Arriba l’euro...!!!!

L’altre dia em preguntava un pare sobre les dificultats que creia que com a professor de matemàtiques podia significar l’arribada de l’euro.

Crec que hem de distingir dos aspectes en l’entrada de la nova moneda.

En primer lloc, com reconèixer el valor subjectiu d’una cosa expressada en euros? Aquest és un motiu de preocupació pels adults. Per posar un exemple, mil pessetes no són objectivament ni molt ni poc, tot depèn de la capacitat adquisitiva de cadascú, pot ser una fortuna per a uns i per altres una menudesa. Per tant als adults ens preocupa conèixer el valor subjectiu que, per a la nostra butxaca, significarà un preu expressat en euros; no ens preocupa si comprendrem que 6 euros són 6 euros, això tots ho tenim molt clar, sinó si representaran molt o poc en la nostra escala econòmica; d’aquí el gran èxit de les maquinetes convertidores d’euros a pessetes.

A un infant, però, aquest primer aspecte no li preocupa gaire, cal observar que si li deixem triar roba, sabates, joguines,... no es guiarà pel preu sinó pel capritx, el gust o la moda. Si els observem jugant a botiguers veurem que els preus que posen a les coses són , quasi sempre, desbaratats respecte al món real. Ells saben vendre, comprar i donar el canvi, malgrat la verdura la poden marcar a 4 pts i els gelats a 500 pts.

En segon lloc, com hem de manipular les noves monedes, tornar el canvi, pagar?

Aquest és un aspecte que ens preocupa menys a tots; fixem-nos que no s’ha fabricat una maquineta per aprendre a tornar el canvi....

Els més grans recordarem anys passats i els més joves no tindran dificultats. M’he fixat que els nostres alumnes de 6è quan van de viatge a Suïssa no tenen grans problemes en fer els pagaments en francs i en cèntims, de tal manera que al segon o tercer dia ho fan amb total normalitat; el que sí els preocupa en aquell moment és saber el valor del que compren comparat amb els diners que porten .... el que hem definit com valor subjectiu de les coses; en aquell moment es comporten com nosaltres els adults, el problema ja no és pagar o tornar el canvi, sinó administrar els diners de la seva butxaca.

Per tant a nivell de matemàtiques haurem de resoldre la part més fàcil del problema: saber pagar i tornar el canvi.

Per cert, l’aparició dels nombres decimals en el món real i de la vida quotidiana en facilitarà la seva comprensió, ja que fins ara semblaven un invent dels profes de mates per complicar la vida dels soferts estudiants.

Josep Rossich

"Profe de mates" Escola Diputació