que, a banda del suport a cuina, són els encarregats de servir el menjar i que són contractats per l’empresa COBISA. El menjar es cuina en la seva totalitat a l’escola. La matèria primera la proporciona també l’empresa. Es queden a dinar 195 dels 225 alumnes del centre. El servei ha estat contractat i gestionat per l’AMPA des de fa ja 8 anys. Els 11 monitors de migdia (de 12:30 a 15:00 hores) també són de la mateixa empresa i s’ocupen de vetllar pels hàbits higiènics i de comportament: rentar mans, rentar dents, dur tovallons de roba de casa, tenir cura de l’espai...
Per als més petits (cicle infantil), es fan fitxes diàries d’avaluació i per als grans, notes als pares quan es considera oportú, les quals s’han de retornar signades. El preu és de 83,00¤ mensuals per alumne (43,00¤ pels alumnes amb beca del departament d’ensenyament). Totes les famílies reben el menú en paper o mail a començaments de mes, on consten els plats amb la indicació del nombre de proteïnes, calories i hidrats de carboni. Els menús els confeccionen els responsables de l’empresa COBISA amb la supervisió i aprovació de la Comissió de Menjador de l’AMPA. Només hi ha canvis o adaptacions del menú per qüestions mèdiques (prèvia presentació de certificat mèdic que ho acrediti) o de règim puntual (mitjançant una nota dels pares).
Durant el curs 2003/2004 es va intentar la introducció de productes específicament vegetarians al menú tradicional (seitan i tofu, entre altres). Després d’un període de prova van ser rebutjats per la majoria dels pares. L’Assemblea de l’AMPA va acordar suprimir-los. Tot i així el servei de menjador ofereix un menú vegetarià, que suposa per a les famílies usuàries un suplement de 6,00¤ mensuals.


Josep Melero i Carles Ferrer

CEIP Carlit
– Menys plats precuinats


Els darrers anys han anat millorant els menús gràcies a la feina conjunta de l’Empresa Scolarest, personificada en el dietista Vicenç Sallés, de la cuinera Eloisa Peñalva –amb ella hi ha una ajudant i dues auxiliars- i de la comissió de mares i pares que l’Ampa ha creat per fer-ne el seguiment, tot sota el vist-i-plau de la direcció de l’escola, que és la que té l’última paraula. Scolarest fa 16 anys que té adjudicat el servei, sempre amb la mateixa cuinera. La cuina rep gènere a diari (dos dies a la setmana verdura i fruita, un dia els làctics, tres dies la carn i els pollastres, i cada vuit dies el peix i els productes congelats). El menjar es cuina al dia. Hi ha molts pocs plats precuinats. L’equip de cuina està obligat a guardar mostres diàries dels menjars durant una setmana per si hi ha problemes i cal fer-ne anàlisis posteriors. També té l’obligació d’apuntar-se a una llibreta les temperatures diàries de les càmeres i congeladors. Per seguretat, els ous han de ser pasteuritzats.
La idea principal és que el menú és sigui molt variat, de manera que dels cinc dies de la setmana n’hi hagi un de pasta, un d’arròs, un de llegum, un de verdura i un de sopa o crema. Amb els segons plats, el mateix: vedella, porc, peix, pollastre (gall dindi) i l’últim dia fregit o ou. Abans hi havia molts fregits. De postres, tres dies de fruita, un de làctic i un de postres dolços. Les úniques excepcions consisteixen en la supressió del porc (o tota la carn) per a la canalla musulmana, amb l’alternativa de peix o altres carns o ou. Es va intentar crear un menú vegetarià, però va ser descartat per qüestions econòmiques (hauria calgut incorporar un cuiner més) i per poca demanda.
Des d’aquest curs, els alumnes de 1er a 6è que ho volen tenen la possibilitat de rentar-se les dents després de dinar. Dels 225 alumnes del Carlit, se’n queden a dinar 175 més 5 o 6 d’eventuals. A principis de mes tots els alumnes reben un menú del mes editat per Scolarest. El preu del menjador és de 102 euros al mes i 6 euros per un dia eventual. L’empresa de monitoratge és Taula i Oci.


Núria Morera

 

 

El públic infantil es “menja” cada dia més
d’una hora d’anuncis d’alimentació

Els productes “estrella” a la televisió són els de conegudes cadenes de menjar ràpid

Segons dades d’estudis realitzats per diferents entitats i publicades als mitjans de comunicació, els fabricants de productes d’alimentació acaparen els espais publicitaris a les franges infantils. La campanya de prevenció de l’obesitat, engegada pels poder públics té la competència, només a la televisió, de gairebé 350 hores d’anuncis, segons dades de l’any 2004. Això representa una hora al dia de mitjana d’exposició als missatges dels anunciants per part dels més petits (entre 4 i 12 anys).

