editorial

A que esperem

L'accident als pirineus durant les festes de Nadal ha colpit l'escola bressol Barrufets

L'ESO i els Batxillerats a l'Eixample: Una percepció

L'institut, un nou món

L'adolescència: una etapa de transició

I a més a més...

Els intercanvis internacionals als institus públics

Després de l'ESO, què?

La formació professional, una bona opció per després de l'ESO

Algunes reflexions entorn de l'ensenyament secundari públic

"TIENE MUCHO CUENTO" Els contes i el desenvolupament infantil

No al catering a les escoles bressol municipals

L'esola Mallorca. Ara va de bo

 

 

 

 

 

 

 

NO AL CATERING A LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

 

Sempre hem pensat que les mobilitzacions i les lluites de la gent són per aconseguir millores en les prestacions, o almenys per ser un element de reflexió per tots aquells que han de prendre decisions que sovint, per cert, no els afecten personalment.


Ens adonem però, que no sempre és així. Moltes vegades hi ha conflictes que es produeixen perquè l’Administració vol canvis en temes que funcionen molt i molt bé. Ja no es tracta que l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), faci, construeixi, hi esmerci més cèntims, sinó que deixi el servei de cuina exactament igual com ha funcionat fins ara. En tot cas si es vol algun canvi, es pot dialogar amb tranquil·litat, de manera oberta, tenint molt en compte els usuaris d’aquest servei que paguem puntualment i que estem organitzats a través de les AMPAs i la coordinadora d’AMPAs.


La realitat dissortadament és ben diferent. Actualment el personal de cuina, contractat pel mateix IMEB, forma part de l’equip d’educadors. Està molt implicat en el procés pedagògic de l’escola, plenament incorporat al projecte educatiu de centre, on es viu l’educació de l’infant com una globalitat que no es pot compartimentar (cuina, classe, menjador, sortides, pati,...).Doncs bé, tot això l’IMEB ho vol canviar. Vol donar la gestió del menjador a empreses externes o el que és el mateix, privatitzar aquest servei. De forma que serà l’empresa la que comprarà el menjar i tindrà la llibertat de contractar el personal que vulgui. Això sí, es seguirà cuinant a les escoles per aprofitar les infrastructures ja existents. Sabem que moltes escoles d’infantil i primària funcionen a través d’un servei de catering, pensem però, que en aquesta primera etapa educativa, la dels 0-3 anys, hi ha unes singularitats evidents que obliga a una interrelació molt gran i a un treball en equip difícilment assumible per personal extern a l’escola.


Aquest procés va començar per una escola bressol a l’inici d’aquest curs. La reunió informativa sobre aquest fet consumat es va produir en ple mes de juliol. Aquest nou model s’ha implantat en 7 escoles més a partir d’aquest gener. Aquí hi està inclosa l’Escola Bressol Municipal Barrufets, una de les dues existents al nostre districte. Ha estat una decisió presa de manera unilateral. Els contactes que les AMPAs hem tingut amb l’IMEB, han estat merament informatius de decisions preses d’antuvi. Cal recordar que quan vàrem matricular els nostres fills ho vàrem fer sota unes condicions determinades que ara a corre-cuita ho canvien sense cap opció a discutir-ho.


La situació és preocupant, sobretot, quan hom mira els criteris que serveixen de base pel concurs d’adjudicació d’aquest servei. D’un total de 25 punts, la meitat, 12,5 es refereix a l’oferta econòmica que fa l’empresa; mentre que la relació de matèries primeres i menús on són especificats la qualitat dels productes, tipus de menús, l’adquisició i el transport només és valorat amb 4 punts. És evident que quan el criteri economicista preval a l’hora de decidir què mengen els nostres fills, el resultat no pot ser mai bo.


Les Escoles Bressol no afectades de moment per la privatització, també han patit una retallada econòmica ja que l’IMEB ha reduït en un 15% l’aportació a les escoles en concepte de menjar per cada nen, passant de les 7.140 ptes/mes el curs passat a les 6.100 ptes/mes actuals. En canvi, el rebut que paguem mensualment els pares en concepte de menjador s’ha incrementat en un 29%, de les 7.140 ptes/mes el curs anterior a les 10.000 ptes/mes actuals.


No ens volem ni imaginar l’empresa adjudicatària quina oferta econòmica ha plantejat a l’IMEB pel menjar de cada nen. I a més a més, com a empresa privada caldrà que faci negoci reduint encara els costos i per tant baixant la qualitat alimentària. Per si de cas l’IMEB intenta cubrir-se; citem textualment la clausula 3 del concurs d’adjudicació:


“Els documents que garanteixin l’origen dels productes hauran d’estar en tot moment a disposició de l’IMEB, la qual cosa, no significa que aquest Organisme es responsabilitza de les garantíes higiènico-alimentàries dels productes emprats“.


Els darrers casos de contaminació alimentària patida en algunes escoles de Catalunya, les quals tenen un servei de catering extern, ens fan plantejar aquest tema molt seriosament. Ja vàrem patir la privatització del servei de neteja amb resultats molt dolents. No volem que ara ens passi el mateix amb el servei de menjador.


Gràcies a una tancada que hi va haver a la mateixa seu de l’IMEB (pl. Espanya-carretera de Sants) de cuineres afectades i delegats sindicals, amb el suport exterior d’educadors, mares i pares de nens es van aconseguir uns clars beneficis laborals de les treballadores. Malgrat tot, l’empresa privada pot canviar el personal que gestiona la cuina. És clar que hi ha una precarització de les condicions laborals que incideixen directament en la capacitat de fer la feina ben feta.


Davant les nombroses mobilitzacions de les mares i pares com, entre d’altres, un dinar protesta en plena plaça Sant Jaume o la recollida de més de 7000 signatures rebutjant aquesta proposta, la regidora d’educació de l’ajuntament de Barcelona la senyora Marina Subirats i Martori ens va rebre per explicar-nos les excel·lències del seu pla privatitzador. En veure que no ens podia convèncer, al final es va treure de la màniga una proposta final: que sigui la mateixa AMPA qui gestioni aquest servei de menjador. La resposta l’havíem de donar abans d’una setmana. Una proposta de cara a la galeria, i suficient perquè a l’endemà ja sortís en un article al diari AVUI. Una jugada preparada abans de la reunió per mantenir una imatge dialogant i oberta de cara a l’opinió pública.


Hem denunciat als mitjans de comunicació, a l’alcalde i al mateix IMEB, les nombroses incidències aparegudes des de la implantació del catering: fruita massa verda; pollastre que caduca l’endemà... etc.


És per tot això que treballant de manera callada i organitzada, ens plantegem seriosament pagar el rebut del menjador en un compte a part seguint les instruccions dels advocats que varen portar la llarga lluita del rebut de l’aigua.


Oriol Escolà
AMPA El Roure