ELS COMPORTAMENTS CONFLICTIUS DELS JOVES ESCOLARITZATS

L’enquesta sobre víctimització i seguretat entre els joves

Ara fa uns dies, els departaments d’Interior i d’Ensenyament, varen presentar un estudi que sota el nom de Joventut i Seguretat a Catalunya aportava unes interessants dades sobre els comportaments dels joves escolaritzats. El treball es va efectuar sobre una mostra representativa d’uns set mil estudiants entre 12 i 18 anys escolaritzats, a fi i efecte de conèixer les accions negatives entre iguals a l’escola, el nivell de victimització entre iguals, les infraccions reconegudes pels adolescents i el consum de drogues.

Aquest és un tema del qual se’n ha parlat molt perquè preocupa molt l’opinió pública, els ciutadans, però de manera més específica els pares que tenen fills als instituts o a punt d’accedir-hi.

La investigació dirigida per Javier Elzo Imaz, catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto, aporta unes conclusions molt interessants que es poden consultar a l’adreça d’internet: http://www.gencat.es/interior/docs/int_js00_index.htm.

Parem atenció a un fet que sembla no haver estat prou subratllat. Contra una forma de pensar més o menys estesa que creu que els alumnes més problemàtics es concentren als instituts públics, l’estudi assenyala que no hi ha diferències entre el sector públic i el privat. El tipus de joves i la conflictivat que presenten no tenen diferències significatives segons el tipus d’institució on siguin matriculats.

La tipologia de joves que defineix el treball segons els resultats es classifiquen, de forma genèrica, en quatre grups. Un 64% estaria composat per joves integrats, que condemnen la violència i compleixen les normes, un 28% per joves que viuen al dia, sobrevaloren els actes lúdics, descuiden el rendiment acadèmic i són poc complidors amb les normes, un 6,1% són violents contra les coses i especialment mobiliari urbà, i només l’1,1% són agressius contra les persones.

Més enllà del que algun diari ha assenyalat com “la que se nos viene encima”, l’estudi posa al descobert com són les coses. I les coses són així: ara bona part dels nois i noies més conflictius estan a l’escola i aquesta és la institució educativa que s’ha de fer càrrec d’ells, si més no en primer terme.
Els resultats haurien de servir, com a diagnòstic, per emprendre accions educatives decidides a reforçar l’educació en actituds, valors i normes, sense que l’equilibri actual entre el sector privat i públic es trenqui a favor del primer.

Si ens hem de preocupar d’alguna cosa val la pena que ens centrem en que l’escola, els instituts, es vagin transformant en els seus plantejaments, recursos, projectes i intervencions, perquè es converteixin en autèntiques institucions socialitzadores a més d’altres funcions que ja venien complint.

Carles Ferrer
CEIP La Concepció