|
|
|

Educació
i conflicte.
La mediació com a recurs
Els processos
de mediació resulten especialment efectius a lhora de
regular conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una
relació quotidiana.
La mediació
escolar és una eina molt important si volem educar els nostres
fills i filles en una cultura democràtica, de diàleg
i de pau.
Les massives manifestacions contra la guerra dIraq que han tingut
lloc a Barcelona i arreu de lEstat, són una expressió
clara del sentiment i la decisió dels ciutadans i ciutadanes
de caminar cap a una cultura de pau i resolució dels conflictes
de manera no violenta.
Educar en aquest sentit penso que és una responsabilitat que
hem dassolir pares i mares, però des daquí,
el que vull destacar és la importància que juguen els
programes de mediació a lescola o a linstitut i,
en resum, en el conjunt de la societat.
Els programes de mediació han de perseguir més dun
objectiu: des dimpedir lacció violenta entre alumnes
fins a, i això és el que a mi em sembla més important,
donar a tots els nens i joves les capacitats que els seran necessàries
durant tota la vida com a ciutadans i ciutadanes del món. Un
món cada cop més intercultural i interdependent.
Sabem que la violència no leradicarem pel fet que utilitzem
la mediació, és a dir, la violència en la nostra
societat de consum és fruit de les desigualtats socials, del
desmantellament dels serveis socials, de la privatització dels
serveis públics, de la pèrdua dels bons llocs de treball
i el creixement dels contractes basura, de la droga que
arriba de forma descontrolada fins als nostres joves i en canvi enriqueix
els desalmats, de la glorificació de la violència
en el cinema i la televisió
per tant es tracta duna
violència estructural.
No vull fer creure a ningú que els programes educatius que
sestructuren entorn a la mediació són una panacea
per reduir situacions de violència estructural però
amb els programes de mediació podem trobar un camí en
el món escolar que ens obri unes perspectives esperançadores
per al futur dels nostres fills i filles.
Crec que estem a les portes dun gran canvi pedagògic
si incorporem la mediació a lescola.
Des daquí saludo lIES Maragall que el curs passat
va decidir apuntar-se als programes que facilita la Generalitat i
on un grup de professors i professores, alumnes, pares i mares i serveis
administratius es van formar i han constituït un equip de mediació.
Malgrat que encara falta molt per fer és un pas important i
molt positiu, i us animem a participar a través de la revista
a exposar les vostres experiències en aquest programa en les
vostres escoles i instituts.
Carme Ricou
AMPA de lIES Maragall
|
Què
cal saber sobre la mediació escolar?
La mediació escolar té per objectiu educar en
la convivència.
Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat
de cada persona en el manteniment dun clima pacífic.
Accepta les diferències, no intenta canviar les persones,
ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments
inútils i a crear consens.
Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta
de jo o tu, sinó de jo
i tu, és a dir, nosaltres.
Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat,
famílies i personal de serveis i administració.
Tothom que shagi format pot fer de mediador/a.
La mediació no saplica quan el conflicte requereix
intervenció terapèutica o legal.
Els processos de mediació resulten especialment efectius
a lhora de regular conflictes que es produeixen entre
persones que mantenen una relació quotidiana.
Quan en el conflicte, la decisió final comporta que una
persona guanyi i laltra perdi
no es pot dir mai que sha solucionat el conflicte.
La mediació suposa una aportació a la cultura
del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura
dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.
Què aporta la mediació als alumnes?
La mediació contribueix a la formació integral
dels alumnes.
Ajuda a crear grup i caliu humà dins de laula on
tothom és acceptat.
Afavoreix la construcció dactituds, valors i normes
de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què
és correcte o no, ja que les activitats són participatives
i sutilitzen com a base de reflexió i acció.
Saprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat),
a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte
els interessos dels altres (col·laborar), a escoltar
per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament
i críticament) a implicar-se en la millora del propi
entorn (participació activa), a comprendre, expressar
i dominar els sentiments (educació emocional), a defensar
els drets de les persones (justícia social)
Les nenes i els nens desenvolupen habilitats per fer front per
si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al
llarg de la seva vida.
Educació i Conflicte.
La mediació com a recurs.
Extractes de Carme Boqué i Torremorell
|
|