Les AMPA de secundària del Districte,
a favor de reforçar els canals informatius.

+ Informació = + Prevenció de les drogodependències.

El risc de les drogodependències és una preocupació general en els diferents àmbits socials. També ho és en els centres d’ensenyament, sigui el que sigui el seu ideari.

El debat repressió-permissió d’algunes substàncies considerades “toves” complica encara més la posició i l’opinió d’uns i d’altres, en un context en el que les denominades drogues de disseny registren un ampli desenvolupament.
El que sembla consensuat és la necessitat dels pares i mares de no descuidar la prevenció d’aquest problema i de tenir cura de la salut dels seus fills i filles.

Una eina bàsica és la informació i la comunicació entre tots els membres de la comunitat escolar. Hi ha aspectes que només necessiten educació (pares-mares) i/o formació (professorat), però la prevenció de les drogodependències és una tasca compartida. Els centres públics, especialment els de secundària, són exemple de pluralitat, d’intercanvi i convivència. Un àmbit obert, transparent i sense prejudicis en el que es pot parlar de tot i amb tots.

No hi ha prevenció sense informació. Això afirma un dels innombrables documents que tenen relació amb la problemàtica de les drogues.

Segurament, tothom estarà d’acord també, amb l’afirmació que per saber si un problema social té aquesta consideració s’ha de mesurar, s’ha de saber quina és la seva incidència.

El que sembla fora de dubtes és que el consum de drogues en general augmenta entre els joves, integrant en aquesta categoria als nens-joves de 12 a 18 anys. Precisament, aquesta franja d’edat és el públic objectiu d’una de les poques fonts d’informació recents i “oficials” que tenim en relació al consum de drogues (alcohol i drogues il·legals) o a la percepció de les mateixes per part de la població jove en edat escolar (alumnat català de l’ESO, el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà).

Es tracta de l’apartat de l’estudi general “Joventut i seguretat a Catalunya”, que va realitzar durant el curs 2000-2001 la Generalitat de Catalunya amb la participació de les Conselleries d’Educació i d’Interior.

LA PERCEPCIÓ DEL RISC

Consultant les principals dades o conclusions de l’apartat “consum de drogues” de l’estudi, és possible que alguns pares o mares es posin les mans al cap i d’altres considerin que és una situació “normal”, que està en relació amb l’època que ens ha tocat viure.

Aquestes diferències de percepció es van donar també entre l’alumnat: la gran majoria opina que el consum reiterat de substàncies psicoactives constitueix un comportament de risc, però hi ha grups minoritaris que opinen el contrari.

A la taula 70, sobre l’univers total d’alumnes enquestats (N= 7.416), pot observar-se que un 12% opina que consumir marihuana cada cap de setmana o gairebé no té cap perill, i aquesta proporció és superior a la dels altres consums estudiats. Això no obstant, la “suma de cap perill” i “una mica de perill”, situa el risc associat al consum setmanal de marihuana a nivells similars als que enregistra el d’alcohol durant els cap de setmana (5 copes o més) o el consum diari de tabac (un paquet o més).

Una proporció notable de l’alumnat de secundària afirma que podria aconseguir drogues il·legals sense gaire dificultat.

També és molt significatiu que una proporció notable de l’alumnat afirma que podria aconseguir drogues il·legals sense gaire dificultats, “ara mateix”. L’heroïna sembla la substància més difícil d’adquirir per l’alumnat i, això no obstant, un 17% afirma que és fàcil o molt fàcil aconseguir-la. Aproximadament, un de cada quatre nois o noies creu que les amfetamines i les substàncies al·lucinògenes són fàcils o molt fàcils d’obtenir. I les xifres referides a les substàncies restants són encara més elevades: es situen ja al voltant o per sobre del 30%, fins a culminar en els derivats del cannabis, que són considerats fàcils o molt fàcils d’aconseguir per més de la meitat de la població.

En aquest context, no és sorprenent que el consum de marihuana o haixix sigui, amb diferència, el més prevalent en matèria de drogues il·legals. Més del 35% de l’alumnat de 12 a 18 anys ha provat aquesta substància alguna vegada al llarg de la seva vida, i gairebé un 13% ho ha fet 20 vegades o més. L’edat mitjana del primer consum es situa als 14,3 anys d’edat. I gairebé el 9% afirma que ha consumit marihuana aproximadament una vegada a la setmana o més durant els 30 dies anteriors a la realització de l’enquesta.

INFORMACIÓ REAL O VIRTUAL?

Un altre estudi, curiosament de la mateixa època que el de la Generalitat de Catalunya, és l’Enquesta Escolar, una eina del Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD). Hem trobat dades referides a les illes Balears, i les comparatives amb Espanya a partir d’una mostra de 25.770 estudiants distribuïts en 567 centres públics i privats, en aquest cas joves de 14 a 18 anys.

Les dades de consum i de percepció del risc no són massa diferents de les disponibles a casa nostra. Sí és significativa, relacionada amb el tema central del nostre article, la pregunta dels nivells d’informació. En general, la majoria de joves es consideren satisfets amb la informació de que disposen sobre les drogues. Més del 80% es consideren informats, un 14,7% està informat a mitges i només un 2,6% considera que no té informació.

