L'INSTITUT UN NOU MÓN

Com viu un estudiant el canvi que suposa el pas de l’EGB a l’ESO? Ens trobem davant d’una qüestió amb un ampli ventall d’interpretacions. Ens referim al canvi de centre o bé al canvi d’amics? O al simple fet de ser un dels cursos experimentals de la nova reforma educativa? Bé, al llarg d’aquest text intentarem explicar, des del nostre punt de vista, com vam viure aquella època de “transició”.

A primària, cap de nosaltres es plantejava que en poc temps ens trobaríem amb la necessitat de canviar de centre. On havíem d’anar un cop finalitzat l’últim curs? El món no s’acabava a sisè d’EGB (ara Primària), la vida continuava, no? Per a molts de nosaltres no era res nou, ja que la majoria teníem germans grans i sabíem que després del col·legi calia anar a l’institut. Però els nostres germans bé havien estat dos anys més al col·legi... Per què nosaltres havíem de marxar abans? En el nostre cas, un cop arribats a sisè d’ EGB els professors del col·legi (CEIP Reis Catòlics/Els Llorers), ens van informar que l’any vinent canviaríem de centre i que allà hi seguiríem estudiant durant quatre anys. Però, aniríem tots al mateix lloc? La resposta era no. Cadascú per la seva banda aniria a un centre diferent, i així fou. Per sort, molts de nosaltres vam anar a un mateix institut, l’IES Parc de l’Escorxador, cosa que va fer més lleuger el canvi.

El primer dia d’institut... la gran majoria ens trobàvem desarmats davant d’aquella fornida torre a la qual deien institut. Cada dos per tres vèiem nois i noies molt més grans que nosaltres que ens miraven com als nouvinguts que vagaregen sense saber on van. Ràpidament, però, ens vam acostumar a la nova “casa”. En poc temps vam fer nous amics que venien d’altres instituts. Ens emocionava el fet de tenir nous companys, noves aules, nous professors, dues tardes lliures... tot era nou per a nosaltres. Els primers dies va haver-hi molt d’enrenou als passadissos, tots anàvem d’aula en aula explicant-nos les “batalles” dels més entremaliats de la classe. Pel que fa als professors, el que més ens sobtava era el respecte amb què ens parlaven ja que fins i tot n’hi havia que es dirigien a nosaltres tractant-nos de vostè. A l’institut tot era diferent, havies de ser responsable i centrar-te molt més en els estudis; alhora, però, tenies la possibilitat d’escollir una assignatura segons els teus gustos, i això era molt reconfortant ja que durant unes hores a la setmana podies fer allò que realment t’agradava.

Ara que ens trobem al final d’aquesta nova etapa ens preguntem si realment calia preocupar-se tant. Aquests anys han estat per a nosaltres com el curt camí que ens prepara per a la vida real que afrontarem d’aquí a pocs anys en busca de una feina que s’adeqüi a allò que sempre hem volgut fer.

Cindy Peñalver Martínez
Mercè Gradaille Vilar
alumnes de l’IES Parc de l’Escorxador