Educació i conflicte.
La mediació com a recurs

Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.

La mediació escolar és una eina molt important si volem educar els nostres fills i filles en una cultura democràtica, de diàleg i de pau.

Les massives manifestacions contra la guerra d’Iraq que han tingut lloc a Barcelona i arreu de l’Estat, són una expressió clara del sentiment i la decisió dels ciutadans i ciutadanes de caminar cap a una cultura de pau i resolució dels conflictes de manera no violenta.

Educar en aquest sentit penso que és una responsabilitat que hem d’assolir pares i mares, però des d’aquí, el que vull destacar és la importància que juguen els programes de mediació a l’escola o a l’institut i, en resum, en el conjunt de la societat.

Els programes de mediació han de perseguir més d’un objectiu: des d’impedir l’acció violenta entre alumnes fins a, i això és el que a mi em sembla més important, donar a tots els nens i joves les capacitats que els seran necessàries durant tota la vida com a ciutadans i ciutadanes del món. Un món cada cop més intercultural i interdependent.

Sabem que la violència no l’eradicarem pel fet que utilitzem la mediació, és a dir, la violència en la nostra societat de consum és fruit de les desigualtats socials, del desmantellament dels serveis socials, de la privatització dels serveis públics, de la pèrdua dels bons llocs de treball i el creixement dels contractes “basura”, de la droga que arriba de forma descontrolada fins als nostres joves i en canvi enriqueix els “desalmats”, de la glorificació de la violència en el cinema i la televisió… per tant es tracta d’una violència estructural.

No vull fer creure a ningú que els programes educatius que s’estructuren entorn a la mediació són una “panacea” per reduir situacions de violència estructural però amb els programes de mediació podem trobar un camí en el món escolar que ens obri unes perspectives esperançadores per al futur dels nostres fills i filles.

Crec que estem a les portes d’un gran canvi pedagògic si incorporem la mediació a l’escola.

Des d’aquí saludo l’IES Maragall que el curs passat va decidir apuntar-se als programes que facilita la Generalitat i on un grup de professors i professores, alumnes, pares i mares i serveis administratius es van formar i han constituït un equip de mediació. Malgrat que encara falta molt per fer és un pas important i molt positiu, i us animem a participar a través de la revista a exposar les vostres experiències en aquest programa en les vostres escoles i instituts.


Carme Ricou
AMPA de l’IES Maragall

Què cal saber sobre la mediació escolar?
La mediació escolar té per objectiu educar en la convivència.

Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.
Accepta les diferències, no intenta canviar les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.

Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinó de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.
Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies i personal de serveis i administració.

Tothom que s’hagi format pot fer de mediador/a.

La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o legal.

Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.

Quan en el conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha solucionat el conflicte.

La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.


Què aporta la mediació als alumnes?
La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes.

Ajuda a crear grup i caliu humà dins de l’aula on tothom és acceptat.

Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base de reflexió i acció.

S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els interessos dels altres (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament i críticament) a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i dominar els sentiments (educació emocional), a defensar els drets de les persones (justícia social)…

Les nenes i els nens desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida.


Educació i Conflicte.
La mediació com a recurs.
Extractes de Carme Boqué i Torremorell