Moltes vegades, però, la percepció d’estar ben informat pot suposar un inconvenient davant la prevenció. La informació de la que molts joves gaudeixen està formada en bona part per informació d’altres companys (consumidors o no ) o de mitjans de comunicació amb una orientació determinada (disminució/augment del dany).

Les entitats des d’on els joves reben informació són diverses. Són molt importants els mitjans de comunicació (la majoria, el 62,3% rep informació sobre drogues d’aquesta font). La família i els amics apareixen com a transmissors d’informació per quasi la meitat d’aquests adolescents. En quart lloc, apareixen els professors i xerrades específiques. Les persones que han estat en contacte amb les drogues també són transmissores d’informació per quasi la tercera part dels joves. La informació escrita en fulls de mà, la informació procedent d’altres familiars o dels organismes oficials és tinguda en compte per una quarta part dels joves.

Dintre dels centres d’ensenyament es parla de drogues, encara que no es fa de forma sistemàtica, ni normalitzada, ni extensiva a tots com a part de l’educació bàsica que han de rebre els adolescents. Segons els estudiants, el 39% afirma no rebre informació en el centre. Els que sí reben informació és majoritàriament a partir d’alguna conferència o xerrada. Les activitats més interactives com les discussions en grup afecten al 20% i són el 16% els que reben formació com a part del programa acadèmic. Les altres estratègies de tractament del tema de les drogues són molt minoritàries.
A part d’aquests estudis, no hem trobat res més actual. Sembla, a partir d’aquesta manca d’informació o d’incapacitat per trobar dades recents en les fonts informatives més accessibles, que la investigació de les drogodependències en la població escolar hagi estat concentrada en unes èpoques concretes. També, la “relaxació” informativa sembla haver arribat als programes de xerrades per als pares o actuacions concretes dins dels centres de secundària del Districte.

DROGUES DE DISSENY, REVOLUCIÓ SILENCIOSA

Sembla que el símbol “progre” d’anteriors dècades de compartir “canuto” i xerrada entre amics va passant a l’historia. Aquest ritual, nostàlgic per a molts, no acaba de convèncer a alguns experts. Són els que asseguren que el consum reiterat de substàncies considerades toves, especialment cannabis, és l’antesala de l’afecció per altres tipus de drogues considerades molt més perilloses.

Diversos factors poden influir en els joves a donar aquest pas, però l’accessibilitat i l’oferta sembla que són algunes de les claus.

Ara, ho diuen les enquestes, és molt més fàcil trobar substàncies il·legals i de molts tipus. Bona part d’aquesta nova situació, que moltes vegades escapa al control dels pares i educadors, es deriva de la producció i distribució de les denominades “drogues de disseny”.

Sota noms aparentment inofensius com Popeye, Tulipán, Estrella o Cor s'amaguen drogues de disseny.

Fa poques setmanes, en un diari de casa nostra, es publicava una informació sobre les noves “pastilles” i com s’ha creat un nou argot entre el públic consumidor per establir contacte, afavorir l’accés i la comunicació . Sota noms aparentment inofensius com Popeye, Tulipán, Estrella o Cor s’amaguen amfetamines o pastilles d’èxtasis.
L’exposició itinerant “A toda Pastilla”, creada fa 6 anys per la Diputació de Barcelona, explica d’una manera didàctica aquest complex món, que fins i tot supera a molts especialistes.

Aquesta “revolució” silenciosa de les drogues en forma de pastilla, amb colors i formes de disseny, de fàcil i extensa distribució, i de difícil detecció primerenca, és un component més d’última hora que augmenta la gran preocupació de les famílies.

PREVENCIÓ DE LES DROGODEPENDÈNCIES: UN PROJECTE CURRICULAR?

Fa poc, la trista notícia del suïcidi d’un nen a Euskadi, desprès de patir la reiterada burla i persecució d’un grup de companys de centre, va ser motiu de debat i de reflexió a diversos centres d’ensenyament de casa nostra. És evident que en el centre d’en Jokin la prevenció, en aquest cas de la violència, no va existir.

És cert que al professorat, als centres educatius, se’ls hi demana molt. Alguns es consideren un “calaix de sastre”, obligats a treure solucions per a tots els problemes socials. Pensen que els pares i les mares els traspassem, a més de la responsabilitat de la formació, la feina de l’ educació social.

Sempre hi ha una zona comú, d’interrelació, de responsabilitat compartida que no hem d’oblidar, si tenim en compte els canvis que ha registrat la nostra societat en les últimes dècades. Tot ha canviat. Hem de saber aprofitar les eines de comunicació, de sensibilització dels alumnes, nens i joves que estan en una etapa crucial de la seva vida.

Alguns centres, potser els més atrevits o els més convençuts, s ‘han organitzat per incorporar al projecte curricular dels alumnes de secundària, especialment els de primer cicle de l’ESO (una etapa particularment adequada per intensificar les actuacions educatives), l’anàlisi dels problemes actuals de la nostra societat. Una matèria, en forma de crèdit variable o amb contingut més transversal, podria ésser la prevenció de les drogodependències i les seves repercussions en els diferents àmbits del món educatiu, familiar i social.
En definitiva, un pas més per recuperar el debat i la comunicació d’un problema que, sense fer massa soroll, s’instal·la o pot instal·lar-se en el nostre entorn.

Rafa Expósito
IES Jaume Balmes