Què és l’Agenda 21?

L’Agenda 21 és essencialment un compromís. Fa deu anys, a Rio de Janeiro, més de 150 governs i molts representants de la societat civil –Organitzacions No Governamentals, empresaris…- van arribar a la conclusió que, més enllà de les promeses i les bones intencions, ens calia establir un gran pacte. L’essència d’aquest compromís és la convicció que no podem seguir vivint tal com ho fem, és a dir, sense tenir en compte com estem deixant aquest món a qui ens segueixi. Per entendre’ns, es tracta de fer nostre el lema dels Parcs Naturals de Costa Rica que diu: “Esta tierra pertenece a todos los costarricenses, algunos ya han muerto, otros todavía vivimos;... pero la mayoría aún no ha nacido”.

En definitiva, aquest compromís té una doble dimensió. D’una banda, es tracta d’assolir un model de desenvolupament que sigui ampliable a totes les persones que avui “ocupem” les ciutats i els pobles d’aquest nostre petit planeta. És clar que, si volem que una gran part de la humanitat visqui bé, no podem exportar les maneres de fer del món ric, perquè els recursos són limitats o es renoven més lentament del que nosaltres els consumim. Per tant, hem de pensar com modifiquem les pautes de consum i de producció als països rics i, alhora, com enfoquem el creixement dels països menys desenvolupats perquè millorin les seves condicions de vida sense “copiar” un model que no es pot mantenir. D’altra banda, tot això ho hem de fer pensant que el nostre benestar, el de tots i cadascú de nosaltres, no posi en perill el benestar dels nostre fills i néts.

Aquest compromís es basa en set grans punts: per un Món Pròsper, un Món Just, un Món Habitable, un Món Fèrtil, un Món Compartit, un Món Net i un Món de les persones. En definitiva, es tracta d’incloure el Medi Ambient com a nou pilar bàsic de l’evolució de les persones, al costat i en peu d’igualtat amb el desenvolupament social i econòmic. Però no només això. Es tracta d’avançar cap a una societat més equitativa, cap a un model de desenvolupament col·lectiu i personal diferent.

Fins aquí les bones paraules i els grans conceptes. L’Agenda 21, però, va més enllà. És l’eina per materialitzar aquest compromís. Per donar-li continguts, objectius, fites, dates i pressupostos, per avançar cap aquest canvi de rumb, encara incert i sense dogmes ni veritats absolutes, per iniciar un nou model social, econòmic i ambiental. Cal construir, per tant, una Agenda 21 que digui què farem, com ho farem i qui ho ha de fer.

Els principis de Rio reconeixen un altre fet que potser ara ens sembla evident, però que llavors no estava tan clar. El canvi de rumb que es proposa, tot i no ser rupturista ni revolucionari, és impossible sense la participació de tothom, de cada individu, organització i govern. També reconeix que les comunitats locals són el millor àmbit on definir les Agendes 21. Es tracta per tant d’asseure’ns, reflexionar, decidir i, sobretot, posar “mans a l’obra”, per respondre de manera personal i col·lectiva a aquest compromís. Hem de passar a l’acció, cadascú des de les seves possibilitats i responsabilitats. Com deia el Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos!”.

Si us preocupa, per exemple, que vuit individus acumulin més riquesa que 50 països; o les vaques boges; o la salmonel·la i la disenteria d’aquest estiu; que els conflictes es resolguin per la via violenta; o si us preocupa que la vostra participació democràtica es limiti a un vot cada quatre anys; o potser que els vostres fills no tinguin espais per al joc i que la ciutat sigui per al cotxe; o que morin treballadors a les bastides; o que perdem espais naturals; si us costa conciliar la vostra vida laboral i familiar… És l’hora de participar a l’Agenda 21. Què podem fer? En som responsables tots: els pares i mares, que hem de preocupar-nos per com deixem les coses als fills que hem decidit tenir; l’escola, que té la clau de l’educació per a un nou món; els empresaris i els treballadors, que tenen les eines per a canviar processos i mètodes de producció; les entitats, que en els seus àmbits poden crear opinió i, per suposat, els polítics, que ens han de donar les eines per fer-nos escoltar i executar “la part que els toca”.

A Barcelona, ja tenim Agenda 21 local. El procés ha estat llarg i ple d’alts i baixos, la participació ciutadana ha tingut lloc durant els darrers sis mesos, per estar a punt per arribar amb els deures fets a Johannesburg. Tot i que ha estat un procés obert i amb voluntat d’ampliar la participació, encara no és suficient. Per sort, l’Agenda 21 no és un procés tancat, és revisable i avaluable. Encara hi podem dir la nostra. L’escola és també un àmbit interessant per a definir una Agenda 21, donant veu a la comunitat escolar, nens i nenes, pares i mares, mestres i administració per definir un compromís compartit.
Fa uns dies, a Johannesburg ha tingut lloc la Cimera per al Desenvolupament Sostenible. Si heu llegit els diaris, haureu vist que els resultats han estat escassos i poc compromesos. Però, pel que m’han explicat, les organitzacions socials i els pobles i ciutats, han renovat els seus compromisos de Rio i, amb el suport o sense dels governs del món ric, la cosa segueix endavant, i amb força. No estem en condicions de deixar passar massa més oportunitats.

Frederic Ximeno
pare d’alumne CEIP Auró