editorial

L'IES Jaume Balmes obre el camí

L'IES Jaume Balmes a cavall de tres segles

Fracàs escolar i Plans de Garantia Social

Col.laboració entre l'Escola del Treball i L'Eixample Escolar

L'Escola Carlit participa en la remodelació del Passatge Tasso

L'acolliment dels nens d'incorporació tardana a l'Escola Tabor

Integració i diversitat a l'IES Jaume Balmes

Bustia: un mestre del CEIP Diputació ens parla de "cultura laica a l'educació"

Xerrades sobre l'Islam

Primer projecte de la nova Escola Mallorca

La nova situació de les escoles Bressol de l'IMEB

Transformador de FECSA a l'entrada principal del CEIP Joan Miró

Breus:
L'Eixample Escolar a la Diada de l'ensenyament públic


www.ampaauro.org presentació de la Web de l'Escola Auró


Les Escoles Diputació i Carlit participen en un campionat d'escac
s

Català a l'AMPA del CEIP Els Llorers

El Ximple Escolar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'IES JAUME BALMES A CAVALL DE TRES SEGLES

La història de l'Institut "Jaume Balmes" és, en bona part, la de la Barcelona moderna. Si la nostra ciutat va trencar la ronda de les muralles i es va eixamplar agafant com a eix el Passeig de Gràcia, també el nostre institut va néixer i es va fer gran amb aquesta ciutat, que cert novel·lista ha anomenat, encertadament, dels prodigis.


De fet, la història remota del centre comença a mitjans del segle XIX, amb les noves lleis educatives del que llavors s'anomenava "Instrucció pública". Són anys peregrins, en tots el sentits de la paraula: tant pel continu anar i venir d'edifici en edifici, com pels personatges que hi apareixen. Qui recorda, avui en dia, més enllà de saber que és el nom d'un altre Institut, la persona de Milà i Fontanals, catedràtic que va llegir la lliçó inaugural l'any 1845?


No va ser fins l'any 1942 que es va inaugurar oficialment la seu actual, amb la parafernàlia pròpia de l'època. Enrera quedaven els anys en l'edifici -ja desaparegut- de la Gran Via xamfrà amb Aribau, i encara més llunyans aquells en què els alumnes rebien classes al convent del Carme.


Ja abans de la guerra, però, el Liceu o Institut Balmes (nom que va rebre a partir de 1930) havia anat acumulant un patrimoni científic que encara avui és visible tant pel que fa a la biblioteca, com als laboratoris, o a la galeria de retrats dels Directors que es pot contemplar a la Sala de professors. L'herència i l’aprofundiment d'aquest patrimoni des d'aleshores fins avui mateix és el que converteix el nostre centre, a banda del més antic de la ciutat, en un lloc, no direm d'èlit (pel to segregador que té aquest mot) però sí de privilegi, en el sentit que molts dels que hi han passat - bé com alumnes, bé com a professors- senten l'orgull i la satisfacció d'haver-hi estat.


L'Institut, però, es recolza en la seva història per mirar cap el futur. Així, la biblioteca, és sens dubte, la més important de tots els centres públics de Catalunya, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat del seu fons antic. Dins d’aquest hi ha manuscrits anteriors al segle XV, tot passant per incunables, així com una gran quantitat d’exemplars dels segles XVI a XIX. Tots ells d’una gran vàlua en tots els sentits: intel·lectual, artístic, econòmic i fins i tot sentimental, donada la seva procedència. Aquest fons antic s’ha anat completant, des de la implantació de la LOGSE amb un fons modern adequat al nou alumnat i als nous estudis. Ara com ara ateny els 30.000 volums en total. En l’adquisició d’aquest nou fons hi han col·laborat, a més del propi Centre, la Delegació Territorial, quan s’escau, amb un pressupost extraordinari, i l’AMPA. Actualment el fons antic està en dipòsit a la Universitat Pompeu Fabra.


La mirada al futur es duu a terme a través de la informatització de tot aquest fons i de la modernització de les instal·lacions. A més, el centre ha estat pioner en l'oferiment d'un carnet familiar que té com a finalitat obrir la biblioteca a una comunitat més amplia que no els propis alumnes.


Aquesta mirada, però, la representen també totes les activitats que s'han dut a terme, durant anys, de viatges i d'intercanvis. L'oferiment de quatre idiomes (anglès, francès, alemany, italià) ha fet que la vocació europea de l'Institut fos sempre molt marcada, com si volgués -també aquí- ser hereva d'aquells avantpassats acadèmics que van guanyar sengles medalles a les Exposicions Universals de Viena o Barcelona. Aquesta tradició, avui indispensable per l'ensenyament, continua, cada curs amb més força.


Ens complau, doncs, des de la coherència del passat i l'esperança del futur, incorporar l'Institut Jaume Balmes, que va néixer al cor de la ciutat i es va fer adult al bell mig de l'Eixample, a aquestes pàgines.
AMPA IES Jaume Balmes

AMPA IES Jaume Balmes