|
 Editorial
Des
de l’IES Ernest Lluch,
ens hi afegim!
Una
mica més de claror en això de la Llei de Qualitat
Com està
el pati? Una mirada a les biblioteques escolars
El
fons bibliogràfic del Balmes,
cedit a la UPF
El
portal educatiu www.edu365.com, una eina de comunicació i participació
Món
digital, educació i interacció
Escriure
sense normes
El
pati de l’escola... també educa
Neighbours
|
|
COM
ESTÀ EL PATI? UNA MIRADA A LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS
|
La
biblioteca és una capsa... plena de sensacions i sentiments...
que només espera que algú sigui capaç,
o millor encara, s’atreveixi a obrir-la.
Anònim
|
La
biblioteca escolar és un espai fonamental de comunicació
i d’intercanvi on la lectura, l’experimentació i
la recerca tenen el seu lloc de trobada. Una biblioteca que formi
part del projecte educatiu del centre és un recurs pedagògic
de primera magnitud, i esdevé així una eina educativa
fonamental en el desenvolupament dels nostres fills i filles.
Així, la biblioteca pot cobrir diverses funcions, com a: centre
d’informació, centre de lectura i centre de dinamització
cultural.
Fins aquí, la teoria. La realitat ens diu que aquestes funcions,
però, no estan gaire potenciades actualment a les escoles;
bàsicament per la manca de personal (especialitzat o no) que
pugui garantir una dedicació suficient com la que requereix
la biblioteca.
Per saber “com està el pati”, hem passat una enquesta
a les escoles públiques del districte de l’Eixample. Aquesta
és la radiografia dels “patis” de l’Eixample.
Un
espai propi… on s’hi acaba fent de tot
Totes
les escoles disposen d’un espai específic per a la biblioteca.
Hi ha un cas particular, el de l’escola Carlit, que té
un espai reservat per a biblioteca d’educació infantil,
però ha desmuntat la biblioteca de primària i l’ha
traslladat a les aules.
L’altra cara de la moneda, però, és que en la majoria
dels casos la biblioteca s’ha acabat convertint en una sala polivalent.
La biblioteca és per a moltes escoles la solució a les
mancances d’espai per desenvolupar certes activitats; i, per
tant, s’ha convertit en una mena de comodí on, més
que activitats de lectura o consulta, s’hi fan tallers de menjador,
ludoteca/horari flexible, classes de religió i, fins i tot,
en un cas, s’habilita com a menjador de mestres.
«Les
biblioteques aniran deixant de ser espais irrellevants i perifèrics
de les escoles, per esdevenir els centres neuràlgics
de la cerca d’informació que porti cap a l’aprenentatge
i cap al coneixement».
Jordi Quintana
Universitat de Barcelona
|
Obert
a tothom?
La
majoria de les biblioteques escolars funcionen en horari lectiu. El
cas de l’escola Els Llorers es reflecteix en un apartat especial,
ja que s’allunya del model general d’ús escolar de
les biblioteques. Aquesta és, de fet, la qüestió:
la dualitat ús escolar versus ús extraescolar. En algunes
escoles s’han fet intents per obrir la biblioteca als pares i
mares, per tal que puguin utilitzar els seus fons, per ajudar els
seus fills amb els deures o, senzillament, per apropar-se plegats
al món de la lectura. Aquest és un dels reptes que es
plantegen algunes AMPA, però que actualment tan sols una escola
ha assolit.
|
Dinamització
cultural a les biblioteques
|
L’escola
Miró du a terme activitats de dinamització,
amb el suport del centre de recursos pedagògics de
la zona, que organitza exposicions itinerants i visites
d’autors a les escoles. També a la biblioteca
de l’escola Auró s’hi ha fet exposicions,
xerrades amb autors i contacontes.
A l’escola Tabor, la comissió de biblioteca
de l’AMPA ha organitzat per primera vegada la Setmana
de Sant Jordi, amb sessions de contes adreçades a
les diferents franges d’edat dels alumnes, a més
d’una sessió per a adults. Per la seva part,
l’equip de mestres va crear un personatge, en Xavi
Pòter, per apropar l’alumnat a la lectura.
|
Les
biblioteques per dins
Pel
que fa als equipaments i recursos disponibles, hem mirat “com
està el pati” valorant tres aspectes: l’adequació
del mobiliari; els fons existents i l’ús de les noves
tecnologies de la informació.
Quant a l’adaptació del mobiliari a les diferents edats
de l’alumnat, l’escola Auró disposa de mobiliari
totalment adaptat, i l’escola Tabor té, a més,
una zona habilitada per als nens i nenes d’Educació Infantil,
amb un revestiment especial al terra i elements de mobiliari adaptats.
