Nou curs, vells problemes

Si no fos per l'eslogan canviant de la publicitat sobre la ´vuelta al coleª que uns grans magatzems posen de moda durant els dies previs a l'inici del curs escolar, aquest hagués estat pràcticament el mateix que l’any passat, respecte a la resolució de problemes. Bé, no exactament igual, sinò pitjor encara, perquè els últims mesos hem sofert, a més a més, les seqüeles de las concessions desbaratades de concerts i subvencions a escoles elitistes.

Aquest tema, que sembla ser ha desaparegut per decret de la majoria de mitjans de comunicació (per què serà ?), ha estat una nova desil·lusió, per no dir altra cosa més forta, per als milers d’alumnes (15.000 l’any passat i 10.000 l’actual, segons diversos mitjans) i les seves respectives famílies que pateixen sense més alternativa la precarietat y els efectes del barracons, esperant noves construccions que no hi arriben.

No es pot comprendre, malgrat les excuses de les assignacions pressupostàries, que fets tan anacrònics com aquest, puguin succeir en el panorama de l’ensenyament del segle XXI en un país desenvolupat com el nostre.

La política educativa continua estancada, amb dèficits estructurals, especialment en els centres públics, segons afirma la FAPAC en el seu darrer balanç sobre la situació de les escoles a casa nostra.

Problemes com el nou decret d’admissió d’alumnes, la creació de les promeses places en l’etapa 0-3 (l’any passat, el 61% dels nens que va sol·licitar plaça en una escola pública de primer cicle infantil es van quedar al carrer) o la manca de polítiques d’incentius dels professors que redundin en la qualitat de l’ensenyament, sembla no tenir sortida.

Tampoc no s’ha d’oblidar la problemàtica de la gratuïtat dels llibres de text, una reivindicació històrica de les famílies, que any rere any complica un 10 o un 15% més la ferida economia familiar ; o la regulació de les activitats extra escolars i les seves funcions educatives, a més de la seva seguretat per als alumnes. Encara es recent en la memòria el desafortunat accident del passat 28 de maig, que va reobrir el debat sobre la necessitat de normativa, especialització i seguretat..

També la racionalització del calendari escolar, on hi ha dubtes respecte als tres mesos de vacances, o la normativa sobre els menjadors escolars, etc., son problemes que crien teranyines en les carpetes dels responsables d’Ensenyament.

Un milió d’escolars han iniciat aquest curs a Catalunya. Un col·lectiu, sens dubte, molt important des d'un punt de vista quantitatiu, però més encara des d'una òptica qualitativa. Res descobrim en afirmar que la política educativa repercuteix positivament o negativa sobre tots els àmbits de la societat. Doncs, ¿perquè escatimar esforços per a millorar el nostre futur ?

No m’imagino, any rere any, el mateix anunci dels grans magatzems sobre la ´vuelta al coleª, oferint les mateixes imatges, la mateixa música, las mateixes ofertes. Estic segur que el responsable de la publicitat hagués presentat la seva dimissió irrevocable. O potser l'haurien convidat a fer-ho.

Rafael Expósito

Ceip Carlit