Fracàs Escolar i
Plans de Garantia social (II)

Al darrer número de la revista apareixia un article on s’exposava una possible sortida a l’anomenat fracàs escolar dels alumnes de secundària a través dels Plans de Garantia Social (PGS) acomplint no només la llei sinó un deure social indefugible. Ara, el seu autor ens descriu de què es componen aquest plans i demostra els èxits obtinguts.

En acabar l’etapa d’escolarització obligatòria s’obre, per a molts estudiants, l’esperada porta d’entrada al món del treball. Però són molts els joves que ni tan sols es plantegen realitzar cursos professionals ocupacionals de nivell 1 i és clar, davant les exigències de requeriments mínims del sector productiu, tenen grans dificultats per a trobar feina si no és amb “contractes escombraria” i cap qualificació. En aquests fets es denota la deficient política d’orientació escolar i professional dels tutors de 4t. d’ESO així com les deficients polítiques informatives institucionals tant de l’Administració d’Ensenyament, com de la Laboral o Municipal.

I és una llàstima, perquè el grau d’inserció dels alumnes que comencen els cursos dels Plans de Garantia Social en conjunt (Pla de Transició al Treball i Casa d’oficis, Treballem per a la Formació) és de prop del 70%. I encara més, el 15% dels alumnes del Pla de Transició al Treball reprenen la seva preparació acadèmica i superen les proves d’accés per a cursar els cicles de grau mig de formació professional.

Amb resultats tan esperançadors i amb la quantitat de potencials usuaris, sembla que caldria donar un fort impuls a aquests programes per fer-los arribar al màxim d’alumnes o exalumnes que es troben en situacions d’aquesta mena. Amb tot, s’ha de dir que a Catalunya i per al curs 2000-2001 varen participar-hi un total de 1.122 joves enquadrats en 78 cursos desenvolupats en 36 PTT existents.

Aquests cursos estan pensats per facilitar la inserció laboral de persones en atur i que busquen feina i per promoure la competitivitat de les empreses mitjançant l’increment de les capacitats i habilitats professionals dels seus treballadors.

Val a dir que en aquests moments els cursos representen una partida important dels ingressos dels centres d’educació secundària, els quals reverteixen, també, en equipaments i instal·lacions per a la resta d’alumnes d’ensenyaments reglats.

A l’Escola del Treball es fan dues modalitats de programes de formació professional ocupacional, el PTT i el TxF. Vegem-ne les seves principals característiques:

Programa de Transició al Treball (PTT)

Són accions organitzades pel Departament d’Ensenyament, de Treball i l’Ajuntament de Barcelona (o el Consell Comarcal en el seu cas) i compta amb la col·laboració d’empreses on es realitza la formació en professions concretes.
Es dirigeixen a joves menors de 25 anys, sense necessitat de determinats estudis previs i orientats a joves que no han superat l’ESO.
A l’Escola del Treball s’imparteixen quatre cursos:

Tècnic auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic.
Tècnic auxiliar de metall-soldadura.
Tècnic auxiliar de fusteria en alumini.
Tècnic auxiliar d’instal·lacions electròniques i manteniment d’equips informàtics.

A d’altres centres s’imparteixen cursos com:

Tècnic auxiliar en magatzem i comerç.
Tècnic auxiliar en aigua i gas.
Tècnic auxiliar en reparació i manteniment de vehicles.
Tècnic auxiliar en fusteria.

Cada grup té 15 alumnes i cada curs consta de 875 hores repartides en 275 hores de formació bàsica, orientació i tutoria ; 400 hores de formació professional i 200 hores de pràctiques a empresa amb seguiment d’un tutor.

Programa de Casa d’Oficis.
Treballem per a la Formació (TxF)

Aquest és un programa promogut pel Departament de Treball amb el suport del Fons Social Europeu. L’organitza el Departament d’Ensenyament i es desenvolupa als IES, no necessàriament de Formació Professional.

Es dirigeix a joves d’entre 16 i 24 anys.

L’objectiu és preparar els participants en especialitats i oficis tradicionals amb altes perspectives d’inserció laboral al nivell d’Aprenent de: Fusteria, Fusteria d’Alumini, Jardineria, Manteniment, Paleta, Pintura i Serralleria.

El programa consta de dues parts:

Formació bàsica professionalitzada: de caràcter teòrico-pràctica i generalista realitzada a les instal·lacions i tallers dels instituts. Té una durada de sis mesos, amb un total de 960 hores repartides en quaranta hores setmanals.

Contractació laboral: amb la finalitat d’assolir experiència pràctica i millorar les possibilitats d’inserció laboral són contractats durant sis mesos pel Departament d’Ensenyament en règim de contractació laboral per a la formació, cosa que comporta dedicar un quart de la jornada laboral setmanal (10 hores) a completar la seva formació. Els joves passen a ser treballadors i realitzen diferents accions de manteniment i millora dels instituts on són ubicats o bé a d’altres centres inclosos en la proposta d’intervencions, realitzant sempre treballs propis de la seva especialitat.

Els alumnes de TxF tenen la possibilitat d’obtenir beques, tot procurant que no sigui això un element exclusiu de motivació per a participar al programa.

M’agradaria, a través dels dos articles publicats en aquesta revista, haver contribuït a donar a conèixer algunes sortides a una problemàtica molt actual que pateixen moltes famílies de casa nostra i, també, a fer conscient a la societat catalana del valor que representa la formació professional, no només per la incidència que té en la realització personal i integral de l’individu, sinó també per la incidència familiar dels individus actius laboralment, per la llibertat que confereix el disposar de rendes pròpies i per la seva contribució, a través de la producció i el consum, a la progressió social i econòmica del país.

Carmelo Gómez