LA PRIMÀRIA EVALUADA

Darrerament s’han publicat les dades i les conclusions extretes de l’avaluació feta als alumnes de sisè de primària durant l’any 1999 pel Departament d’Ensenyament. Ens pot semblar que conèixer aquests resultats no té a veure amb nosaltres, però més que els resultats d’uns nois concrets el que ens interessa és comprovar el funcionament general del sistema, de l’aplicació de la LOGSE i això ens agafa de ple a nosaltres i als nostres fills.

A Catalunya (l’estudi s’ha realitzat a nivell de tot l’Estat), s’han pres com a objecte d’estudi 171 centres, amb un total de 3.300 alumnes. S’ha realitzat de forma indistinta tant a centres públics com privats.

Pel que ens diu l’informe, el nivell general dels nostres alumnes de primària és força acceptable, una mica (molt poc) per sobre dels nivells del conjunt espanyol. El nivell més baix estaria en les matemàtiques, sempre dins de la suficiència i els millors en llengua. Castellà, anglès i socials conformarien la mitjana estadística.

Per sexes, les noies obtenen millors resultats en l’apartat lingüístic (català, castellà, anglès) i els nois en matemàtiques i coneixement del medi.

Pel que fa a aspectes menys objectius i mesurables com els comportaments i les actituds, l’estudi diu que el nivell d’autoestima és força alt tot i que es detecta una insatisfacció general amb el propi cos. S’apunta un afany consumista i dificultats a l’hora d’expressar els sentiments i de reflexionar sobre el propi comportament.

Caldria pensar en quin tipus de mesures ens cal adoptar per a millorar el nivell de coneixements i l’educació dels nostres fills. Els resultats no són dolents però és evident que són clarament millorables. És clar que els pares no hem d’estar obsessivament preocupats pels resultats, això no treu, però, que tots volguem un bon fonament de coneixements concrets que permetin als nois i noies accedir a etapes posteriors amb les millors garanties.

L’objectiu general, que seria millorar els promigs generals de coneixements, s’hauria de basar, no tant en augmentar la cota dels qui ja van bé com en prendre mesures de tot tipus per a millorar els qui són als nivells més baixos.

Quin és el camí per a aquesta millora? És evident que les administracions públiques hi tenen molt a dir, i cal exigir-los-ho. Però també és ben cert que dependrà molt de l’esforç personal dels mestres que en base a un continu reciclatge, a la recerca de nous estímuls per a ells i els alumnes, recorrent a nous recursos, a la imaginació i a l’adaptació als ràpids canvis socials, han d’aconseguir extreure dels seus pupils el millor de què siguin capaços. Naturalment, aquest nivell d’exigència s’ha de traslladar també a les famílies fent un seguiment dels estudis dels seus fills, estimulant-los i proporcionant-los una bona base educativa i social.