|
ELS COMPORTAMENTS
CONFLICTIUS DELS JOVES ESCOLARITZATS
Lenquesta
sobre víctimització i seguretat entre els joves
Ara fa uns dies, els departaments dInterior i dEnsenyament,
varen presentar un estudi que sota el nom de Joventut i Seguretat
a Catalunya aportava unes interessants dades sobre els comportaments
dels joves escolaritzats. El treball es va efectuar sobre una mostra
representativa duns set mil estudiants entre 12 i 18 anys escolaritzats,
a fi i efecte de conèixer les accions negatives entre iguals
a lescola, el nivell de victimització entre iguals, les
infraccions reconegudes pels adolescents i el consum de drogues.
Aquest és un tema del qual sen ha parlat molt perquè
preocupa molt lopinió pública, els ciutadans,
però de manera més específica els pares que tenen
fills als instituts o a punt daccedir-hi.
La investigació dirigida per Javier Elzo Imaz, catedràtic
de sociologia de la Universitat de Deusto, aporta unes conclusions
molt interessants que es poden consultar a ladreça dinternet:
http://www.gencat.es/interior/docs/int_js00_index.htm.
Parem atenció a un fet que sembla no haver estat prou subratllat.
Contra una forma de pensar més o menys estesa que creu que
els alumnes més problemàtics es concentren als instituts
públics, lestudi assenyala que no hi ha diferències
entre el sector públic i el privat. El tipus de joves i la
conflictivat que presenten no tenen diferències significatives
segons el tipus dinstitució on siguin matriculats.
La tipologia de joves que defineix el treball segons els resultats
es classifiquen, de forma genèrica, en quatre grups. Un 64%
estaria composat per joves integrats, que condemnen la violència
i compleixen les normes, un 28% per joves que viuen al dia, sobrevaloren
els actes lúdics, descuiden el rendiment acadèmic i
són poc complidors amb les normes, un 6,1% són violents
contra les coses i especialment mobiliari urbà, i només
l1,1% són agressius contra les persones.
Més enllà del que algun diari ha assenyalat com la
que se nos viene encima, lestudi posa al descobert com
són les coses. I les coses són així: ara bona
part dels nois i noies més conflictius estan a lescola
i aquesta és la institució educativa que sha de
fer càrrec dells, si més no en primer terme.
Els resultats haurien de servir, com a diagnòstic, per emprendre
accions educatives decidides a reforçar leducació
en actituds, valors i normes, sense que lequilibri actual entre
el sector privat i públic es trenqui a favor del primer.
Si ens hem de preocupar dalguna cosa val la pena que ens centrem
en que lescola, els instituts, es vagin transformant en els
seus plantejaments, recursos, projectes i intervencions, perquè
es converteixin en autèntiques institucions socialitzadores
a més daltres funcions que ja venien complint.
Carles Ferrer
CEIP La Concepció

|