TITULARS AMB MISSATGE SUBLIMINAL O ESTRATÈGIES TIPUS "VAK"

Hi ha un programa de televisió que cada diumenge analitza, en clau d’humor, titulars de diferents diaris. El “Curso de ètica periodística” reafirma, edició rere edició, que sempre hi ha una doble lectura en cadascun dels titulars o presentacions de les notícies. També que alguns titulars fan riure i que d’altres fan por.

I és que els titulars tenen una importància cabdal: son l’essència de la informació i un element definitiu perquè el lector es decideixi a “comprar” en el mercat de la comunicació escrita. També, per desgràcia, és l’únic que ens llegim d’alguns diaris.

Es parla sovint, respecte als mitjans de comunicació social, del llenguatge subliminal, molt utilitzat en la publicitat. Una caixa de llet de la marca VAK, situada estratègicament en la taula dels protagonistes d’una sèrie d’èxit, en dispara les vendes i esgota els stocks de VAK a tots els supermercats.

Si a més a més, la marca VAK aconsegueix liderar valors considerats universals per a convertir-los en particulars, la cosa es complica més per a la resta de marques que no tenen possibilitat de fer publicitat, relacions públiques o convertir-se en lobby de la llet (amb perdó).

Tot això deriva de la lectura, malauradament ràpida, d’un titular en la secció de societat d’un conegut diari que s’edita a Barcelona: “La agresividad atenaza la escuela”. I d’un subtítol: “Un 12% de los alumnos ha insultado a su profesor y el 1% le ha agredido”.

De forma irreflexiva vaig pensar: s’apropa la campanya de matriculació, ja hi som, una altra bateria de crítiques a l’escola pública.

En aquells moments, amb aquella informació essencial, vista la fama que tenen els centres públics, vaig associar, sense voler, el titular amb l’escola pública. Potser és paranoia, però, sincerament amb aquell titular sobre la retina, no m’imaginava els professors de les escoles religioses, posem per cas, fugint d’un grup d’alumnes agressius pel pati de l’escola.

Després, amb una mica més de temps i de tranquil·litat, vaig llegir, entre línies, que l’estudi del sociòleg Javier Elzo “Joventut i Seguretat a Catalunya”, encarregat per les conselleries d’Interior i Ensenyament, es referia a escoles públiques i privades.

Però aquesta menció no em va tranquil·litzar. Vaig comprovar com en un article d’una plana i mitja només s’utilitzava una vegada la paraula “privades” i en canvi s’escollia com exemple destacat (+/- û plana) per a il·lustrar “la indisciplina y pequeñas agresiones que provocan el desánimo docente” el cas d’un institut de Sabadell.

Em va semblar una estratègia tipus VAK, però en aquest cas amb notorietat negativa per als protagonistes.

Valors com “seguretat”, “qualitat” o “seguiment personalitzat”, per no dir “disciplina”, haurien de retrobar un lloc en la imatge externa de les escoles públiques, especialment en la dels centres de secundària. Una bona manera és apropar-se al mitjans de comunicació i que aquests tinguin possibilitat de conèixer també els nombrosos aspectes positius dels instituts. Un altre és la Carta al Director, un espai escàs als diaris en paper, però que permet la resposta i que cada vegada és més accessible. Ara, amb les noves tecnologies, fins el Papa envia correus electrònics.

El diumenge restaré atent al “Curso de ética periodística”. Potser faran conya amb el titular que hem escollit per aquest comentari. Jo, de moment, ja he trobat un altre titular, després de llegir-me les 220 pàgines de l’estudi d’en Javier Elzo: “La agresividad no distingue entre escuelas públicas o privadas”.

Rafael Expósito
CEIP Carlit