editorial

A que esperem

L'accident als pirineus durant les festes de Nadal ha colpit l'escola bressol Barrufets

L'ESO i els Batxillerats a l'Eixample: Una percepció

L'institut, un nou món

L'adolescència: una etapa de transició

I a més a més...

Els intercanvis internacionals als institus públics

Després de l'ESO, què?

La formació professional, una bona opció per després de l'ESO

Algunes reflexions entorn de l'ensenyament secundari públic

"TIENE MUCHO CUENTO" Els contes i el desenvolupament infantil

No al catering a les escoles bressol municipals

L'esola Mallorca. Ara va de bo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ALGUNES REFLEXIONS ENTORN DE L'ENSENYAMENT SECUNDARI PÚBLIC

 

A cinc anys de la implantació generalitzada de la Reforma als Instituts de Catalunya, es pot constatar una davallada en la matriculació als Centres Públics de Secundària.


Com a mare d’un alumne matriculat a l’ IES Maragall i presidenta de l’Associació de Pares i Mares, a primària i a secundària, m´he preguntat moltes vegades quin objectiu final es perseguia amb la implantació de la Reforma. ¿Modernitzar un sistema educatiu? o posar les condicions per anar-lo destruint de mica en mica, empenyent a les famílies cap a l’ensenyament privat.


Abans de l’E.S.O.els Instituts rebien alumnat procedent tant de la primària pública, com de la privada, ja que estava garantida la preparació per anar a la Universitat. Us puc assegurar que el professorat continua essent igual de competent o millor (exceptuant casos puntuals). Què canvia? Què fa davallar la matrícula?


L’ESO introdueix la por en les famílies, quan als 12 anys hi ha una “fractura” entre primària i secundària, front l’ensenyament privat que garanteix la continuïtat dels 3 als 18 anys. Aquí, a més, s’hi afegeix el fet de les rehabilitacions i adequacions molt lentes, tard i mai totals dels antics Instituts (veure cas IES Maragall).


La diversitat, la pluralitat i la integració només la fem de veritat a l’Ensenyament Públic. Aquests aspectes solidaris, lluny de criticar-los, si no són assolits plenament amb tota mena de recursos materials, professionals, especialitzats etc. esdevenen en alguns casos (d’alumnes problemàtics amb mals hàbits, poc interés o violents) en una situació que desgasta el professorat i els alumnes, generant la sensació que l’etapa de 12 a 16 anys és assimilable a una situació de “guarderia” per a casos sense remei. Permeteu-me que pensi que això no és factible en una escola privada o subvencionada. Us els imagineu “perdent el temps”a les seves classes? I el seu prestigi?


I el prestigi del l’Ensenyament Públic a qui l’hi importa?. A nosaltres!, els que paguem els nostres impostos i volem un ensenyament digne i de qualitat, sense diferències per motiu econòmic o social, de raça o sexe.


Aquestes reflexions, i d’altres que farem en propers articles, són ben lluny d’espantar-vos. Al contrari, ho escric perquè confio i ho he verificat,a través del meu fill, que els coneixements, la dedicació i la serietat dels professionals del medi és total; i que junts, pares, mares, professors i alumnes, hem de reivindicar l’Ensenyament Públic com única garantia d’una societat democràtica, que no es basi en la violència ni en la desigualtat econòmica.


Per acabar una última reflexió, la Generalitat malbarata els nostres diners subvencionant negocis privats?. És utópic demanar més diners per a L’Ensenyament Públic?.


“Ells” diuen que no en tenen, i és veritat, regalen subvencions empobrint la Pública, per això us convido a considerar que hem de demanar que: els diners públics només poden ser per a l’Escola Pública.


No permetem que tinguin l’excusa que no hi ha prou alumnes, i per tant ens tanquin aules, desplacin professorat etc.. VINE A L’ESCOLA PÚBLICA, ÉS LA DE TOTS. La vam aconseguir gràcies a l’esforç de molts anys de lluita i mobilitzacions. No anem enrera.


Carme Ricou
presidenta APA, IES Maragall