ELS PARES UNIVERS DE CONTRADICCIÓ?

Un estudi revela que els pares es consideren responsables de l’educació dels seus fills, però que estan poc disposats a exercir-la i deleguen en l’escola

Les principals conclusions d’un estudi que ha presentat recentment la Fundació “La Caixa” sobre l’opinió de les famílies vers l’educació expressa que els pares volen el millor per als seus fills, encara que sigui a compte de rebaixar el nivell d’exigència per aconseguir l’aprovat, i que valoren molt positivament els ambients escolars que no provoquen estrès i que aporten felicitat.

En contraposició a aquests objectius, diguem-ne proteccionistes, la majoria dels 2.500 pares que van participar a l’enquesta (de primària i secundària de tot l’Estat espanyol) es mostren a favor d’aconseguir més temps per a totes les assignatures, el que és el mateix que demanar implícitament la prolongació de la jornada escolar. Demanen més Anglès i Informàtica i donen menys importància a les Matemàtiques i a les Humanitats. Llengua, Religió o Història, continguts que centren el debat polític en el sector de l’ensenyament, no figuren entre les preocupacions dels pares de l’enquesta.

L’estudi assenyala també que existeix una pressió dels pares respecte al que consideren un dret dels seus fills: obtenir un títol. Tanmateix els professors són conscients de la seva benevolència en el tram final de les avaluacions i de les mesures de l’Administració que “convida, per controlar el nombre de suspensos, a maquillar els resultats”.

Els pares no es troben preocupats ni pels resultats ni per les qüestions disciplinàries. De totes maneres, els autors de l’estudi opinen que existeix consciència sobre el valor de l’educació, ja que els pares busquen informació en el moment d’escollir escola per als seus fills o en la tendència de fer activitats extra-escolars com a complement.

Escassa participació
Una altra conclusió de l’estudi fa referència a l’escassa participació dels pares, posada de manifest també en la seva mínima ajuda en els deures del seus fills, i que això és degut al canvi del llenguatge de matèries com la gramàtica o les matemàtiques, fet que dificulta el diàleg entre generacions.

No hi ha consens respecte als avantatges de la prolongació de l’ensenyament obligatori i l’escola comprensiva. Una amplia majoria recolza l’obligatorietat fins els 16 anys, però està clara la idea que ara hi ha més nois i noies que no volen estudiar, fet que incrementa les dificultats dels que sí ho volen fer.

A una bona part dels pares els sembla que els alumnes problemàtics i sense motivació haurien de poder no assistir a classe, anar-hi a centres especials o estar en classes separades, tres opcions que són contràries als principis d’integració que propugna la LOGSE.

Amb aquest extracte que hem fet de les conclusions de l’estudi de la Fundació “La Caixa”, comentat a diversos mitjans de comunicació, hem volgut posar sobre la taula alguns elements de reflexió sobre les inquietuds dels pares i mares. Aquestes, sovint, tal i com passa en altres àmbits de la vida, no tenen res a veure amb les preocupacions del legisladors de torn o de la teoria política que considera la pedagogia com un producte de merchandising.

Rafael Expósito