
Herències
del passat, solucions de futur.
LAmpa
del Ceip Ramon Llull arrel de lelaboració del Pla demergència
de lescola ens vàrem assabentar de lexistència
duna subestació de distribució denergia
elèctrica, situada a la planta baixa de ledifici Sardenya
i al costat del gimnàs del centre.
Llegint la història
dels Grups escolars a Barcelona ens ha cridat força latenció
la sensibilitat del moment vers leducació dels nens
i nenes, en contraposició a lestat actual de lescola
pública que necessita urgentment oxigen per sobreviure i
adaptar-se a lactual societat, cada cop més complexa
i competitiva.
Respecte a la concepció de la construcció de LEscola
Ramon Llull:
Larquitecte JOSEP GODAY i CASALS va donar les seves primeres
passes professionals amb la influència de Puig i Cadafalch,
també havia nascut a Mataró i va treballar al seu
taller com a delineant. La seva gran tasca la va desenvolupar en
el terreny escolar i entre aquestes obres construí ledifici
de lactual Ceip Ramon Llull.
El dia 19 de novembre de 1919 lAjuntament aprovà els
plànols i pressupostos presentats per la Comissió
de Cultura per a la construcció de les «ESCOLES GRADUADES
RAMON LLULL». Ledifici era noble i lluminós,
com corresponia a la idea de l«Escola bella»,
en oposició a lanacrònica escola estatal. El
formaven dos cossos simètrics amb lentrada comuna,
destinats un a lescola de noies i laltre a la de nois,
amb una cabuda total per a 1.200 alumnes.
Lescola Ramon Llull sinaugurà el 29 de març
de 1931, poc abans de la proclamació de la República,
i realment fou un símbol de lescola nova.
Lestil daquesta obra és fàcil de reconèixer,
gràcies a la incorporació dels esgrafiats de Francesc
Canyelles. I també en la generositat i humanitat que demostrava
a lhora de projectar aquests espais, pensava en els nois i
noies de cases humils. Algú li va criticar lexcessiva
amplitud daquells edificis, però Goday creia que la
formació daquells futurs ciutadans guanyaria en amplitud
i en la lluminositat.
ELS TEMPS CANVIEN
Amb la guerra civil, la postguerra i la Dictadura Franquista tot
canvia i sadapta a la política del moment,
aquests Grups escolars varen passar dun extrem a laltre
i van sofrir lofeg del Franquisme,lEscola del Mar per
exemple va ser enderrocada per un bombardeig durant la guerra.
Suposem, que en aquest període la manca de sensibilitat desaparegué,
probablement passa a lextrem contrari i una obra declarada
actualment Monument dinterès Cultural no sels
va acudir altra cosa que posar-hi a dintre ni més ni menys
que una subestació de distribució denergia elèctrica,
daltra banda necessària per abastir les llars, industries,etc.
als barris. Però calia posar un aparell daquestes característiques
en una Escola de nens i nenes? No hi ha llocs suficients per posar
aquestes instal.lacions?
Els contractes varen ser atorgats a les companyies elèctriques
en els quals els Ajuntaments cedien els espais de per vida.
LAmpa del Ceip Ramon Llull arrel de lelaboració
del Pla demergència de lescola ens vàrem
assabentar de lexistència daquesta subestació
de distribució denergia elèctrica, situada a
la planta baixa de ledifici Sardenya i al costat del gimnàs
del centre. Lelaboració del Pla demergència
de lescola passava irremeiablement per un informe complert
dels bombers on salertava de la perillositat del transformador
que hi ha ubicat, el qual donava ha entendre què és
un punt negre per on pot iniciar-se un incendi i que per al seu
funcionament necessita duns olis que la seva combustió
amb fums altament tòxics podríen provocar una gran
desgracia.
Fecsa-endesa, propietària daquest transformador, i
segons un informe que vàrem demanar a lAjuntament diu
que no hi ha cap perill. Ens ho poden assegurar al 100%? Creiem
que no. En dos anys a Barcelona hi ha hagut més dun
incendi daquests aparells.
Arrel daquests fets, lAmpa Ceip Ramon Llull ens hem
posat en marxa per trobar la millor solució a quelcom que
ens inquieta i que creiem passa per treurel de lescola,
juntament amb lAAVV Fort Pienc hem presentat un Projecte a
lA 21 Escolar el qual vàrem iniciar amb una festa reivindicativa
amb el nom del Projecte Transformem els espais escolars
volent dir exactament que tornem a aquests espais escolars
la funció pels quals varen ser construïts, per
educar als nostres fills i filles i tenir una escola pública
de qualitat i universal. Tanmateix seria interessant que aquesta
festa reivindicativa sestengues a totes les escoles públiques
de lEixample.
AMPA
CEIP Ramon Llull
i AV Fort Pienc.
N.A:
Amb cursiva part de larticle publicat per lAmpa Ramon
Llull a la Revista Eixample escolar num. 0