Els nens i nenes passen més hores
davant la tele que a l’escola.
TV, 990; Escola, 96

Segons les conclusions d’un estudi realitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, publicat a diferents mitjans de comunicació, el nens i nenes de casa nostra, d’entre 4 i 12 anys, són uns grans consumidors de televisió. Això no és una gran novetat per als pares i mares, però si ho comparem amb les hores que passen a l’escola, el tema causa sorpresa.

Els nens i nenes passen cada any, de mitjana, 990 hores en companyia de suports audiovisuals (19 hores setmanals amb programes de TV; 5 hores amb videoconsoles i 6 hores amb l’ordinador, considerat aquest últim com un instrument de joc). En total, 30 hores setmanals (1 dia i mig).

És també sorprenent, d’entrada, que els programes de TV preferits per aquests petits se situen a partir de les 22 h. És en aquest horari, conegut en el sector professional com el “prime time” (horari de màxima audiència) on es troben continguts i formats de programes no “protegits” per als menors. És també en aquesta franja del dia on els blocs publicitaris són més nombrosos i llargs, per no utilitzar altres qualificatius.

Aquesta realitat, constatada a través dels sondeigs, no escapa als programadors de certes cadenes que apliquen la “infantilització” de la seva programació en els horaris destinats, teòricament, als adults. Si recordeu algunes sèries de recent creació, per exemple, trobareu que el protagonisme infantil és manifest. D’aquesta manera està asegurada una audiència “fidel”, que arrossega, a més, la resta de la família i afecta la gestió del temps.

Coses del màrketing audiovisual que ens ha de preocupar com a mares i pares responsables. Cal recordar, com considera el “Llibre Blanc de l’Educació en l’entorn audiovisual de Catalunya”, realitzat per més d’un centenar d’experts i representants de diferents entitats, que l’entorn audiovisual no és un fet “natural” sinó producte de les pràctiques i polítiques corresponents. I que, per tant, poden canviar i adequar-se als valors de cada època.

Una frase, una mica apocalíptica però que convida al debat, és la pronunciada pel director de l’estudi del CAC, José Manuel Pérez Tornero: “Tot el que es construeix a l’escola es destrueix a la televisió”.

Rafa Expósito
Pare CEIP Carlit
i IES Jaume Balmes