MOUSSAMBANI: UNA OPORTUNITAT A LA PARTICIPACIÓ

Encara són recents les imatges del nadador guineà arribant, exhaust, al final de la prova del 100 metres lliures a la flamant piscina olímpica del Jocs de Sidney. Segons les cròniques, l’home no havia nedat mai en una piscina de 50 metres, ni tan sols no havia fet a l’aigua una distància de 100 sense pauses. És més, va guanyar-se el lloc als Jocs Olímpics en interesar-se per un anunci que va posar per a tal finalitat la Federació de Natació de Guinea Equatorial i passar unes proves en una piscina de 20 metres.

És una història senzilla, gairebé increïble si pensem que succeí a la gran cita de l’èlit esportiva, on hi participen, sobretot, famosos plusmarquistes professionals (per més que ho dissimulin) que polvoritzen ajustats rècords amb estils depurats i la col·laboració d’anomenades marques esportives internacionals.

A l’Eric Moussambani no el coneixia ningú; per fer els 100 metres va trigar prop de dos minuts (la plusmarca mundial està en poc més de 45 segons); va ser l’últim dels participants a les eliminatòries i no va rebre cap medalla. Va obtenir, però, el reconeixement al seu esforç per part dels 14.000 espectadors que omplenaven el Sidney Aquatic Center, va concedir entrevistes a totes les televisions del món i es convertí en estendard de l’esperit olímpic. Ningú millor que Moussambani ha refermat en els Jocs australians que “l’important és participar”.

Moussambani també ens ha ajudat a escriure aquest article i a unir l’esperit de participació esportiva amb el de participació escolar, sinònims en molts casos, per les dificultats però, també, per les alegries que comporten.
En això de la participació, de la implicació en qualsevol àmbit de la vida escolar, cal imitar Moussambani i deixar de banda el prejudicis del tipus: no tinc temps, serveix per a poc, que ho faci la Federació (Departament), etc.
Si a Moussambani l’hagués afectat el derrotisme, la participació no hauria gaudit d’una nova oportunitat.

Rafael Expósito