|

ALGUNES
REFLEXIONS ENTORN DE L'ENSENYAMENT SECUNDARI PÚBLIC
A
cinc anys de la implantació generalitzada de la Reforma als
Instituts de Catalunya, es pot constatar una davallada en la matriculació
als Centres Públics de Secundària.
Com a mare dun alumne matriculat a l IES Maragall i presidenta
de lAssociació de Pares i Mares, a primària i
a secundària, m´he preguntat moltes vegades quin objectiu
final es perseguia amb la implantació de la Reforma. ¿Modernitzar
un sistema educatiu? o posar les condicions per anar-lo destruint
de mica en mica, empenyent a les famílies cap a lensenyament
privat.
Abans de lE.S.O.els Instituts rebien alumnat procedent tant
de la primària pública, com de la privada, ja que estava
garantida la preparació per anar a la Universitat. Us puc assegurar
que el professorat continua essent igual de competent o millor (exceptuant
casos puntuals). Què canvia? Què fa davallar la matrícula?
LESO introdueix la por en les famílies, quan als 12 anys
hi ha una fractura entre primària i secundària,
front lensenyament privat que garanteix la continuïtat
dels 3 als 18 anys. Aquí, a més, shi afegeix el
fet de les rehabilitacions i adequacions molt lentes, tard i mai totals
dels antics Instituts (veure cas IES Maragall).
La diversitat, la pluralitat i la integració només la
fem de veritat a lEnsenyament Públic. Aquests aspectes
solidaris, lluny de criticar-los, si no són assolits plenament
amb tota mena de recursos materials, professionals, especialitzats
etc. esdevenen en alguns casos (dalumnes problemàtics
amb mals hàbits, poc interés o violents) en una situació
que desgasta el professorat i els alumnes, generant la sensació
que letapa de 12 a 16 anys és assimilable a una situació
de guarderia per a casos sense remei. Permeteu-me que
pensi que això no és factible en una escola privada
o subvencionada. Us els imagineu perdent el tempsa les
seves classes? I el seu prestigi?
I el prestigi del lEnsenyament Públic a qui lhi
importa?. A nosaltres!, els que paguem els nostres impostos i volem
un ensenyament digne i de qualitat, sense diferències per motiu
econòmic o social, de raça o sexe.
Aquestes reflexions, i daltres que farem en propers articles,
són ben lluny despantar-vos. Al contrari, ho escric perquè
confio i ho he verificat,a través del meu fill, que els coneixements,
la dedicació i la serietat dels professionals del medi és
total; i que junts, pares, mares, professors i alumnes, hem de reivindicar
lEnsenyament Públic com única garantia duna
societat democràtica, que no es basi en la violència
ni en la desigualtat econòmica.
Per acabar una última reflexió, la Generalitat malbarata
els nostres diners subvencionant negocis privats?. És utópic
demanar més diners per a LEnsenyament Públic?.
Ells diuen que no en tenen, i és veritat, regalen
subvencions empobrint la Pública, per això us convido
a considerar que hem de demanar que: els diners públics només
poden ser per a lEscola Pública.
No permetem que tinguin lexcusa que no hi ha prou alumnes, i
per tant ens tanquin aules, desplacin professorat etc.. VINE A LESCOLA
PÚBLICA, ÉS LA DE TOTS. La vam aconseguir gràcies
a lesforç de molts anys de lluita i mobilitzacions. No
anem enrera.
Carme Ricou
presidenta APA, IES Maragall
|