NENS MUSULMANS A CATALUNYA I GUERRA A L'AGFANISTAN

Sens dubte, el tràgic atemptat del passat 11 de setembre i el posterior conflicte contra l’Afganistan han canviat moltes coses arreu del món i no positivament. A les víctimes innocents –de tantes nacionalitats, inclosos els afganesos– cal afegir, a Catalunya, les veus racistes i xenòfobes que prenen més força en les circumstàncies actuals. Els musulmans de tots els orígens (catalans inclosos) patim quotidianament tant l’assetjament dels mitjans de comunicació, com el menyspreu i els insults d’alguns ciutadans exemplars. No és això, però, el pitjor. El pitjor és el que pateixen els nostres fills i filles. La majoria dels pares i mares musulmans hem procurat no parlar de la guerra davant d’ells, per a protegir-los. Però és en va. Molts mitjans de (des-)informació, s’han dedicat a saturar-nos amb tota la seva ignorància i els seus prejudicis respecte al món musulmà, sense preocupar-se per les conseqüències que patim nosaltres, com a minoria, en aquest país.

Català amb nou anys, Y. es pregunta cada dia per què a l’escola li diuen “moro terrorista” i li fan la vida impossible. M., d’onze anys i origen pakistanès, es pregunta per què, quan va amb la seva mare a comprar, ha d’escoltar “quin fàstic de gent” i, a més, haver de callar. No entén F., de quinze anys i origen sirià, que els mateixos que parlen de “justícia” i de “llibertat” puguin trobar alguna justificació a un bombardeig que mata nens com ells.

Alhora i en els dos bàndols –musulmà i no musulmà– som testimonis de tota la demagògia que s’utilitza amb l’única i menyspreable intenció de manipular tothom i de posar-nos al servei dels més mesquins interessos. Són temps dolents. I en vindran de pitjors. L’enormitat de la nostra angoixa ens deixa als pares i mares només amb el silenci com a resposta: Com explicar la bogeria sense cap ni peus del món que construïm?

Aviat l’Afganistan no serà tema d’actualitat, ningú parlarà dels morts ni de l’incert futur dels vius. Però els problemes per als pares i les mares musulmans no s’hauran acabat. Haurem de lluitar contra la por que arribi el dia que potser seran els nostres fills els “efectes colaterals” d’una nova acció política ignominiosa. Haurem d’explicar als nostres fills i filles que potser –gairebé segur– continuaran essent víctimes de la violència estructural i cultural d’una societat presonera dels seus fantasmes i que no vol acceptar la meravellosa complexitat de la diversitat humana on, ells i elles, sempre seran “els altres”.

Però no deixarem de lluitar. Des del diàleg, des de l’educació, des del reconeixement entre cultures, arribarà el dia que algú ens escoltarà. Potser...

Hend Razgallah
Associació Educativa Musulmana
i mare de l’escola Els Llorers