ESTUDIS SOBRE L'ENSENYAMENT A CATALUNYA

“La despesa per alumne a Catalunya és inferior a la mitjana d’Espanya en un 6% a Primària i un 7,5 % a Secundària, mentre que era del 20/30% respecte de la mitjana europea.”

Recollim de la premsa (El País, suplement Cataluña, del 4·8·2003. Mar Padilla.) la referència a un estudi denominat “El finançament de l’Educació a Catalunya”, elaborat pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Jorge Calero i per Xavier Bonal, professor de sociologia de la UAB, presentat a unes jornades sobre l’estat del benestar a Catalunya.

Segons aquest estudi, els recursos destinats al sector privat de l’ensenyament català van pujar força per sobre dels destinats al sector públic, i es van situar un 10% per sobre de la mitjana estatal.

El Departament d’Ensenyament ho justifica dient que l´únic que fan és satisfer la demanda educativa que realitzen les famílies. L’estudi, però, diu que la normativa no admet aquesta interpretació sinó que obliga els poders públics a fer una programació i una planificació en funció de necessitats, que no preferències, d’escolarització i en funció de la situació dels col·lectius desfavorits socialment.

Segons la cronista, l’informe és contundent en demostrar el tracte de favor cap a l’escola concertada, mentre que la seva suposada gratuïtat costa, de mitjana, 341 euros anuals a les butxaques dels catalans que l’usen, mentre que al conjunt de l’estat aquest mateix cost és de 167 euros, una mica menys de la meitat.

L’informe exposa, a més, que la política de primar l’ensenyament privat s’acompanya d’una creixent desatenció a l’ensenyament públic. També que la política del Depar-tament d’Ensenyament ha afavorit la concentració d’alumnat en condicions socials desfavorables als centres públics, sobretot a alguns centres “especialitzats” a respondre a problemes d’integració social i que corren el risc de transformar-se en reductes de marginalitat. Es recorda, a més, que el 85% dels alumnes de procedència immigrant estan escolaritzats a centres públics.

Es conclou que la política educativa del Govern ha facilitat la “consolidació de dues xarxes d’escolarització en condicions clarament desiguals”.

En aquestes jornades sobre l’estat del benestar a Catalunya, es presentà també un informe elaborat per Francesc Pedró, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, on es demostra que la despesa per alumne a Catalunya és inferior a la mitjana d’Espanya en un 6% a Primària i un 7,5 % a Secundària, mentre que era del 20/30% respecte de la mitjana europea.

Sembla, però, que tant el nivell de professorat com la ratio professor-alumne s’equipara als nivells mitjans espanyol i europeu. En canvi, el total d’hores de classe seria a l’any de 559 per l’alumne català i 678 per l’europeu. Indica, també, una dada a valorar en profunditat: a l’escola pública el fracàs escolar (1998-1999) arriba fins al 38%, mentre que a la concertada es queda en el 22%. Amb totes aquestes dades Pedró conclou que a Catalunya no s’acompleix la necessària igualtat d’oportunitats en matèria educativa.

Igualment subratlla que el grau de riquesa i desenvolupament català contrasta amb el reduït esforç realitzat en matèria d’inversió pública en ensenyament.

Tot i que l’estudi, amb dades fins a l’any 2000, diu que nous acords del Govern de la Generalitat amb el Central poden millorar aquesta situació a partir del 2001, és evident que cal reclamar als poders públics del país un esforç i una dedicació intensos en favor dels conceptes d’equitat i justícia, bases de la tan soferta Constitució de 1978, és a dir, lleis d’obligat compliment.

L’Eixample Escolar