INFO-K LES NOTICIES DELS NENS

w

Encara no fa un any que Televisió de Catalunya va engegar l’informatiu infantil Info-K i ja s’ha convertit en un referent pels pares a l’hora d’explicar moltes coses als nens. L’Eixample Escolar ha demanat a Raquel Ballabriga –que és la màxima responsable del contingut periodístic de l’Info-K– que ens expliqui com el fan i per què.

La curiositat pel món que ens envolta és comuna a la immensa majoria de nens i nenes. Per tant, és lògic que els interessin les notícies. Això ho saben des de fa temps a d’altres països d’Europa, com la Gran Bretanya, on hi ha un informatiu infantil a la BBC que ja porta en antena gairebé 30 anys. En canvi, aquí fins a l’abril passat, aquest era un format inèdit. Quan els responsables de la programació infantil de Televisió de Catalunya van posar en marxa un canal propi van creure en la necessitat d’incloure-hi un informatiu. Totes les cadenes tenen el seu i crear-ne un d’específic per al K3 era una bona manera de prestigiar el canal. Així és com va néixer l’Info-K. Es va formar un equip mixt entre personal del departament de programes infantils i dels serveis informatius de TVC amb l’objectiu de trobar una manera atractiva de fer arribar les notícies a nens i nenes. I, ara que han passat ja uns mesos, estem convençuts (els índexs d’audiència i les opinions que ens arriben de pares i mares, mestres i experts en mitjans de comunicació i en infància ens ho reafirmen) d’haver aconseguit el que ens proposàvem.

Quan els preguntem als nostres petits espectadors què és el que els atrau de l’Info-K, les respostes sempre giren al voltant de dos arguments. Ens diuen que les notícies s’entenen millor que en el que ells ja anomenen “les notícies dels grans”, i que no es repeteixen. Això últim és conseqüència en part de la durada del programa –perquè en ser més curt, hem de seleccionar més– i també d’una particularitat dels reportatges. Durant aquests últims mesos n’hem fet molts, per exemple, sobre la guerra a l’Afganistan, però hem procurat que tots fossin diferents. Un dia ens hem centrat en com és el país, un altre en les víctimes de la guerra, també en una escola on van avançar els exàmens perquè temien que la situació es compliqués tant que no poguessin acabar el curs... i així successivament. No tenim la necessitat d’informar de tot el que passa. Al contrari, a l’edat del nostre públic es poden retenir alguns conceptes, però no gaires de cop. Per això, procurem que en cada notícia hi hagi una sola idea principal i que quedi clara. Un llenguatge entenedor, amb frases curtes i paraules col·loquials, és la clau perquè el missatge els arribi. A més, sempre ens preguntem quin coneixement previ tenen del context en què es produeixen els esdeveniments. Fa unes setmanes vam fer un reportatge sobre un atemptat d’ETA a Madrid i vam destinar la major part del temps a explicar què és un cotxe bomba –amb una gràfica inclosa– i què és ETA, dues coses que evidentment no ens haurien ocupat ni un segon en cap altre informatiu. A l’Info-K, en canvi, no donem mai res per sabut.

Raquel Ballabriga
Editora d’Info-K