Sabeu aquells gripaus que resten en un estat catatònic, soterrats, a l’espera d’una pluja vivificadora que pot trigar mesos o anys a caure? Això em recorden els nous i decidits defensors de la lliure elecció de centre d’ensenyament, siguin persones o entitats. Aquests no esperen pluges. De fet sempre són a cobert. Ells, instal·lats en un sistema protector, resten catatònics. Però, ah quan els “rojos” poden decidir sobre l’ensenyament! Aleshores, sobtadament actius, se’n recorden de la llibertat i es diuen contraris al pensament únic, sempre i quan no es tracti del seu de pensament. La pluja “roja” els revifa i els recorda que existeixen drets. És com una revelació. Com si fins aleshores no haguessin existit.

Llàstima que la invocada llibertat d’elecció de centre (que tots desitgem, ara, abans i de veritat per a tothom) és només possible quan va vinculada a possibilitats econòmiques i a un certificat de bona conducta. Cal mantenir la puresa del seu ecosistema. És a dir, ha de tenir dret d’escollir centre qui pugui pagar-s’ho i si a sobre ets de pell acolorida més et val anar a exercir el teu dret amb la tarja de crèdit a la boca. Si no tens les condicions per accedir-hi sempre quedarà la beneficència pública que, per cert, no tindrà la llibertat de retornar-te la pilota i entomarà tot allò que ells rebutgen. No sóc cap especialista, però no sabria on trobar aquest concepte cristià al Nou Testament. És clar que pagant Sant Pere canta!