PARLEM DE MATRÍCULA:
Aules a vessar, barracots i berrugues, males solucions davant d’una manca de previsió

En aquests moments, l’increment considerable d’alumnat, fruit tant de la major natalitat com de l’arribada d’alumnat estranger, fa més palès que el nostre districte és deficitari en places educatives públiques. Les places ofertades per aquest curs són del tot insuficients.

Del Mapa Escolar aprovat l’any 95, que fixava la construcció de nous equipaments d’ensenyament, escoles i instituts, encara manquen dues escoles per construir de les previstes en el nostre districte. Els solars estan cedits per part de l’Ajuntament. A què espera doncs el Departament d’Ensenyament a construir, que és el que li pertoca?

D’entre les solucions meravelloses que troben les autoritats educatives per donar sortida a la seva manca de previsió, una és augmentar el nombre de nens i nenes per aula. Tal com raja i tal com sona! Omplint aules amb 26 o 27 alumnes, els mestres i l’alumnat de les escoles paguem la incompetència de l’Administració. És una solució fàcil i demagògica (compte amb les promeses que sentirem els propers mesos) demanar que el professorat s’organitzi millor o que tots ens sacrifiquem una mica per donar cabuda a aquells i aquelles que han volgut exercir el seu dret a tenir una escolarització pública, després d’anys i anys tancant unitats i centres públics a la nostra ciutat.

Una altra mala solució per la qual ha optat el Departament en altres indrets de Catalunya és fer néixer escoles noves com a “berrugues” ( ho diu així) en espais de centres ja existents. Si un centre havia aconseguit muntar una aula de música, o un laboratori d’anglès o una aula d’usos múltiples per desdoblar grups, l’haurà de desmuntar per encabir-hi un P3, i el curs vinent un P4 i així successivament... i visca la qualitat de l’ensenyament.

Aquesta era però una possibilitat inviable al nostre districte, per manca d’espais als centres, per la qual cosa s’han instal·lat uns barracots per escolaritzar els més de 70 nens i nenes de 3 i 4 anys que demanaven i no tenien plaça escolar pública. Aquesta “solució” albira si més no la futura construcció d’un nou centre públic al districte, ja que com diu sempre un company, que és molt pragmàtic per aquestes coses, més val barracots amb nens i nenes a la pública, que una munió de centres privats sense condicions i a la recerca de fer negoci amb l’alumnat no escolaritzat.

Roser Olmo
mestra d’educació infantil al CEIP Tabor