Programari Lliure a l’Escola

Actualment, l’ordinador esdevé una eina important a les escoles, no sols per ajudar en les tasques administratives de l’escola, sinó per complementar i millorar la formació dels nostres fills. L’elecció del programari que ha de funcionar sobre els ordinadors dedicats a l’educació és quelcom important. En aquest article introduiré els avantatges que podria tenir optar pel programari lliure al context escolar.

Josep Vilaplana i Pastó

Programari Lliure
El programari lliure és una alternativa a un altre tipus de programari anomenat programari propietari. La seva idea és la de respectar quatre llibertats bàsiques:

1. La llibertat d’usar-lo per a qualsevol fi.
2. La llibertat d’estudiar com funciona i, si escau, modificar-lo per adaptar-lo a les nostres necessitats.
3. La llibertat de redistribuir còpies del programari a altres.
4. La llibertat de millorar el programari i fer-ho públic a fi que s’en beneficiï tota la comunitat.

Per tal que es respectin aquestes llibertats, tot el programari desenvolupat sota les clàusules anteriors està protegit sota una llicència. La llicència més comú és la GPL (General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), però n’hi han d’altres que donen el mateix suport o semblant (diferències de matís sobre algunes
llibertats).

Sovint es confon programari lliure per programari gratuït. Això és absolutament fals. Sempre hi ha un cost d’adquisició (cost del CDROM on és copia, temps dedicat a la còpia, connexió d’Internet, etc.). La llicència GPL (Per parlar de la més majoritària) permet que hom cobri pels serveis oferts, sigui còpia, sigui una millora o adaptació, etc. Fruit d’això, el programari lliure es tant comercial com el propietari. Empreses com IBM, Novell, RedHat, Mandrake i d’altres ofereixen i desenvolupen programari lliure. Per tant, amb el programari lliure s’ha creat un nou model de negoci que pot beneficiar a les grans empreses, i el que és més important, pot donar creixement a les petites i mitjanes empreses locals.

Recentment, amb el suport de l’administració catalana i del col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya, s’ha creat l’Institut de Programari Lliure per donar impuls a aquest nou model de negoci.

Arguments que serveixen a interessos particulars posen en qüestió la qualitat del programari lliure. Res més lluny d’això, el programari lliure ofereix una qualitat competitiva respecte el programari propietari. Aquest fet es dóna per la quantitat de persones involucrades en revisar el propi programari contribuint ràpidament a la seva millora. De fet, al haver força gent revisant-lo, hi ha més oportunitats de trobar els possibles errors i corregir-los a temps.

Programari Lliure a l’Escola

L’impacte que podria tenir el programari lliure a l’escola és divers i molt positiu. Hi ha diversos aspectes a considerar:

El català.
Actualment, hi ha moltes aplicacions freqüents que en el cas del programari lliure estan traduïdes al català. Aquest esforç de traducció es deu en gran part a diversos grups (Softcatalà, Caliu, Debian, Gnome, Kde, etc) de voluntaris traductors que mantenen al dia les diferents versions de programari. Freqüentment, moltes empreses de programari propietari es resisteixen a publicar versions en català, obligant als compradors del seu programari a usar-lo en castellà o anglès.

Suport a la qualitat i innovació educativa.
Com que qualsevol pot modificar i adaptar el programari, la col·laboració espontània de moltes persones pot posar a l’abast de tothom programaris que s’adaptin a les necessitats de nous enfocs en l’educació, així com donar suport als aspectes locals i culturals de l’educació.

Estalvi.
El fet que un estudiant pugui copiar legalment el programari fa que aquest pugui gaudir del programari no sols a l’escola, sinó a casa seva sense un cost excessiu. L’avantage és clar: aquelles coses que no hagi pogut realitzar a l’escola per motius de temps, les podrà fer a casa seva. D’altra banda, a mida que vagi passant els cursos, necessitarà de programari més sofisticat, que en el cas de ser propietari pot tenir un cost significatiu a afegir al que ja es té amb els llibres de text. D’altra banda, les escoles podran reduir el cost de les llicències de programari propietari, dedicant els recursos econòmics a altres iniciatives que considerin més interessants.

Seguretat.
L’intercanvi massiu d’arxius entre estudiants i professors pot comportar un risc d’aparició de virus informàtics. L’experièn-cia en instal·lacions del sistema operatiu GNU/Linux mostra que el seu risc d’infecció és molt baix a molta distància del risc existent en plataformes Windows. Aquest baix risc evitarà pèrdues de temps i ensurts en el normal desenvolupament de les tasques administratives d’un centre docent. A nivell particular, hi haurà més confiança en l’intercanvi d’arxius.

Imparcialitat de Mercat.
L’aprenentatge d’un programari específic d’una determinada empresa pot discriminar altres empreses que ofereixen un programari similar. La familiarització amb el programari converteix a l’estudiant en un futur client de l’empresa escollida. Això ho saben prou bé algunes empreses oferint grans descomptes o regalant el programari als estudiants com a una inversió de futur. L’escola seria llavors un instrument per afavorir interessos econòmics.

Aprofitament de maquinari antic.
Una elecció adequada del programari lliure pot convertir un ordinador obsolet en un ordinador útil, productiu, actual i còmode.

Algunes Iniciatives que conec

En l’àmbit d’ensenyament a Catalunya, una iniciativa que ha creat impacte és la feta per l’institut Miquel Biada de Mataró. Aquest institut ha creat pels seus estudiants una distribució lliure anomenada Biadix per donar suport a les diferents matèries que l’institut imparteix.

A nivell internacional, destaca la iniciativa que amb el suport d’UNESCO, es va realitzar una distribució en CD-ROM arrancable des de qualsevol PC (Freeduc) que recollia diversos programaris lliures interessants per l’educació i formació dels infants. Una altra distribució, anomenada Skolelinux, resol els problemes d’instal·lació d’una xarxa de computadors en una o més aules d’una escola simplificant les tasques administratives del sistema (Es controla tota la instal·lació de forma remota). Són iniciatives internacionals que cal tenir en compte per fer les adaptacions pròpies a la nostra escola. A més, l’intercanvi d’idees i propostes d’escoles d’arreu del món pot contribuir positivament en la qualitat i prestacions del programari a gaudir.

Podeu trobar portals que donen suport al programari lliure a l’educació a la pàgina http://www.lsi.upc.es/~tonis/itinerari_edu.html. L’autor ha codirigit amb el professor Antoni Soto i Riera alguns projectes fi de Carrera de la Facultat d’Informàtica de Barcelona que poden ajudar a ampliar i aprofundir sobre el programari lliure existent i disponible per a l’escola. El projecte d’Anna Armengol, “Programari lliure a l’Escola” (disponible a http://www.lsi.upc.es/~josep/PFCs/ProgramariLliureEscola.pdf) fa una anàlisi detallada del programari lliure existent i la seva utilitat a l’escola. El projecte de “El programari lliure a les escoles de primària.” de Lluís Pugés Rodríguez descriu entre d’altres coses, l’experiència d’una instal·lació de Skolelinux en el centre escolar Valldaura de Barcelona (disponible a http://www.lsi.upc.es/~tonis/PLEP/)

En aquestes mateixes pàgines trobareu l’opinió de Richard Stallman, gran impulsor i ideòleg del software lliure, creador de iniciativa GNU, i de la Free Software Foundation a l’any 1984. Des de la seva pròpia fundació, trobareu el projecte “Free Software In Education” (http://www.gnu.org/education/education.html)