El català als IES: un ús en desús?

És difícil encetar un tema que és de debat mediàtic, polític i personal. No és pas feina nostra, però si ho és reflexionar i vetllar pel compliment del marc legal i mostrar algunes de les contradiccions entre llei i pràctica, entre política institucional i mitjans per a portar a terme les mesures consensuades, etc. sobretot quan afecta la nostra responsabilitat sobre l’educació dels i de les adolescents.

Hem constatat aquestes situacions de contradicció en els nostres IES entre legalitat i pràctica, i aquest article només pretén posar sobre la taula la conseqüència d’aquesta situació des d’aquesta perspectiva sense entrar en les reflexions sobre què representa l’ús d’una llengua. Reflexions com el fet que el llenguatge col·labora en la interpretació de la realitat i l’elaboració d’un model cultural; o com el llenguatge afecta el pensament en la mesura que els conceptes que són peculiars d’una cultura determinada són codificats mitjançant una llengua concreta, etc.

Segons les consultes efectuades al Departament d’Educació, en els centres docents públics d’educació secundària la llengua catalana s’ha d’utilitzar com a llengua vehicular i d’aprenentatge en totes les àrees, exceptuant les llengües castellana i estrangeres. Això queda reflectit en la resolució de 18 de Juny de 2004 publicada pel Departament d’Educació en el Núm. 1013, any XXII, juliol 2004 del FULL DE DISPOSICIONS I ACTES ADMINISTRATIUS DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ.

A la pràctica ens trobem amb una situació de permissivitat o consens implícit en l’impartició de classes d’un 20% d’ús de la llengua castellana per part del professorat. El mètode per establir quines són les llengües d’ús dins l’aula a la secundària es basa en una consulta/cens individual i pactant la majoria de vegades en els departaments el repartiment de la llengua d’ús a cada assignatura. Sense filar prim podríem dir que el problema comença quan aquest 20% arriba a superar el 50% en alguns casos, segons curs i casuística conjuntural.

Cal recordar que per poder ser part cos del professorat d’un IES, tant com a titular o com interí o substitut/a a més dels requisits habituals de contingut intel·lectuals específics, cal estar en possessió (...) del certificat d’aptitud pedagògica o d’altres equivalents, d’acord amb la disposició addicional primera del Reial decret 118/2004, de 23 de gener i acreditar el coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana, d’acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d’octubre (...). Això en realitat no passa en alguns casos, tant pel fet de ser nouvinguts a la cerca d’oportunitats de treball que no troben a les seves comunitats, com pel rebuig a unes lleis de política lingüística que no es comparteixen, o per comoditat en la facilitat d’expressió.

Aquest fet no sols perjudica l’aprenentatge als estudiants catalanoparlants sinó que també ho fa de forma més greu als estudiants estrangers, que assisteixen a l’Aula d’Acollida (TAE) per fer immersió en llengua catalana i després es troben que els fan classes en llengua castellana.

Segons estudis estadístics consultats podríem afegir que tenim el privilegi d’estar en el segon barri de Barcelona en el qual la llengua catalana és d’ús habitual com a llengua pròpia i com a llengua materna i paterna i el primer quant a coneixements de la llengua catalana. Això hauria de representar un guany tant en la integració de l’alumnat estranger com en la identificació cultural de tota la comunitat educativa.

Resumint: ens trobem amb unes lleis que no s’acompleixen; una pràctica que no complau a ningú; la superació d’uns marges permissius per conjuntures còsmiques; uns projectes d’integració a una realitat que potser no existeix, amb una voluntat de solucionar aquestes situacions per part dels centres i amb una incapacitat de solucionar-los per part de l’administració per manca de recursos humans; un munt de voluntats per totes bandes i una mala resolució en la pràctica real.


Junta de l’APA.
IES Maragall

RESOLUCIÓ de 18 de juny de 2004, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària de Catalunya per al curs 2004-2005.

Per tal d’establir els aspectes d’organització i funcionament i les orientacions generals per a l’aplicació pràctica de la normativa vigent en els aspectes didacticopedagògics, participatius i de gestió dels centres docents d’educació secundària, i sens perjudici de les normatives específiques que regulen situacions particulars, en virtut de les atribucions conferides per l’article 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, Resolc:

Aprovar les instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics d’ensenyament secundari de Catalunya per al curs escolar 2004-2005, en els termes establerts en l’annex 1 d’aquesta Resolució. Els directors i directores donaran a conèixer els continguts de les instruccions a tots els sectors de la comunitat educativa.


Barcelona, 18 de juny de 2004
Ramon Martínez i Deu Secretari general


Projecte lingüístic
La llengua catalana, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. Els directors i directores han de fer del català el vehicle d’expressió normal en les activitats docents i administratives, tant internes com externes. A excepció de la llengua castellana i de les llengües estrangeres, la resta d’àrees s’impartiran en llengua catalana. Les activitats orals i escrites, l’exposició del professorat, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d’avaluació han d’ésser en llengua catalana. Així mateix, les reunions, els informes, les comunicacions... han d’ésser en llengua catalana. A la Vall d’Aran, l’aranès serà normalment la llengua vehi cular i d’aprenentatge i la llengua de les activitats internes i externes dels centres de la Vall.

El projecte lingüístic del centre, inclòs al projecte educatiu, ha d’explicitar el tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge i, alhora, articular el tractament de les llengües en el currículum.

L’enfocament metodològic de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana ha d’ésser diferent segons la realitat sociolingüística en què es trobi el centre. En tot cas, en acabar l’educació obligatòria l’alumnat de Catalunya, independentment de quina sigui la llengua habitual, ha de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials.

La programació de l’àrea de llengua ha de reflectir el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana de continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació. La programació general del centre ha de concretar quines accions es duen a terme per tal de potenciar l’ús de la llengua catalana en les activitats de centre.

Coordinador lingüístic, d’interculturalitat i de cohesió social Per tal de potenciar l’aplicació pràctica del projecte lingüístic de centre i coordinar-lo amb el pla d’acollida i d’integració de l’alumnat nouvingut, que anualment es concretarà en la programació general anual, es considera prioritari el nomenament del coordinador o coordinadora lingüístic, que s’encarregui també de l’educació intercultural i de la cohesió social, el qual ha de desenvolupar les tasques següents:

— Assessorar l’equip directiu en l’elaboració o en l’actualització del projecte lingüístic i del pla d’acollida i d’integració.
— Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic i intercultural que el centre duu a terme per facilitar l’acollida de l’alumnat nouvingut.
— Assessorar l’equip directiu en la programació de les actuacions de la programació general que concreten el projecte lingüístic i el pla d’acollida i d’integració.
— Coordinar les activitats, incloses en la programació general, que promouen l’ús de la llengua catalana, i el respecte i la valoració de la diversitat lingüística i cultural.
— Coordinar-se amb els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social dels serveis territorials.
— Crear, coordinar i actualitzar un fons de documentació (metodologies, materials didàctics, TIC…) que faciliti la potenciació de l’ús de la llengua catalana, la millora de la didàctica de l’ensenyament de la llengua i dels aspectes lingüístics de les altres àrees, l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut i l’educació intercultural.
— Coordinar-se amb les institucions i les entitats de l’entorn per tal de treballar conjuntament en la promoció de l’ús social de la llengua i en l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut.