Plans “d’acollida”?

Als poders públics els pertoca, amb la racionalització dels seus recursos que sabem limitats, l’augment de mitjans per tal de fer front d’una manera digna a la nova situació que se’ns presenta

El bon enteniment entre família i escola, com a principals responsables directes de l’educació dels nois i noies, és una condició bàsica per a la seva coherència i efectivitat. L’escola no és l’únic agent educatiu, i avui això és més evident que mai: l’entorn familiar ha donat des de sempre la base principal de sociabilitat sobre la qual l’escola ha pogut continuar el procés de formació; però, a més a més, hem de considerar la gran capacitat d’influència que exerceix l’entorn, mitjans de comunicació fonamentalment, sobre les conductes i actituds dels individus. És en aquest sentit que el diàleg família-escola en un clima de mútua confiança és bàsic per evitar missatges contradictoris i controlar influències externes no desitjades que fan malbé el procés educatiu.

Des de fa anys moltes escoles tenen establerts procediments més o menys formals per facilitar aquest diàleg i la implicació de les famílies que s’incorporen al principi de cada curs. L’entrevista amb la direcció era la manera habitual d’establir la comunicació inicial i fer partícip la família de la “cultura” del centre. Avui existeixen d’una manera generalitzada les “jornades de portes obertes” i les reunions dels tutors i tutores amb les noves famílies de cada aula o nivell per formalitzar els primers contactes.

Però des de fa poc temps els centres d’ensenyament de tots els nivells es troben amb una realitat nova: la contínua arribada d’alumnat procedent d’altres països i d’altres comunitats, no al principi del curs, sinó durant gairebé tot l’any. Aquest fet i els desequilibris curriculars que hi ha entre el nostre sistema educatiu i el d’altres països, a més de les dificultats idiomàtiques, ens planteja el repte d’adaptar els procediments habituals d’atenció a les noves famílies i dissenyar el que anomenem “Plans d’Acollida”.

El Pla d’Acollida ha de preveure el procediment d’atenció a la família des del moment que es posa en contacte amb l’escola fins que el seu fill o filla és admès i el tipus d’informació que ha de rebre: quines persones del centre han de donar la informació, documentació que cal lliurar, característiques i funcionament del centre, serveis que s’hi ofereixen, aula i professorat assignat a l’alumne, material escolar, activitats, possibles quotes, etc. I, el que és d’una importància capital, el Pla ha d’establir els procediments pedagògics i organitzatius d’adaptació del nou alumne o alumna al sistema escolar al qual s’incorpora.

Aquesta nova realitat que està vivint l’escola, tot i ser enriquidora amb la incorporació de persones de diversa procedència i exigir un cert esforç d’adaptació que ens estimula, posa sobre la taula la necessitat de reordenar i augmentar els recursos personals i materials de què es disposa. Als poders públics els pertoca, amb la racionalització dels seus recursos que sabem limitats, l’augment de mitjans per tal de fer front d’una manera digna a la nova situació que se’ns presenta i que des de l’escola pública veiem amb optimisme, sobretot si es té en compte l’actual intenció política de compartir entre els diferents centres docents l’alumnat amb noves necessitats d’atenció i els mitjans disponibles.

Equip directiu
CEIP Ramon Llull