LA NOVA SITUACIÓ DE LES ESCOLES BRESSOL DE L'IMEB

La creació de 8 noves escoles bressol per part de l’Ajuntament de Barcelona, ha obert una gran polèmica al voltant del model organitzatiu de les escoles bressol de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB). Des d’un primer moment, totes les forces polítiques es van posicionar en contra del manteniment de l’actual model de doble torn (dos educadors/es per aula que coincideixen, bàsicament, a l’hora del migdia), per considerar-lo econòmicament insostenible. Però, què calia fer? S’havia de plantejar un model únic per a tota la xarxa d’escoles bressol? Després de moltes negociacions, els sindicats CCOO i UGT arribaren a un preacord de model únic amb l’IMEB, segons el qual el personal docent passaria dels 11 educadors actuals a 7, i es contractaria personal auxiliar amb titulació LOGSE per cobrir les estones del migdia. Com a contrapartida, els educadors accedirien a la categoria de mestre –qüestió llargament reivindicada pel col·lectiu-, i l’IMEB es comprometia a ofertar les 34 places que actualment estan cobertes per interines.

Arribats en aquest punt, l’Ajuntament convocà els seus treballadors a un referèndum en el qual es demanava si el col·lectiu estava o no a favor del projecte de model únic. El SI significava que totes les escoles tindrien la mateixa organització. Si la proposta era rebutjada, les 39 escoles actuals quedarien com estan, i l’IMEB es reservava el dret d’organitzar les noves de la manera que creies més oportuna. A partir d’aquí es crearen dos corrents d’opinió.

Per als favorables a la proposta, el SI era negar la coexistència de dos models de gestió en una mateixa xarxa escolar, amb els greuges que això suposaria per a les famílies usuàries de l’un i de l’altre. Dir que si permetia que més famílies de Barcelona poguessin gaudir d’unes escoles bressol de qualitat, ja que, tot i els canvis, el preacord garantia una atenció adequada dels infants, augmentant fins i tot les estones en que hi ha dos educadors a les aules.

Els partidaris del NO, creien que els termes en què s’havia plantejat el referèndum no havien estat els adequats, i que calia negar la possibilitat d’ampliar la xarxa pública d’escoles bressol sense contemplar un augment de la dotació econòmica en la mateixa proporció. Segons el seu parer, el preacord al que s’havia arribat no garantia el manteniment de la qualitat de les escoles actuals, de manera que les necessitats educatives i emocionals dels infants no quedarien satisfetes de manera adequada. Un grup de famílies, discriminades en el procés de discussió en no permetre’s la participació dels pares, recolzaven aquesta opció.

El resultat del referèndum fou favorable al NO, amb la qual cosa, si bé les 39 escoles actuals de moment no veuran alterat el seu funcionament, l’IMEB s’ha vist lliure de tot compromís a l’hora de plantejar l’organització de les 8 escoles que s’obriran el proper curs, així com de les que es puguin anar creant en un futur.

A partir d’ara, tots plegats hauríem de lluitar per aconseguir que l’IMEB creï les noves escoles amb un model que garanteixi la qualitat que requereix l’etapa 0-3. Per a tots els que ho desitgeu, les escoles bressol estan fent una campanya de recollida de signatures que pretenen portar al Parlament de Catalunya una llei per a la creació de les 30 000 noves places d’escola bressol que el Govern de la Generalitat es va comprometre a crear.

Anna de Lanuza