La resta d’escoles no disposa d’espais adaptats als més
menuts, tret de l’escola Carlit, que té una biblioteca
infantil. Val a dir que en aquesta edat (3-6 anys) és on més
cal potenciar el gust per la lectura i afavorir-ne l’hàbit;
per tant, sembla fàcil suposar que qualsevol facilitat per
fer agradable l’activitat ha de tenir bons resultats de cara
al futur.
En referència als fons documentals i literaris que hi ha a
les biblioteques escolars, sembla ser que el que hi ha sobretot és
una gran necessitat de renovar els fons editorials, que en força
casos són molt antics i poden haver quedat obsolets, sobretot
els llibres de coneixements (pensem, per exemple, en els atles universals).
També solen haver dèficits quan mirem si totes les àrees
temàtiques queden cobertes.
|
L’experiència
dels Llorers
|
La biblioteca
escolar dels Llorers és, de fet, una biblioteca extraescolar,
ja que funciona exclusivament de dos quarts de cinc a sis
de la tarda. Està gestionada per l’AMPA, i les
persones responsables d’atendre els alumnes que hi van
a llegir o a fer els deures són una bibliotecària
(mare de l’escola) i dues monitores.
Actualment la biblioteca es troba en un procés de transformació,
i s’està informatitzant i renovant el fons documental.
A més, des de l’escola se n’ha començat
a potenciar l’ús en horari escolar.
|
Una altra de les mancances relacionades amb els equipaments té
a veure amb l’ús de les noves tecnologies. En general,
les noves tecnologies encara no han arribat a les biblioteques. Algunes
escoles sí que tenen materials de consulta en format CD-Rom,
però com que a la biblioteca no disposen d’equips informàtics
(ordinadors, connexions a Internet, etc.), aquests materials es troben
a l’aula d’Informàtica.
Aquest és potser un altre dels dèficits que arrosseguen
les biblioteques: que encara viuen al marge de les eines que facilita
la societat de la informació/del coneixement. I no podem oblidar
que aquestes eines seran d’ús absolutament indispensable
perquè en un futur no gens llunyà, els nostre fills
i filles s’obrin camí professionalment. Actualment ningú
no aspira a saber-ho tot; la competència professional i en
qualsevol àmbit del coneixement ve determinada per la capacitat
de cercar amb èxit la informació, allà on es
trobi. Vist això, potser no és tan evident que l’equipament
i el material en suport informàtic hagin de quedar reclosos
a l’aula d’informàtica, sinó que s’haurien
de convertir en els millors aliats dels alumnes en la seva tasca de
recerca i adquisició de coneixements.
Una altra conseqüència de tot això és que
no hi ha cap escola que tingui la biblioteca com a centre de recursos
documentals, des d’on es pugui adreçar els usuaris a les
diferents fonts de documentació. Pot semblar molt sofisticat,
però és la manera de garantir la universalitat de la
informació i d’optimitzar els recursos (sovint molt limitats)
amb què compten els centres.
| El
treball des de l’escola |
Des
de l’inici d’aquest curs, totes les escoles públiques
de l’Eixample estem realitzant un seminari de coordinació
amb l’objectiu de dinamitzar i actualitzar les nostres
biblioteques.
Amb la incorporació, a les escoles, de les noves
tecnologies i els canvis accelerats que hi ha a la societat,
les biblioteques de les escoles -la majoria ja amb dèficits-
necessiten un esforç extraordinari per adaptar-se
a aquests nous temps.
El seminari ens és molt útil ja que, a més
de compartir les nostres experiències, ens permet
disposar d’assessoraments puntuals –informatització
del fons, incorporació dels multimèdia, activitats
per promoure la lectura ...– per part d’experts,
que ens aporten nous elements per millorar l’ús
de les biblioteques i, a la vegada, aprofitar al màxim
els recursos de què disposem.
També hem iniciat conjuntament, des del seminari,
la recomanació de llibres de lectura a les famílies
i als alumnes, coincidint amb el període de vacances
i Sant Jordi.
Bé, resta molta feina per fer i per això durant
el proper curs volem continuar treballant i compartint les
nostres inquietuds.
Seminari de coordinació de biblioteques
de
les escoles públiques de l’Eixample
|
Com
s’organitzen les biblioteques?
A
l’hora de tirar endavant la biblioteca escolar, cada centre opta
per un model d’organització. M’atreviria a dir que
no n’hi gaires, de models preestablerts, sinó que són
les circumstàncies les que fan que s’acabi funcionant
d’una manera o d’una altra. En tots els casos, però,
hi ha un denominador comú: l’aposta personal de membres
de la comunitat escolar –pares, mares i mestres- que aporten
els seus coneixements, professionalitat i, sobretot, energia –que
vol dir hores de dedicació- i il·lusió, per tal
de fer funcionar un projecte que altrament no tiraria endavant.
Montse Gasol
Redacció Eixample Escolar
|
