POSA'T LA GORRA: L'ABSENTISME ESCOLAR DE LLARGA DURADA

Em trobava fent els preparatius de les colònies al pati de l’escola, quan se’m va acostar la mare del Robert portant al nen de la mà i em va dir: “el Robert no podrà anar de colònies, perquè ens han trucat de l’hospital per dir-nos que hi anem de seguida, que les anàlisis han sortit positives i pot ser que el nen tingui leucèmia”. A la tornada de les colònies vaig saber que el Robert ja havia iniciat el tractament per combatre el càncer.

Davant d’un cas com aquest, un no sap què fer, ni què dir, ni com reaccionar, ja que, afortunadament, aquests fets no apareixen habitualment i no et permeten arribar a tenir experiència davant situacions com aquesta. Però sí que et permeten conèixer un món fins ara desconegut.

En aquest món que els toca viure a algunes persones, i en concret a alguns nens, hi ha una part que queda truncada automàticament: la seva escolaritat.

El tractament contra el càncer obliga els nens afectats a que hagin de passar llargs períodes hospitalitzats, que estiguin molts dies a casa sense sortir, que hagin de fer moltes visites a l’hospital, etc.

Tot això provoca un absentisme escolar important, que en cas de ser molt prolongat, pot produir la pèrdua progressiva del nivell d’aprenentatge escolar adquirit fins el moment de contraure la malaltia.

Aquesta experiència, que he viscut amb certa proximitat, m’ha servit per descobrir si una escola està preparada per tractar un tema com aquest, si els pares són conscients que no s’ha d’aturar l’educació del nen i si l’Administració contempla una normativa que preveu aquests casos, i altres de llarga malaltia, que permeti adoptar les mesures necessàries per un desenvolupament, mínimament òptim, que no endarrereix els coneixements dels alumnes afectats.

Actualment en la majoria dels hospitals existeix el mestre hospitalari i el Departament d’Ensenyament dóna una subvenció econòmica a les famílies, que permet contractar un professor a domicili, per una hora al dia aproximadament. Dels pagaments, però, se n’han de fer càrrec els pares; mesos després arriba la subvenció.

Pot ser que amb això en tinguin suficient els infants malalts per no perdre el ritme d’ensenyament bàsic que els permeti, una vegada superada la malaltia, continuar els seus estudis amb normalitat.

Però no oblidem que la norma no és d’obligat compliment sinó de lliure disposició, la qual està sotmesa a la voluntat o disposició econòmica dels pares per poder facilitar als seus fills l’opció de rebre ensenyament domiciliari.

I jo em pregunto, si les normatives no són d’obligat compliment, quina concordança tenen amb la llei, que diu que l’escolarització dels nens és obligatòria dels sis als setze anys?.

I em torno a preguntar, per què el Departament no facilita un professor a domicili, sense haver de demanar una subvenció i ser contractats pels pares, que han d’avançar els diners? (Aquesta normativa d’Ensenyament em fa pensar malament, ja que no tots els pares disposen d’un nivell econòmic que els permeti fer front a aquestes despeses. Quantes subvencions s’estalvien?). I per què quan un nen contrau alguna malaltia de llarga durada o té un accident, deixa de formar part de l’escola i la seva educació està sotmesa a la voluntat o possibilitats d’altres? Per què no forma part d’una de les funcions de l’escola, i sota la tutela dels equips directius del centre, que són els qui haurien de coordinar juntament amb professors, tutors i pares, la programació necessària per a l’educació d’aquests nens?.

La poca substància de la normativa ens deixa en mans dels pares que no tenen disponibilitat econòmica i en mans d’alguns professionals de l’ensenyament que tenen la voluntat i la sensibilitat necessària per dedicar a aquests nens un temps extra del seu temps. Que “haberlos haylos”.

El títol i el dibuix d’aquest article són de la campanya que cada any organitza l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) a la qual us podeu adreçar sempre que ho necessiteu. Però seria preferible, i així ho desitjo, que només us hi adrecéssiu per curiositat o per ganes de col·laborar i participar amb ells.

AFANOC
c/ Pere Serafí, 41 baixos
08012 Barcelona
Tel: 93 237 79 79
Fax: 93 237 66 99
WEB: ww.afanoc.org
E-mail: afanoc@ctv.es

Rafael Cantero
Pare de l’escola Els Llorers