ELS INTERCANCIS INTERNACIONALS ALS INSTITUTS PÚBLICS

Són ja una tradició els intercanvis als IES de l’Eixample. Des de fa bastants anys es realitzen anualment amb diferents països com Luxemburg, Suècia, França, Itàlia, Alemanya, Grècia, Portugal o Àustria.

Per què realitzem any rere any una activitat que comporta tantes hores de preparació i de treball? Simplement perquè l’experiència ens confirma cada vegada més la importància d’un intercanvi com a medi per a facilitar i fomentar la mobilitat dels joves europeus, la cooperació entre joves de diferents països i el propi desenvolupament personal de cadascun d’aquests joves. Respecte a l’aprenentatge dels idiomes, no cal dir l’estímul i la il·lusió que desperten en els nois i les noies el fet de poder entendre’s en la llengua que estan aprenent.

L’alumne que participa per primera vegada en un intercanvi d’una banda està il·lusionat per la incògnita que l’espera a la seva primera aventura europea i, d’altra banda té els seus temors:

• Com serà el company/a que m’ha tocat?
• Amb quin tipus de família em trobaré?
• Els cauré bé?
• La meva casa estarà al nivell de la seva?
• Socialment i intel·lectual, estaré al seu nivell?

Aquests temors desapareixen automàticament en la majoria dels casos, ja a la primera trobada a l’estació o a l’aeroport. Allà es trobaran uns nois i noies iguals que ells, tan il·lusionats i tan nerviosos com ells, i amb els mateixos dubtes i problemes. Nois i noies de carn i ossos com ells, de la seva edat, més alts, més baixos, més prims, més grassos, més rossos, més morenos, amb ulls clars o foscos, però en definitiva, nois i noies tan somniadors, tan divertits i tan bojos com ells.

Ja tant sols per aquest aspecte seria vàlid un intercanvi, per superar els temors, els complexos, la por al desconegut, a les coses noves i a les coses diferents.

Després ve la convivència, l’assistència a classe, la participació a les activitats programades, el fet de conèixer les realitats culturals del país, descobrir diferents cultures, diferents costums, la convivència amb les famílies, la nova gastronomia, saber com es diverteixen els joves d’altres països, com pensen i com són.

I la suma de nous coneixements, de noves realitats, de nous contactes mostra als joves que el món és una amalgama de moltes realitats, que la majoria de vegades no són ni millors ni pitjors que les que ells i elles han viscut, que simplement són diferents, i els nois i les noies aprenen a estimar i respectar aquesta nova realitat, aquesta diversitat. Aprenen a comprendre que per sobre dels mitjans amb què es compta, que per sobre del món material, hi ha l’ésser humà amb tots els seus valors i qualitats i tots els seus defectes.

El noi o la noia que participa en un intercanvi no és el mateix quan torna. Ha entès realment l’autèntic sentit del que significa un intercanvi, com ho indica la mateixa paraula. Tots els països tenen coses bones i dolentes, però en un intercanvi s’aprèn a acceptar, a intercanviar:

• Jo t’ofereixo una ciutat de fàbula, tu m’ofereixes uns llacs, uns paisatges, uns poblets que jo no tinc.
• Tu m’ofereixes una gran casa però jo t’ofereixo la calor i la cordialitat d’una família en un pis de quatre pams.
• Tu m’ofereixes un passeig en trineu i jo t’ofereixo el passeig per la ciutat i conversa i tapes fins a les tantes.

Desprès d’un intercanvi l’acomplexat torna sense complexos, el pedant torna humil, l’intel·ligent torna amb un bagatge cultural i humà molt més ple que quan va marxar.

Les llàgrimes que banyen els comiats dels nostres intercanvis són la prova indiscutible que només el contacte humà enderroca les fronteres.

Asunción Gabriel
professora de l’IES Jaume Balmes