CIÈNCIA I RELIGIÓ

Aquest és un text que corre per internet i que ens permetem reproduir, ja que d’una manera distesa planteja un problema que ens afecta com a membres de la comunitat escolar però que és, també, el reflex d’una situació política i social que ens semblava que no tornaríem a viure més.

Som un grup de docents de tots els nivells educatius molt preocupats pel baix nivell cultural de la nostra societat, els alts índexs de fracàs escolar i la proliferació de teleescombraria.

Per acabar amb aquesta situació volem traspassar els murs de les escoles, instituts i universitats, duent la cultura i l’educació a àmbits en què, fins a la data, hem restat absents, on la nostra deixadesa ha privat molts ciutadans del dret universal a la cultura.

Com a primer pas, volem arribar a un acord amb les autoritats eclesiàstiques a fi que ens cedeixin el 10% del temps de les misses amb la finalitat que professors especialistes en les diferents disciplines puguin arribar més fàcilment als creients a través de breus intervencions didàctiques.

Estem estudiant quin serà el moment més idoni per a insertar a les misses continguts científics i culturals. Potser immediatament després de la consagració o just abans del parenostre.

És evident que alguns feligresos podran, amb raó, objectar que ells no tenen perquè augmentar els seus coneixements ni cultura donat que van a missa amb l’únic objectiu de resar i escoltar la paraula de Déu. Per a resoldre aquest problema, i encara que pugui semblar inconstitucional, a l’entrada de l’església els farem emplenar un formulari a fi que manifestin la seva preferència per la religió o la cultura. Un cop identificades aquestes persones, podran abandonar al moment adequat la nau principal de l’església i reunir-se a les capelles laterals, la cripta o el local parroquial. Amb la finalitat d’evitar greuges aquestes persones podran rebre, aprofitant l’estona, unes xerrades de caràcter no cultural ni educatiu però molt relacionades amb els continguts que s’imparteixen al mateix moment a la resta de fidels des de l’altar. Per exemple, els feligresos que no vulguin repassar la taula periòdica d’elements, estudiaran els perniciosos efectes dels colorants alimentaris, els qui no vulguin fer exercicis d’educació física podran veure un documental sobre l’obesitat i els qui no volen repassar els verbs irregulars anglesos podran estudiar les estadístiques sobre la importància de parlar idiomes al món modern.

Els bisbes ens han avançat que no hi haurà cap problema en computar el temps de qualsevol d’aquestes activitats com a temps equiparable al dedicat a escoltar la paraula de Déu, a l’oració, a la contemplació, la penitència o la caritat i en cap cas podrà discriminar-se l’accés a la salvació eterna als fidels en raó de llurs preferències religioses o educatives.

Tampoc no han posat la més mínima objecció a l’aparent contradicció que es deriva del fet que el contingut de les misses està fonamentat en la fe i les creences en contrast amb la naturalesa científica i acadèmica dels continguts que impartim habitualment a les aules.

En un primer moment les classes s’impartiran només durant les misses obligatòries dels diumenges i festes de respecte, per més endavant extendre’s a d’altres actes religiosos d’assistència no obligatòria com bateigs, casaments, comunions, funerals, exercicis espirituals, ordenacions sacerdotals inclús cerimònies de canonització i beatificació.

D’on sortiran, però, els diners per a pagar el professorat que treballi els diumenges? Sens cap dubte dels donatius que es recapten dels fidels a les misses, del percentatge dels impostos destinats al sosteniment de l’Església Catòlica o, en general, dels seus pressupostos.

Per garantir la qualitat dels ensenyament impartits, la nostra associació gestionarà directament els diners aportats per l’Església i amb aquests contractarà professors de sòlida formació pedagògica i científica que s’encarregaran d’impartir les classes.

Naturalment, donat el caràcter eminentment laic de les classes, no dubtarem a acomiadar de manera fulminant aquells professors que no mantinguin una coherència laica entre la seva vida profesional i personal fent coses com casar-se per l’Església, anar a missa semanalment o participar a qualsevol tipus d’acte religiós.

Finalment, durem les nostres negociacions fins al mateix Vaticà i amb les seves autoritats signarem un Concordat que garantirà la continuïtat de la nostra noble tasca docent a les esglésies al llarg dels anys a venir.

Et sembla un disbarat? Et sembla difícil d’aconseguir? Doncs no ho és tant com pot semblar. I si no aquí tenim com a exemple els acords entre l’Església i el Ministeri d’Educació per a l’assignatura de religió i la seva alternativa. Finalment han aconseguit allò que ningú hagués cregut possible.
Entretant pots fer arribar la nostra proposta educativa a docents, pares, alumnes, polítics, sindicalistes, mitjans de comunicació inclús a les autoritats eclesiàstiques. Potser d’aquesta manera contribuïrem a fer entendre millor el que està passant en relació amb l’ensenyament de la religió als centres sostinguts amb diners públics.