1. Per neutral
2. Perquè no es discrimina ningú
   (mentre hi ha plaça tothom s´hi pot matricular)
3. Perquè no es tria l’alumnat (són les famílies les
   que trien l’escola, no l’escola la que tria /selecciona l’alumnat)
4. Per plural
5. Es finança amb els diners de tots i totes
6. Per diversa (hi estan representats tots els nivells econòmics
   i culturals/classes socials)
7. Per multicultural (el contacte amb altres cultures permet un enriquiment personal)
8. Imprimeix caràcter a l’alumnat (es nota si s´ha estudiat en un centre públic o privat)
9. El seu objectiu no és el lucre (no està concebuda com a negoci)
10. El professorat està més seleccionat (tots i totes hem hagut d’aprovar unes oposicions)

Carme Fàbregas
IES Maragall

La nostra societat no és com la de fa un segle i, actualment, l’escola pública està preparada per atendre adequadament tots els ciutadans i ciutadanes. Ofereix un nivell de qualitat contrastada, compta amb professionals preparats i il·lusionats per la seva feina, i disposa d’uns equips directius perseverants en la idea de millorar contínuament i d’assolir els millors nivells de qualitat possibles.

Això no vol dir que l’escola pública no tingui problemes. Ens equivocaríem si penséssim així. De fet, si no en tingués, no seria una escola representativa de la societat. En la nostra societat hi ha problemes; en tenen totes les societats i queden reflectits a l’escola. L’escola és un compendi de la societat; està oberta a aquesta societat de la qual prové i pot ser criticada lliurement perquè no amaga els seus problemes, sinó que els mostra a la societat per solucionar-los.

Hem d’assumir que l’escola pública és la de tots els ciutadans i ciutadanes i que el seu bon funcionament és una tasca comuna, de tots. Així podrem aconseguir que millori cada dia i que contribueixi al progrés i benestar en la nostra societat. Si hi renunciem, ja sigui no fent-ne ús o bé desacreditant-la, contribuirem al nostre fracàs com a ciutadans lliures en una societat democràtica.

Tenim bones raons per escollir l’escola pública:

• L’escola pública ha sabut respondre amb celeritat i amb oportunitat als nous reptes del segle XXI, en la línia de la capacitat de renovació pedagògica característica de l’escola catalana.
• L’escola pública és una escola de tothom, amb un funcionament democràtic, que compta amb la participació de pares, d’alumnes i de professors que fan sentir la seva opinió en el si del Consell Escolar.
• L’escola pública té una bona qualitat professional i acadèmica, un nivell pedagògic contrastat i una gran implicació del professorat en la formació contínua, que implica la posada al dia dels coneixements i l’adopció de noves tècniques pedagògiques.
• L’escola pública disposa d’uns equipaments i uns recursos de tota mena que són una garantia per al progrés continu i adequat dels nostres alumnes.
• L’escola pública reflecteix, com cap altra, l’entorn en el qual vivim i propicia una educació en valors i en la cultura del respecte importants.
• L’escola pública afronta amb il·lusió, empenta i decisió la tasca de formació i educació que li és pròpia, amb la col·laboració inestimable dels pares i mares dels seus alumnes.

Xavier Biosca
director Fort Pius
Carmen Cervantes
directora Jaume Balmes

L’ensenyament públic -des de la seva perspectiva integradora i laica- reflecteix la realitat d’un país en tota la seva riquesa de matisos. És per això l’instrument essencial per educar els joves en els valors ciutadans i democràtics: la consciència de la pròpia identitat des del respecte per la diferència, la lluita pel progrés des de la visió solidària, la independència de criteri des de l’acceptació de la dissidència...

Aquests valors són de gran importància per als alumnes que es matriculen a l’ESO, ja que comencen una etapa de la vida, l’adolescència, en què hauran de desenvolupar la seva personalitat, i cal que ho facin eixamplant la mirada. És en aquest context que volem destacar la validesa del model educatiu dels instituts, que –des de la pluralitat d’ideologies i creences-, promou l’esperit crític i amplia els marges de tolerància i diàleg.

L’accés a un ensenyament de qualitat és una altra raó per escolaritzar els nois i noies que han de començar l’ESO en un institut. A Catalunya, l’esforç realitzat per l’Administració educativa a partir del postfranquisme ha fet que avui tinguem una xarxa de centres públics que compta tant amb professionals qualificats com amb els equipaments necessaris per afrontar els reptes de les noves tecnologies que singularitzen les formes de vida del segle XXI. Aquest és un factor important, sobretot si es vol apostar per un ensenyament que prepari de forma adequada per als estudis postobligatoris, ja sigui en l’àmbit dels mòduls professionals o del batxillerat.

Tanmateix, la qualitat de l’ensenyament públic no depèn únicament de la vàlua dels seus professionals ni de l’adequació dels seus equipaments, sinó de les línies generals que informen la política educativa d’un país. L’anterior Govern de Catalunya, amatent a respectar la llibertat dels pares per escollir l’escola dels seus fills, va optar per finançar l’escola privada en comptes d’ampliar la xarxa pública, i aquesta política ha suposat que els alumnes de procedència estrangera i aquells que presenten dificultats d’aprenentatge s’escolaritzessin majorment en els instituts, cosa que no ha afavorit un tractament eficaç de la diversitat. Avui, doncs, si es vol millorar la qualitat pedagògica dels nostres instituts, s’imposa una nova política d’escolarització que distribueixi de forma equilibrada aquest alumnat entre tots els centres finançats amb fons públics. Només d’aquesta manera es podrà afrontar la diversitat com una font de riquesa cultural i alhora d’arrelament al país, millorar els nivells acadèmics i –en última instància- garantir la veritable igualtat d’oportunitats entre tots els estudiants, amb independència de la classe social a què pertanyin i del país d’on vinguin.

Aquest plantejament forma part dels acords programàtics del nou Govern de Catalunya, circumstància que –unida a la voluntat de destinar més recursos a l’ensenyament públic i de vetllar pel compliment escrupulós dels concerts en l’escola privada- fa que l’opció de matricular els fills a un institut tingui avui més futur que mai. És més, en el moment històric que estem vivint, és molt important que els pares comprenguin l’abast d’aquesta opció i col·laborin a dignificar l’ensenyament públic, no tan sols matriculant els seus fills als instituts, sinó participant activament i amb il·lusió, des dels Consells escolars i les AMPA, en el desenvolupament del seus projectes educatius.

Quima Romagosa
directora Ernest Lluch