DES DE L'IES ERNEST LLUCH, ENS HI AFEGIM!

Per ser mares i pares de “secundària” cal haver-ho estat, gairebé indefectiblement, de “primària”. Això fa que, malgrat que l’AMPA de l’IES Ernest Lluch no participava en L’Eixample Escolar, molts de nosaltres coneixíem la revista perquè l’havíem rebut quan els nostres fills estaven a les escoles d’educació infantil i primària i, també, perquè és una revista que poc a poc s’ha anat instaurant en els ambients educatius de la ciutat. Tanmateix, hem de confessar que fins que no ens van venir a temptar no ens havíem plantejat implicar-nos en les tasques d’elaboració d’aquesta publicació. Com podeu veure, els instigadors van tenir èxit –que si el Balmes ja s’hi ha apuntat i obre el pas a la participació de les AMPA dels instituts, que si és una forma de participar en projectes de connexió entre els centres escolars del districte, que si el cost és assumible...– i en aquest número comencem la nostra participació, després de valorar positivament la revista com un espai de participació i comunicació entre pares i com un element que ajuda a tramar el teixit de relacions entre els centres d’ensenyament de l’Eixample amb l’objectiu d’aconseguir el millor ensenyament públic de qualitat que el nostre entorn permeti.

L’IES Ernest Lluch fins fa poc es deia IES Parc de l’Escorxador. Aquesta denominació feia referència a la història recent de l’entorn on està ubicat. La transformació de l’espai urbà en el sector més a l’esquerra de l’Eixample es va veure molt influïda per les reivindicacions dels veïns del barri a finals dels últims anys seixanta i durant els vuitanta, de manera que es va aconseguir la creació d’un espai verd important –el Parc Joan Miró– on estava ubicat l’antic escorxador de Barcelona i la construcció de l’escola pública Joan Miró i de l’Institut. Ambdós equipaments, situats en l’espai on hi havia unes cotxeres de tramvies propietat de l’Ajuntament de Barcelona, conformen un conjunt arquitectònic, dissenyat per Josep M Coderch i Anna Bofill, compost per dues edificacions aïllades, simètriques i separades per un pati on posteriorment es va instal·lar el Poliesportiu municipal Joan Miró. L’Institut obrí les portes el 1989 amb el nom d’IES Parc de l’Escorxador. Més recentment, el 2002, l’Institut va canviar de denominació a proposta del claustre i amb l’acord del Consell escolar, amb la voluntat que el nom del centre tingués més a veure amb l’educació i la cultura. El centre va passar a dir-se IES Ernest Lluch, en memòria d’una de les persones del nostre país amb major rellevància pública i amb una demostrada actuació a favor de la democràcia, la tolerància, el diàleg, la solidaritat, l’educació i el progrés.

A l’IES Ernest Lluch treballen més de 60 professionals per atendre les necessitats educatives d’uns 650 alumnes. Actualment hi ha 4 línies d’ESO i 3 línies de Batxillerat, en les modalitats de Ciències de la naturalesa i de la salut, Humanitats i ciències socials i Tecnologia. En l’etapa de l’ESO es formen grups flexibles d’atenció individualitzada i hi ha crèdits variables de llengua francesa, informàtica, disseny, natació, reforç i aprofundiment en les matèries instrumentals, artístiques i de llengua estrangera, entre d’altres. El centre disposa d’aules d’informàtica; laboratoris de ciències, de física, de química i de biologia i geologia; aules de tecnologia; aula de dibuix; aula d’idiomes; aula de música; biblioteca; gimnàs i menjador.

Els centres d’educació primària adscrits a l’IES Ernest Lluch són els CEIP Auró, Diputació, Joan Miró, Els Llorers i Mallorca, els quals són prou coneguts pels lectors de l’Eixample Escolar, on participen les AMPA respectives de tots ells.

En ser un Institut de creació relativament recent, l’AMPA hi ha estat present gairebé des dels seus orígens. Com a AMPA organitzem activitats de suport com la distribució de llibres de text; ajudem al funcionament del centre amb aportacions per a l’adquisició de material per als diferents seminaris o per al desenvolupament d’activitats en el marc de les festes culturals que s’organitzen al centre; mantenim reunions periòdiques amb la direcció del centre i la coordinació pedagògica per tractar aspectes relacionats amb l’ensenyament dels nostres fills i el funcionament del centre; col·laborem en el finançament de les sortides dels fills dels pares associats; ens encarreguem de muntar activitats extraescolars per a les tardes dels dimecres i organitzem conferències sobre temes d’interès per als pares, els professors i els alumnes. També participem en activitats de caire cívic en el context de barri, com el Camí amic i diverses mostres culturals.

Tal com dèiem més amunt, l’IES Ernest Lluch és un institut jove, cosa que fa que encara no tingui la tradició consolidada d’altres instituts de la ciutat o que, malgrat les modernes instal·lacions, no tingui els equipaments, els materials, els fons documentals o el bagatge cultural que altres centres han pogut acumular amb el pas del temps, tot aprofitant les diferents oportunitats en l’assignació de recursos públics i també la iniciativa i les aportacions que han fet els membres de la comunitat acadèmica, sovint suplint les mancances a les quals no donava resposta l’Administració.

Tot i la seva relativa joventut, l’IES Ernest Lluch s’ha guanyat un cert prestigi que es deixa veure en el bon nivell de resultats acadèmics i també en el reconeixement per la participació en projectes i concursos (Comenius, Prometeo, beques per a estades lingüístiques a Anglaterra, “La Vanguardia a l’escola”, “El País de los estudiantes”, programes musicals, representacions teatrals, etc.). De tota manera, encara queden molts aspectes per guanyar en qualitat, en la incessant necessitat d’adaptació als reptes de les transformacions de la nostra societat i de la millora contínua. Des de l’AMPA, pretenem contribuir a resoldre els problemes que identifiquem i que tenim la responsabilitat de plantejar, estimulant la participació dels pares, demanant als professionals que treballen a l’Institut que cada cop més es configurin com un equip de treball amb una línia pedagògica compartida i de progrés i, evidentment, pressionant per aconseguir els recursos i el suport necessaris per garantir un ensenyament públic de qualitat.

Pep Fusté