Entre el rànquing d’anunciants d’alimentació, destaquen les conegudes cadenes de menjar ràpid, amb els seus menús i regalets. De fet, el sector alimentari és líder en inversió publicitària dirigida al públic infantil, pel davant de les joguines.
Per categories de productes, els aliments més anunciats són els làctics (17%), les pastes i galetes (15%), el fast-food (14%) i les llaminadures (13%), segons dades publicades per l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). Aquesta mateixa associació assenyala que dels 25 principals anunciants a la franja infantil, 13 són empreses d’alimentació. Els productes més anunciats a la televisió són el Happy Meal de McDonalds, el menú infantil de Pizza Hut, els xiclets Boomer i la Nocilla.

Amb tota l’enrenou que ha provocat la publicació de les dades sobre l’augment de l’obesitat infantil a Espanya, per fi ara es comença a parlar de la necessitat d’algun tipus de regulació per a la publicitat dirigida als més petits (per cert, amb una saturació enorme) i de la necessitat que les indústries alimentàries millorin l’etiquetatge dels seus productes. Més val tard que mai.


Rafa Expósito

CEIP Glòries
– No té cuina pròpia ni edifici


A l’escola es menja força equilibrat, dins de les limitacions que suposa tenir càtering, ja que el centre no té cuina pròpia ni, de fet, edifici! L’empresa que té el servei adjudicat és Endermar i n’estem contents. Hi ha una comissió de l’AMPA que vetlla per la qualitat dels menús i en proposa alguna rectificació. De totes maneres, el càtering comporta moltes limitacions, com la impossibilitat de servir aliments a la planxa. Tot ha de ser fregit o guisat.
Ateses aquestes limitacions cal que des de casa fem un esforç per equilibrar l’alimentació dels nostres fills i filles per tal d’aportar a la dieta global allò que el càtering no pot oferir.


Saül Dalmau

CEIP Llorers
– Un sol menú per a tothom

L’escola té un cuiner propi de l’empresa Sky Chef, que elabora els menús i que és l’empresa proveïdora. Hi ha una Comissió de Menjador del Consell Escolar, amb representants de l’AMPA, el director i dos mestres. Més de la meitat dels 600 alumnes del centre es queden a dinar.
Els problemes més greus són les exigències inacceptables per part d’alguns pares que reclamen menús especials per motius religiosos, ideològics o de preferències gastronòmiques. Aquestes individualitats no són ateses ja que cap ideologia, fe religiosa o preferència gastronòmica minoritària és exigible davant una majoria que pensa o actua diferent. El menjador és un lloc que ha de ser per la convivència. Menjar és un acte social i educatiu. Un pas en la integració. La nostra eina per integrar és el nostre respecte per fomentar el laïcisme, el lliurepensament i el comportament democràtic. Cal un tracte igual, no discriminatori per a ningú. Cal tenir en compte els interessos generals per damunt dels individuals.


Gerard Alcázar

 

 

Una herència per als fills

Cada vegada tenim més informació de l’important que és la nostra alimentació i crec que hi hauríem de parar més atenció. D´un temps cap aquí és veritat que la gent se’n preocupa una mica més, sigui per l’excés d’informació que rebem o per les noves malalties. I ben segur que val la pena invertir una mica de temps a l’assumpte, per nosaltres mateixos i pels nostres fills, que són com esponges i aprenen imitant els grans, també a l’hora de menjar, d’acceptar nous menús o de fer fàstics a certs productes. Els pares som el seu model culinari i som nosaltres els que més podem contrarestar determinada publicitat banalitzadora del fet de menjar.

Val la pena dedicar una mica de temps, arrencant-lo d’on sigui, per superar la moda de menjar de qualsevol manera i a qualsevol lloc. El nostre organisme s´habitua a quasi tot, però quan, després d’una època de desordre nutricional fem bondat i intentem menjar equilibradament, es produeix un equilibri que fa que ens sentim millor. Una pràctica molt interessant, educativa i divertida és dedicar dues hores setmanals a anar al mercat, si pot ser en família millor. És un espai ple de colors, olors i formes molt atractiu. Proveu-ho, aprendreu a menjar millor i tindreu sempre una nevera plena de productes frescos i sans. Fins allí on el pressupost us ho permeti, val la pena comprar verdures fresques, peixos frescos –també n’hi ha de barats-, carns sanes i variades, diferents tipus d´aus i no oblidar els llegums. Tot això ens permetrà no abusar tant de la pasta i, quan la fem, anar una mica més enllà dels macar-rons amb tomàquet de pot. D´enciams bons n´hi ha tot l´any, els iogurts ecològics són fàcils de trobar, el pa de forner és una delícia... En fi, proveu d’anar al mercat amb els vostres fills, entusiasmeu-los, cultiveu-los el gust i les ganes: s’ho passaran pipa.

I després caldrà invertir una mica de temps, tampoc tant, a la cuina, sense complicar-nos massa la vida però posant-hi un xic de carinyo, i un pessic de sal i una mica de pebre, si cal. D´aquesta manera estarem sans i equilibrats, amb els ulls vius, la pell brillant i un humor i vitalitat nous. Els nostres fills sabran menjar i aquesta serà una herència que no oblidaran mai. El luxe de la vida podria començar per aquí, i després ja vindrà la resta. A menjar bé i a gaudir de la vida!


Quim Marquès,
cuiner i pare del Carlit