Les Glòries Catalanes
Donem la benvinguda a l’AMPA de la nova escola a la nostra publicació

L’any passat per aquestes dates estàvem desesperats buscant escola per als nostres fills i filles que tot just havien fet els tres anys. Per a la majoria dels pares aquesta és una decisió molt important i, qui més qui menys, tothom vol filar prim a l’hora de triar. Vam visitar totes les escoles del districte i algunes més de districtes veïns. Tots coneixem aquesta situació. Durant uns dies el tema es converteix en l’eix de totes les nostres converses, i és causa fins i tot d’un cert estrès. Finalment, després d’un temps de procediments burocràtics van aparèixer les llistes d’admissió: ens havia tocat el CEIP Les Glòries Catalanes. La majoria dels que avui estem en aquesta escola no la vam triar com a primera opció, per a alguns va ser la segona opció i per molts l’última d’entre vuit opcions. Així doncs, ràpidament vam entendre que la nostra escola començava sent un grup de nens de diferents barris: Sant Martí, l’Eixample, Ciutat Vella, Vila Olímpica i alguns altres.
No teníem un lloc físic al qual poder anomenar la nostra escola, perquè quan vam fer la matrícula, només sabíem que existia el projecte de fer una escola nova a l’anomenada Illa del Fort Pienc, però que de moment ens instal·larien uns mòduls provisionals, més coneguts com a “barracons” en un camp de futbol sota el pont de Marina

 

 

 

 

 

 

 

 

“No en sabem res de l’escola nova,
tot el tema està molt endarrerit,
sembla ser que no podrem tenir-la
abans del 2006; els compromisos
de la Generalitat finalment no s’acompliran.”

 

La primera reunió amb l’equip directiu del que seria la nostra escola es va fer al Centre Cívic del Fort Pienc i estic segura que molts dels pares que hi vam assistir no oblidarem aquest dia per molt temps que passi. Per part de la Generalitat ens van informar que havia de sortir a concurs el projecte per a l’adjudicació de l’obra, arquitecte, etc. Però que els nostres fills estarien perfectament en els mòduls que només hauríem d’ocupar durant el curs 2003-2004 o com a molt una part del 2004-2005.

L’equip directiu que portaria l’escola també era nou i desconegut per a tots nosaltres. No sabíem res del seu projecte educatiu i no en teníem cap referència.

En David Beltran i l‘Anna Font, director i secretària, respectivament, de la nostra escola, van aconseguir ja en aquella primera trobada, transmetre’ns una bona dosi de seguretat i que l’aposta mereixia la pena.

I us puc assegurar que no anàvem errats els que finalment vam accedir a matricular els nostres fills i filles en aquesta escola. Més tard, vam conèixer les mestres, que van resultar ser quatre professionals increïbles.

Ara que pràcticament estem a la recta final del curs us podem assegurar que no ens vam equivocar; ells han aconseguit fer d’una escola que només era un idea i dos barracons al mig d’un camp de futbol, un projecte sòlid que ens omple d’il·lusió a nosaltres i als nostres fills i filles.

No en sabem res de l’escola nova, tot el tema està molt endarrerit, sembla ser que no podrem tenir-la abans del 2006; els compromisos de la Generalitat finalment no s’acompliran. Encara que la nostra recent inaugurada AMPA farà tot el que estigui a les nostres mans per lluitar per aconseguir que es faci el més ràpid possible i de la millor manera.

Tot i així us dic que a dia d’avui no en tenim cap dubte: vam triar la millor escola per als nostres fills; ara n’estem segurs i només ens ocupa treballar junts de la mà de l’escola per tenir aviat un edifici ben maco i ben equipat per als nostres nens.

Ho tenim clar: l’escola pública és la millor opció.



Maite Mateo Sampedro
Les Glòries Catalanes