Herències del passat, solucions de futur.

L’Ampa del Ceip Ramon Llull arrel de l’elaboració del Pla d’emergència de l’escola ens vàrem assabentar de l’existència d’una subestació de distribució d’energia elèctrica, situada a la planta baixa de l’edifici Sardenya i al costat del gimnàs del centre.

 

Llegint la història dels Grups escolars a Barcelona ens ha cridat força l’atenció la sensibilitat del moment vers l’educació dels nens i nenes, en contraposició a l’estat actual de l’escola pública que necessita urgentment oxigen per sobreviure i adaptar-se a l’actual societat, cada cop més complexa i competitiva.

Respecte a la concepció de la construcció de L’Escola Ramon Llull:
L’arquitecte JOSEP GODAY i CASALS va donar les seves primeres passes professionals amb la influència de Puig i Cadafalch, també havia nascut a Mataró i va treballar al seu taller com a delineant. La seva gran tasca la va desenvolupar en el terreny escolar i entre aquestes obres construí l’edifici de l’actual Ceip Ramon Llull.

El dia 19 de novembre de 1919 l’Ajuntament aprovà els plànols i pressupostos presentats per la Comissió de Cultura per a la construcció de les «ESCOLES GRADUADES RAMON LLULL». L’edifici era noble i lluminós, com corresponia a la idea de l’«Escola bella», en oposició a l’anacrònica escola estatal. El formaven dos cossos simètrics amb l’entrada comuna, destinats un a l’escola de noies i l’altre a la de nois, amb una cabuda total per a 1.200 alumnes.

L’escola Ramon Llull s’inaugurà el 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la República, i realment fou un símbol de l’escola nova.

L’estil d’aquesta obra és fàcil de reconèixer, gràcies a la incorporació dels esgrafiats de Francesc Canyelles. I també en la generositat i humanitat que demostrava a l’hora de projectar aquests espais, pensava en els nois i noies de cases humils. Algú li va criticar l’excessiva amplitud d’aquells edificis, però Goday creia que la formació d’aquells futurs ciutadans guanyaria en amplitud i en la lluminositat.

ELS TEMPS CANVIEN
Amb la guerra civil, la postguerra i la Dictadura Franquista tot canvia i s’adapta a la “política” del moment, aquests Grups escolars varen passar d’un extrem a l’altre i van sofrir l’ofeg del Franquisme,l’Escola del Mar per exemple va ser enderrocada per un bombardeig durant la guerra.

Suposem, que en aquest període la manca de sensibilitat desaparegué, probablement passa a l’extrem contrari i una obra declarada actualment Monument d’interès Cultural no se’ls va acudir altra cosa que posar-hi a dintre ni més ni menys que una subestació de distribució d’energia elèctrica, d’altra banda necessària per abastir les llars, industries,etc. als barris. Però calia posar un aparell d’aquestes característiques en una Escola de nens i nenes? No hi ha llocs suficients per posar aquestes instal.lacions?

Els contractes varen ser atorgats a les companyies elèctriques en els quals els Ajuntaments cedien els espais de per vida.

L’Ampa del Ceip Ramon Llull arrel de l’elaboració del Pla d’emergència de l’escola ens vàrem assabentar de l’existència d’aquesta subestació de distribució d’energia elèctrica, situada a la planta baixa de l’edifici Sardenya i al costat del gimnàs del centre. L’elaboració del Pla d’emergència de l’escola passava irremeiablement per un informe complert dels bombers on s’alertava de la perillositat del transformador que hi ha ubicat, el qual donava ha entendre què és un punt negre per on pot iniciar-se un incendi i que per al seu funcionament necessita d’uns olis que la seva combustió amb fums altament tòxics podríen provocar una gran desgracia.

Fecsa-endesa, propietària d’aquest transformador, i segons un informe que vàrem demanar a l’Ajuntament diu que no hi ha cap perill. Ens ho poden assegurar al 100%? Creiem que no. En dos anys a Barcelona hi ha hagut més d’un incendi d’aquests aparells.

Arrel d’aquests fets, l’Ampa Ceip Ramon Llull ens hem posat en marxa per trobar la millor solució a quelcom que ens inquieta i que creiem passa per treure’l de l’escola, juntament amb l’AAVV Fort Pienc hem presentat un Projecte a l’A 21 Escolar el qual vàrem iniciar amb una festa reivindicativa amb el nom del Projecte “Transformem els espais escolars” volent dir exactament “ que tornem a aquests espais escolars la funció pels quals varen ser construïts”, per educar als nostres fills i filles i tenir una escola pública de qualitat i universal. Tanmateix seria interessant que aquesta festa reivindicativa s’estengues a totes les escoles públiques de l’Eixample.

AMPA CEIP Ramon Llull
i AV Fort Pienc.

N.A: Amb cursiva part de l’article publicat per l’Ampa Ramon Llull a la Revista Eixample escolar num. 0