L'ESO I ELS BATXILLERATS A L'EIXAMPLE:

Una percepció

Si volem parlar de la situació que viu l’educació secundària pública al districte de l’Eixample i posar-la en relació amb la percepció que els representants dels pares en tenim, valdrà la pena que tinguem en compte, en primer lloc, una recent enquesta elaborada pel Consell Escolar del Districte, en la qual es fan evidents tot un seguit d’aspectes positius, però també altres que cal millorar.

Entre els factors positius que els diferents sectors de pares i mares que van contestar l’enquesta van considerar com a més rellevants, hi trobem:

•El bon funcionament de les tutories, especialment a 4t d’ESO i a Batxillerat.
• La possibilitat d’itineraris o processos diferents per aquells alumnes amb una problemàtica d’aprenentatge diferent.
• La cura especial tant en els crèdits de síntesi com pel que fa a l’oferta racional de crèdits variables.
En canvi, les famílies van trobar que hi havia un parell d’aspectes que semblaven clarament millorables, tot i que en algun cas, com comentarem tot seguit, sembla que s’està treballant en el camí correcte. Aquests aspectes eren:
• La necessitat de majors recursos materials i humans per tractar aquells alumnes amb dificultats per seguir el ritme normal d’estudi i aprenentatge.
• La necessitat de mesures eficaces per evitar que els alumnes conflictius impedeixin o dificultin el funcionament normal de l’aula, amb el consegüent perjudici per a la resta.

Però al costat d’aquestes estadístiques hi ha la percepció, quotidiana i més directa i personal, que les persones que estem en contacte amb el dia a dia de l’Institut podem constatar. En aquest sentit la nostra experiència ens demostra que, a aquestes alçades de la implantació de la Reforma i un cop superats els problemes, i fins i tot els desconcerts inicials (comuns, no ens enganyem, a la pública i a la privada) podem constatar al menys quatre aspectes que, per estar sovint a flor de pell en els comentaris del carrer, val la pena deixar clars.

En primer lloc cal assenyalar, a nivell general, la manca de conflictivitat, clarament comprovable malgrat la percepció externa, no sempre ben intencionada. Aquesta absència de conflictes no és, en absolut, un producte espontani o al qual s’hagi arribat sense esforç: és resultat del control diari dels alumnes, promogut per les juntes directives i exercit pels tutors. En qualsevol cas, quan es detecta algun cas que pot posar en perill la convivència, la intervenció del centre és suficientment contundent i ràpida com perquè no vagi a més. En darrer terme volem afegir que s’han creat mecanismes en positiu –no només repressors– per tal de donar sortida a determinades problemàtiques. Parlem, per exemple, de projectes innovadors i pioners com «Alerta», que s’ha organitzat a l’IES Jaume Balmes en col·laboració amb l’Ajuntament i la participació de l’AMPA.

Un segon motiu de comentari és l’alt nivell educatiu aconseguit, especialment per aquells alumnes que uneixen capacitat intel·lectual, dedicació i hàbits per tirar endavant els estudis; aquesta afirmació, gens gratuïta, queda demostrada amb els resultats de selectivitat i amb l’altíssima demanda dels estudis de Batxillerat. És evident que aquest nivell alt no és possible sense uns professors capacitats i qualificats –no és aquí el lloc per recordar els mecanismes selectius per tal de formar part del Cos de Professors de l’ensenyament públic–, molt per sobre del que la «vox populi» els atribueix. A més, aquest nivell docent alt va generalment acompanyat d’un nivell de maduresa i de responsabilitat de l’alumnat (això que ara se’n diu «educació en valors») que sovint, durant anys, ha estat un element quasi exclusiu de l’ensenyament públic i que els «malèvols» han volgut confondre amb una «llibertat excessiva».

En tercer lloc, i íntimament relacionat amb el punt anterior, podem constatar de forma fefaent la majoritària implicació del professorat en aquests moments difícils de transició, malgrat que, com és sabut, les condicions socials i laborals no són, ni de bon tros, les que eren fa uns anys. Aquesta participació s’ha donat tant a nivells de càrrecs de direcció com a nivells simplement docents.

El quart i darrer punt ens afecta als que signem aquestes reflexions directament: no podem deixar de banda la participació de les AMPA en la vida dels centres. Creiem que cal aprofitar l’embranzida i l’experiència de les associacions de mares i pares de Primària per revitalitzar les dels instituts, tradicionalment menys participatives pel que fa al nombre de pares i mares, que en els ensenyaments inferiors.

En el cas concret del Balmes, que és el que lògicament coneixem més, creiem que en aquests darrers anys s’han obert nous canals de comunicació que fan i faran possible un major enteniment entre els diferents sectors de la comunitat educativa.

La visió que volem donar en conjunt no és, doncs, falsament optimista. Els problemes han existit i existeixen; tot i així, l’argument més clar és que si, entre tots, hem estat capaços de superar els moments difícils de transició sense trencadisses ni escarafalls, amb més motiu serem capaços, ara que les aigües s’han anat asserenant, de tirar endavant amb la mateixa confiança i amb el mateix tarannà engrescador que ens va portar a confiar en l’ensenyament públic a l’educació primària.

Junta de l’AMPA
l’IES Jaume Balmes