L’accident als pirineus durant les festes de Nadal
ha colpit l’escola bressol Barrufets

RESTEU PER SEMPRE AMB NOSALTRES
Potser el temps anirà esborrant el gest, la mirada i fins i tot la veu, però resultarà impossible oblidar-vos: l’espai que omplia la vostra presència, la vitalitat que despreníeu, la satisfacció i alegria de viure i aquell tracte afable i entranyable que contaminava a tots aquells que vàrem tenir la sort de conèixer-vos.

Tot just ara en la impotència i profunda tristor que ens envolta, tanquem els ulls i us podem veure entrant a l’escola, plens de vida, plens d’il·lusions. Us somniem parlant, jugant i rient amb els vostres fills, acomiadant-vos de les educadores sempre amb una paraula amable. Us veiem en l’últim sopar de Nadal, amb els pares i mares xerrant, ballant i gaudint de la festa.

Resulta difícil dir adéu a aquells que encara és l’hora que puguem creure que ja no tornaran. No és possible el que ha passat, però malgrat la perplexitat, hi ha una realitat, ells no hi són però sí el seu llegat, els seus fills que resten amb nosaltres cada dia.

L’Elena i en Josep, van tenir dos fills i ara ja fa tres anys que són a l’escola Bressol Barrufets. Tots dos han estat fruit de l’amor dels seus pares i ara som aquests que restem els encarregats d’ajudar-los a créixer, madurar, acceptar, estimar i ensenyar tot allò que els seus pares haguessin volgut per a ells.

Deixem que el desglaç de la neu esborri les passes, però no la memòria ni el record d’aquells que tant es van fer estimar.

Gener de 2001