Editorial
Presentació
Conservatori MMB
Presentació CEIP
Ferran Sunyer
Especial
menjadors escolars
El català als IES: un ús en desús
Provisionalitat al CEIP Les Glòries
El ximple escolar

EDITORIAL
I la conselleria i els centres què en pensen?

El tema central d’aquest número el dediquem a analitzar què mengen els nostres fills a l’escola o l’institut. La situació general és correcta, però hi ha moltes petites diferències entre centres, tant en els preus com en els menús o en el model de gestió. Vista la situació, trobem a faltar uns criteris generals per part de la conselleria d’Ensenyament, criteris que haurien de donar resposta a preguntes com aquestes: ¿és aconsellable fer menús especials per als nens i nenes de famílies musulmanes o per als vegetarians, per posar els dos casos més comuns? ¿Què és preferible en opinió de la conselleria, que la gestió vagi a càrrec de les AMPA o de l’equip directiu? ¿Tant en un cas com en l’altre, és millor subcontractar el servei a una empresa o contractar un equip propi? Ens fa l’efecte que fins ara cadascú s’ha espavilat com ha pogut o com bonament ha sabut. Més enllà dels preceptius controls sanitaris, i sense encotillar l’autonomia dels centres, l’administració hauria d’establir un protocol general d’actuació. Al capdavall, el fet de menjar, des del moment que es produeix al recinte escolar, ha de formar part també del procés educatiu.

Finalment hi ha la qüestió dels preus. El cost del menjador encareix molt l’ensenyament dels nostres fills. Més que incrementar les beques de menjador, certament massa escasses, hauríem d’avançar cap a l’autèntica gratuïtat d’un ensenyament públic que també inclogui els àpats de la canalla, com passa en alguns països. Seria una manera indirecta de potenciar l’oferta pública, que a Catalunya massa sovint pateix de pitjors condicions que la concertada, la qual sovint precisament es fa forta en aquests serveis laterals (menjador, extraescolars, etc) per atraure el públic.