MÉS ENLLÀ DELS QUI TENEN LA PAELLA PEL MÀNEC

Potser sóc massa malèvola però... quants professors de l'ensenyament públic porten als seus fills a la privada (concertada, vampiritzadora)? Per què? Tan clar tenen que l'ensenyament públic no té qualitat? Tan cansats estan d'intentar millorar-lo? Ho han intentat? Quan reclamen millores, ho fan com a treballadors i l'únic que volen és mantenir un lloc de treball? O bé com a professionals i el que volen són realment millores dignes de l'ensenyament? Per què interessa passar oposicions i obtenir un lloc de treball a una entitat que creuen que no funciona? Treballen a la pública perquè ja està bé o perquè se senten compromesos?

I els pares que porten els seus fills a l'escola pública... Ho fan perquè és la que queda més propera a casa? Perquè tant se val? Perquè és l'única que hi ha al seu abast (econòmicament parlant)?... Per què, acabat el parvulari (que no és concertat) hi ha una fugida massiva d'alumnes de la pública? Per què al llarg dels anys de primària hi ha un degoteig de pública a privada? Perquè es cansen d'intentar millorar-la? Ho han intentat? És més fàcil pagar perquè et solucionin la vida que viure-la, decidir-la, lluitar-la amb totes les conseqüències?

Personalment no tinc opció, ni que volgués podria anar a la privada (encara que diuen que voler és poder), però tampoc ho vull. I no ho vull, perquè crec que l'escola pública és un bé comú, una victòria de la Societat que ha trigat 20 segles a aconseguir l'ensenyament per a tothom; perquè no crec que la privatització sigui la solució; perquè penso que el capitalisme està equivocat; perquè penso que sempre hi ha esperança si hi ha compromís i voluntat; perquè penso que els reptes del segle XXI són la integració, el desenvolupament sostenible i la solidaritat... Perquè, potser perquè sóc terriblement tossuda, crec que es pot aconseguir una escola pública de qualitat, malgrat totes les traves que ens imposi el govern. Tota acció té una reacció i ells encara no saben el que els espera, mentrestant... el món va donant voltes.

ESPERO QUE SABREU PERDONAR-ME AQUEST ASSAIG DE PLAGI...

Oh, que cansat estic de la meva
vella, mutilada, maltractada escola
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
a la privada,
on diuen que s'hi ensenya
molt millor i amb tots els mitjans
i hom pot ser feliç!
Aleshores, a les reunions de l'AMPA, els altres dirien
desaprovant: “com l'ocell que deixa el niu,
així els pares que abandonen el seu dret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquests ingenus companys.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la fi.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
trista, minvant, dissortada escola.

Laia Balasch
Mare de l’escola Ramon Llull