A QUE ESPEREM

A tots els diaris apareixen, sovint, notícies com: rècord d’accidents mortals el pont de.....; manca de civisme entre la joventut; 2.500 hectàries de bosc cremades; un nen de catorze anys mor per una sobredosi de drogues; augment alarmant del consum d’alcohol entre la població infantil; augmenten les maltractaments a les dones; etc.

La majoria de les notícies que podem trobar als diaris acostumen, per desgràcia, a ser negatives, tot i que, de vegades, també n’hi ha de positives, com per exemple una que deia en el seu titular: Les feines de la llar seran una assignatura escolar per a fomentar la igualtat entre sexes. Aquesta era una recomanació del Parlament Europeu als governs a fi que es vagi introduïnt una matèria que ensenyi a compartir les responsabilitats familiars.

Personalment em sembla un bon projecte que hauria de dur-se a terme. Això sí, caldria que anés acompanyat d’altres matèries com: Civisme, educació vial, respecte per la natura, coneixença del món de les drogues, del tabac, de l’alcohol, del sexe o de la sida i encara d’altres.

No em semblen suficient s els coneixements que es donen de manera superficial dins d’algunes asignatures, no en tinc prou amb les campanyes fetes per premsa, ràdio i televisió, que no sembla que tinguin els efectes desitjats.

Ens agradi o no, l’única manera que tenim de recollir fruits a llarg termini (sense rebutjar el curt termini) és la d’ensenyar a les persones a conèixer i respectar tot el citat abans des de la base, és a dir, des d’etapes infantils.

És per això, que els pares, mestres i directors d’escoles haurien de començar a treballar sobre aquests temes (a expenses del Departament d’Ensenyament) que són tan necessaris com l’aprendre matemàtiques. No podem esperar creuats de braços a que l’Administració es decideixi (sempre amb l’al·lusió al maleït pressupost) a introduir aquests temes a l’escola com a matèries curriculars. Fins quan permetrem que els governs, amb diners nostres, ensenyin només allò que ells volen als nostres fills? Fins quan permetrem que els governs tinguin un pressupost per a religió i no en tinguin per a d’altres matèries més importants i necessàries.

Hauríem de pensar que algún dia poden ser els nostres fills els qui cremin un bosc, es droguin, s’alcoholitzin, morin en accident de trànsit, faltin al respecte a la gent gran, etc i, potser, nosaltres no haurem fet tot el suficient per a evitar-ho.

A que esperem per a posar-nos en acció!

Potser la ciència avançarà tant que, un dia tots aquests coneixements bàsics podran ser adquirits en nèixer mitjançant un xip o alguna tècnica similar, però, mentre això no sigui així, la responsabilitat que els nostres fills i filles adquireixin aquests coneixements és nostra, d’aquests que ens agrada anomenar-nos adults.

Rafael Cantero
AMPA Els LLorers